diumenge, 6 d’agost del 2017

Diego Borrego: l'edil dur del PP a Figueres i abans soldador a l’Exèrcit de l’Aire

Diego Borrego: L'edil dur del PP a Figueres
Diego Borrego, dit l'edil dur del PP a Figueres, en llibertat provisional 
El regidor apartat fa unes setmanes del partit s'enfronta a l'acusació de possessió i distribució de pornografia infantil.  
Borrego demostra el paper marginal del PP com a partir colonial a l’Alt Empordà, ja que ha exercit del president del partit a Figueres i també a la comarca.  
El gener de 2008 anava de número sis a la llista del PP a la circumscripció electoral de Girona encapçalada per Alícia Sánchez Camacho.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/08/2017  
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal la constatació del paper quasi marginal com a partit colonial extern a l’Alt Empordà i a gran part de les comarques gironines, especialment prop de la frontera del Pirineu, i que pràcticament recull un vot de famílies de militars a la reserva o difunts i d’antics policies i guàrdies civils ancians molt compromesos amb el franquisme, ja que fins a l’inici del procés sobiranista amb Artur Mas la majoria de famílies franquistes catalanes votaven CiU i ara es decanten cap el PSC.
Segons el mitjà Diego Borrego Torres, fins fa poc regidor del PP a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i ara no adscrit però que pertany a la Fundació de l’Hospital de Figueres per imposició de CiU, ha saltat a les pàgines dels mitjans de comunicació en els darrers mesos, primer per suposadament haver gravat amb el seu mòbil un home als lavabos de l’estació del TAV a Girona i, arran de la investigació, aquesta setmana, per la imputació de distribució i possessió de pornografia infantil. Són els fets més greus en els que s’ha vist implicat, que el Jutjat haurà de dir si són certs, però que se sumen a un llarg historial de polèmiques des del seu aterratge al Partit Popular fa més de quinze anys. S’ha caracteritzat per no tenir pèls a la llengua a l’hora de parlar de temes sensibles com la immigració o l’independentisme català que l’han portat a tenir l’etiqueta de racista o xenòfob.

La porra al cul de la gent independentista 
«Me gusta ver como los Mossos os meten la porra por el culo a los independentistas y encima os gusta». És un comentari fet a Facebook fa uns mesos, un dels molts que ha generat desenes de comentaris en contra, però també amb moltes mostres de suport. En aquest cas el va esborrar i va demanar posteriorment disculpes, als Mossos i als independentistes que s’haguessin sentit ferits. I és que de la mateixa manera que escup sense miraments la seva ideologia amb improperis contra la immigració, la manca de seguretat o els independentistes, demana disculpes. Al llarg dels darrers anys ha passat en innombrables ocasions. Altres comentaris polèmics i poc habituals en algú que ostenta un càrrec públic però sense ressò als mitjans continuaven ahir a la xarxa.

Soldador a l’Exèrcit de l’Aire 
I és que el seu perfil, malgrat que en aquest moment està en el punt de mira mediàtic, continuava ahir obert amb altres comentaris poc habituals en persones que ostenten càrrecs públics. En el tracte proper, afable i educat, Borrego, de 48 anys, es descriu com a solter, de Figueres, que va estudiar al col·legi Sant Pau i va treballar com a soldador a l’Exèrcit de l’Aire.
A la biografia del PP ha aparegut com a comercial i ha estat treballant fins a dia d’avui en una empresa de distribució d’aliments. Però un dels trets més destacats del seu perfil és la vocació política sempre vinculada al Partit Popular. Ara és regidor no adscrit després que el PP l’apartés de la militància.

L’etern número 2 del Partit Popular a Figueres 
Al llarg de la seva carrera ha intentat més d’una vegada situar-se al número 1 d’alguna candidatura, la de Figueres, i fins i tot de la candidatura gironina al Congrés de Diputats. Això li ha suposat picabaralles i tensions amb els contrincants del seu partit.
La direcció del PP sempre ha acabat intervenint i l’ha relegat a la segona línia. Ell ha acceptat i ha continuat com la mà dura contra l’oposició, un home «políticament incorrecte» però fidel al partit i preocupat pels temes de la seva ciutat.

Candidat a Figueres, el 2007 
La primera vegada que va entrar de regidor a l’Ajuntament de Figueres va ser amb la candidatura del PP el 2007. Ja era militant del partit des de feia temps. De fet, exercia com a president del PP a Figueres. També ha estat president comarcal.
I fa més de deu anys ja encenia la ciutat amb les seves declaracions. La seguretat, la immigració, el barri gitano de Sant Joan o el manteniment a la ciutat són els temes que principalment ha abordat o posat a debat. 

Declaracions «xenòfobes i racistes» 
El regidor Pere Casellas, advocat del bufet que ara el defensen, en aquell moment el portava al jutjat per fer declaracions «xenòfobes» en un article publicat l’agost de 2006 al Diari de Girona. Per què no paguen els llibres escolars els immigrants i els d’aquí sí; o no hi ha cap establiment regentat per immigrants que compleixi les normes eren algunes preguntes que es feia. Casellas considerava que podia incórrer en un delicte de provocació a l’odi, la discriminació i la violència contra grups o associacions per motius racistes. Com ha passat al llarg dels anys, Borrego es disculpava més tard, assegurava que només feia preguntes i tot quedava en res.
El 2006 mitjançava en un enfrontament entre el cap de llista Joan Casas i la número dos, Mariola Martínez, que van portar a abandonar la segona. Les crisis pel lideratge al partit són cícliques i han anat aflorant de forma periòdica. La darrera, entre Diego Borrego i Maria Àngels Olmedo.

Aspiracions al Congrés de Diputats  
El gener de 2008 anava de número sis a la llista del PP a la circumscripció electoral de Girona encapçalada per Alícia Sánchez Camacho. Poc després va protagonitzar una pugna per dirigir el PP gironí en un moment de crisi.
Va presentar candidatura per presidir la llista i es va enfrontar a Enric Millo i a Antonio Pelegrín. Amb el segon van arribar a pactar una llista conjunta però a última hora, probablement per la intervenció una vegada més de la direcció, el van deixar sol i Enric Millo es va aliar amb Antonio Pelegrín. Tot i les crítiques inicials per la maniobra i les amenaces de portar Pelegrín als tribunals per trencar el pacte, l’home fidel del partit va acatar la decisió.
Les aspiracions s’haurien concentrat a la seva ciutat. El 2011 era l’any en què podia aspirar a ser candidat, però tot i els rumors, el partit va optar per Maria Àngels Olmedo, amb una imatge menys polèmica, i repetiria, per decepció de Borrego, el 2015.
Els darrers governs de la ciutat han estat reticents a pactar amb els regidors del PP i han optat per fórmules que els garantissin el seu suport sense ser socis. Ho feia Santi Vila el 2010 donant-los delegacions de govern i Marta Felip l’any passat enmig de la crisi entre ell i Olmedo.
L’Ajuntament ha decidit que al proper ple se li revocaran tots els càrrecs. I falta només per veure si Diego Borrego, que a través dels advocats defensa la seva innocència, abandona de regidor.

Diego Borrego i la cap de llista Maria Àngels Olmedo han arribat a seure de costat al plenari municipal sense dirigir-se la paraula  
Diego Borrego i la cap de llista Maria Àngels Olmedo han arribat a seure de costat al plenari municipal sense dirigir-se la paraula, anant per lliure i votant diferent a gairebé la majoria de punts de l'ordre del dia. A la direcció del partit es feien els sords en la batalla probablement pel lideratge.  
Va ser el moment més dur d'un enfrontament que es cuinava des de 2011 i va empitjorar el 2015 quan el partit va decidir mantenir-la de candidata i continuar relegant al segon lloc el regidor. Les discrepàncies no eren noves, tot i que de cares a la galeria sempre s'havien negat. En una roda de premsa el 2012 s'havien arribat a qualificar d'«escàndols del Lecturas» els rumors.  
El PP va signar un pacte amb CiU deixant al marge Olmedo, menys disposada a donar suport al govern en alguns temes. La regidora va demanar a la direcció sancionar-lo per «deslleialtat», per negociar d'esquenes. Les votacions diferents als acords van ser des de llavors una imatge habitual. El regidor va arribar a donar suport a temes com el local del carrer Sant Pau que el partit havia portat a Antifrau. Diego Borrego, però, una vegada més podria haver afluixat, la tensió es va apaivagar i es va mantenir fidel al partit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada