dilluns, 3 de juliol del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 de juliol de 1890 neix a Igualada l'anarcosindicalista Josep Gené Figueres

Josep Gené FiguerasEssent republicà federal fugí del servei militar i va viure primer a Lió, on freqüentà en 1912 el local de les «Causeries Populaires», i després a París.  
En 1914 col·laborà des de París en El Obrero Moderno d'Igualada. Afiliat a la Joventut Sindicalista francesa, participà activament en les seves campanyes i conegué Lev Trockij i va fer una bona amistat amb Charles Malato i Sébastien Faure.  
En 1919, per les seves activitats d'agitació, fou expulsat de l’hexàgon francès i a la frontera de Portbou burlà la Guàrdia Civil i s'instal·là a Barcelona, on formà part de la junta del Sindicat Metal·lúrgic de la CNT durant l'època del pistolerisme patronal.  


Josep Gené Figueras:   
El 3 de juliol de 1890 neix a Igualada (Anoia) l'anarcosindicalista Josep Gené Figueres --el seu primer llinatge també es citat com Jané o Gener--.
Fill d'un forner igualadí, estudià fins als 15 anys a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i ben aviat es va veure atret per les qüestions politicosocials, afiliant-se en 1908 al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF). Llegí molta literatura catalana, especialment teatre.
Encara que patia d'asma fou qualificat d'apte per al servei militar obligatori, per la qual cosa es va fer insubmís i marxà a l’hexàgon francès. A començaments de la dècada dels deu del segle XX va viure primer a Lió (Lionès, Alvèrnia-Roine-Alps, Arpitània), on freqüentà en 1912 el local de les «Causeries Populaires» (Xerrades Populars), i després a París (Illa de França), on va treballar a la Companyia Nacional de Telèfons. En 1914 col·laborà des de París en El Obrero Moderno d'Igualada. Afiliat a la Joventut Sindicalista francesa, participà activament en les seves campanyes. En aquesta època conegué Lev Trockij i va fer una bona amistat amb Charles Malato i Sébastien Faure.
En 1919, per les seves activitats d'agitació, fou expulsat de l’Hexàgon pel Govern francès. Passà la frontera després de burlar la Guàrdia Civil a Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i s'instal·là a Barcelona, on formà part de la junta del Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant l'època del pistolerisme patronal.
En aquests anys patí nombroses detencions. En 1921 encapçalà en Comitè Regional de Catalunya de la CNT i, després de l'assassinat del seu gran amic Ramon Archs, l'any següent s'encarregà de reorganitzar la Regional cenetista. El juny de 1922 assistí a la Conferència de Saragossa de la CNT.
En 1922 fou tancat a la presó Model de Barcelona durant uns mesos i fou l'ànima de l'ajuda als presoners cenetistes.
Un cop lliure, retornà l'octubre de 1922 a Igualada i treballà d'ajustador. En 1931 fou membre del Comitè Comarcal cenetista i en 1932 es casà amb Maria Serrarols.
Durant la República mantingué la militància, encara que només se circumscriví a la comarca de l'Anoia, fent mítings a Capellades, Vallbona i Pobla de Claramunt, i col·laborant a l'«Ateneo Porvenir». Es va aplegar amb els militants més aviat partidaris de l'estratègia trentista que nom pas la de la FAI, amb Josep Viadiu Vendrell, Josep Anselmo i Josep Cuatrecasas, entre d'altres. 
Quan esclatà la guerra el juliol de 1936, col·lectivitzà el ramat familiar i portà una granja avícola, s'encarregà d'abastir de llet socialitzada la ciutat, va fer mítings i conferències (Igualada, Orpí) i entre 1937 i 1938 formà part de la redacció del portaveu confederal d'Igualada Butlletí CNT-FAI.
En acabar la guerra, s'exilià amb la seva família a l’hexàgon francès. En 1948 fou tresorer de la Federació Local de la CNT de Mazamet.
El 4 de juliol de 1939 salparà des de Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) cap al port de Veracruz (Mèxic) amb el vaixell «Mexique», on s’havien embarcat nombrosos catalans exiliats.
A Ciutat de Mèxic, després de diferents feines, posarà una adrogueria i seguirà militant en la CNT --durant els seus últims anys de vida fou membre del seu Comitè de Relacions--.
La seva companya, Maria Serrarols, va morir a Ciutat de Mèxic (Mèxic) en 1972.
En 1979 participà en el projecte d'història oral «Refugiados espanyoles en México», organitzat per l'«Archivo de la Palabra» de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic.
Josep Gené Figueres, molt amic de Joan Ferrer Farriol, va morir el 30 d'agost de 1980 a Ciutat de Mèxic (Mèxic), considerant-se mexicà i no havent volgut tornar mai a Catalunya al considerar que la monarquia borbònica era hereva de Franco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada