 |
| Publicat a "Cenit" de Tolosa |
Durant la Retirada, a primers de febrer de 1939, passà la frontera del Pirineu i fou reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda
Isidor Oro Ricart:
El 29 de juliol de 1993 mor als 88 anys en un accident a Aubièth (Gers, Gascunya, Occitània) l'anarcosindicalista Isidor Oro Ricart --el seu nom a vegades citat erròniament Isidro--. Havia nascut cap el 1905 a Alcanó (Segrià).
A partir dels anys vint milità en el moviment llibertari de Barcelona. En 1923 va ser detingut i empresonat arran de l'assalt a la Caixa d'Estalvis de Terrassa (Vallès Occidental) del 20 de setembre d'aquell any.
Durant la Guerra Civil lluità com a milicià en una unitat de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en el decurs de la Retirada, a primers de febrer de 1939, passà la frontera del Pirineu i fou reclòs al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat del Rosselló).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista visqué a L'Isla de Baish (Gascunya, Occitània) i Aubièth i milità en el Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT-AIT d'Aush (Gers, Gascunya, Occitània).
En 1953 col·laborà econòmicament en la creació de la Casa de Repòs de la Regió Parisenca promoguda per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
El seu germà Pere Oro Ricart també fou militant anarcosindicalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada