dijous, 6 de juliol de 2017

L'interventor assenyala manca de control a Agissa

La CUP-Crida per Girona fa públic el document i reclama a Girona, Salt i Sarrià de Ter que presentin una querella   
Els regidors de la CUP-Crida per Girona Lluc Salellas i Laia Pèlach amb l'informe d'Agissa.








TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/07/2017   
Girona/Salt/Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona).-   

Segons l’Agència Catalana de Notícies l'informe de l'interventor sobre Agissa renya els ajuntaments per la seva "preocupant inoperància" a l'hora de controlar la societat mixta que gestiona les aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, al Gironès (comtat de Girona).
Entre d'altres, el document posa de relleu que, quan fa cinc anys es va signar la pròrroga del contracte fins al 2020, es va decidir crear una nova figura directiva --la de l'adjunt al conseller delegat-- per donar més pes als ajuntaments.
Però que a dia d'avui, això encara no s'ha fet. L'informe també recull que no s'han controlat prou les inversions compromeses al pla director (de fet, diu que se'n van fer un 28% menys de les pactades) i que, tant l'exconseller delegat Narcís Piferrer com l'actual Xavier Ballell, han "obstaculitzat" les diferents auditories que s'han dut a terme al voltant d'Agissa.
Sobre el laboratori de Montfullà, el document diu que "no sembla raonable" que s'hagi fet una instal·lació tan gran on el soci privat --Girona SA-- en tregui "la major part de benefici". La CUP-Crida per Girona, que ha fet públic el document, assegura que davant el rosari "d'irregularitats" que s'han posat de manifest fins ara, els tres ajuntaments han d'anar als jutjats i presentar una querella de forma "immediata".
L'informe d'intervenció, que passarà pel ple municipal de Girona del dilluns, analitza l'auditoria que es va fer a Agissa corresponent al 2014. El document posa de relleu que, durant aquell exercici, es van imputar costos de "serveis no realitzats" i que es van incomplir els compromisos d'inversió a la xarxa. De fet, dels 2,6 MEUR que s'haurien d'haver destinat a obres, se'n van acabar gastant 1,87 (és a dir, un 28% menys).
I això, tenint en compte que "una part de la xarxa és antiga" i té pèrdues (sobretot, a barris com Torre Gironella, Vila-roja o Montjuïc), L'informe també recull que "és molt significatiu" que gairebé el 40% de les canonades siguin "de fibrociment" --que conté amiant" o "de PVC", per la qual cosa s'han de substituir de manera "prioritària"--.
A més, intervenció també qüestiona si algunes obres, realment, les ha pagades Agissa. "Tot i que el soci privat --Girona SA-- indica que s'ha anat fent la substitució de les canonades de fibrociment, caldria revisar aquest punt", diu l'informe. I hi afegeix: "És possible que moltes d'aquestes substitucions s'hagin fet en el marc de diferents plans d'inversió de la ciutat, i que no n'hagin suposat cap de concreta per part d'Agissa (com per exemple, les reformes dels carrers Rutlla, Migdia, etc.".

EL LABORATORI, AMB MÉS BENEFICI PER AL PRIVAT 
L'informe també critica que el laboratori d'anàlisis d'aigua doni servei a tercers i a privats. De fet, això ja ho van posar de relleu ahir els tres ajuntaments (que han encarregat informes específics sobre l'equipament i l'activitat). Però intervenció ja assegura que el laboratori, "amb l'orientació a mercat" que Girona SA li ha donat, "suposa un nou servei que va més enllà d'allò que estava previst inicialment".
Fins i tot, l'informe diu que "no sembla raonable, per molt que el soci privat ho intenti justificar", que el laboratori de Montfullà sigui tan gran. Sobretot, tenint en compte que també s'ha pagat amb diners públics, però que qui en treu "el major benefici" és Girona SA. "Obté uns marges significatius i aconsegueix tenir preus més competitius als diferents serveis que gestiona a través de societats on hi té participació accionarial (Aigües de Blanes, Prodaisa i Aigües de Banyoles", diu el document. 
Però aquí no acaba tot. I és que, segons ressalta intervenció, "cal destacar que no consta acreditat que Agissa tingui autorització de les administracions públiques per a un ús privatiu de les instal·lacions". "Per aquest motiu, l'activitat del laboratori destinada al mercat mancaria d'emparament legal", diu l'informe.

"POC COL·LABORADORS I MANCATS DE TRANSPARÈNCIA” 
Intervenció també vol posar de relleu que, a l'hora de dur a terme l'informe, tant l'exconseller delegat d'Agissa Narcís Piferrer, com l'actual Xavier Ballell, no li ho han posat fàcil. De fet, diu que tots dos han tingut "manca de col·laboració, de transparència" i que han "qüestionat constantment" l'actuació municipal. "Especialment, quan s'ha sol·licitat documentació i informació d'aquells aspectes concrets on les auditories realitzades mai havien revelat irregularitats", precisa l'informe. 
A més, intervenció també posa de relleu que, a finals del 2015, durant un Consell d'Administració d'Agissa, Piferrer va qüestionar la necessitat que es continuessin fent auditories a la societat mixta. "El conseller delegat manifesta la innecessarietat de fer auditories cada any per les despeses que això comporta", recull l'acta de la reunió (que l'informe parafraseja).

“PREOCUPANT INOPERÂNCIA” 
Per últim, el dictamen d'intervenció renya els ajuntaments per la seva "preocupant inoperància" del control exercit sobre Agissa. "Caldria analitzar les raons per les quals no s'ha dut a terme un seguiment exhaustiu, o si més no, suficientment acurat, respecte el funcionament del servei públic d'abastament d'aigua potable i sanejament", diu l'escrit.
En aquest punt, l'informe posa de relleu que fa cinc anys que s'hauria d'haver creat una nova figura directiva a Agissa: la de l'adjunt a conseller delegat. De fet, això ja es recollia a la pròrroga del contracte fins al 2020 (que es va signar el 2012).
El nou adjunt, de fet, havia de donar més pes als ajuntaments dins la societat mixta, coordinant millor la part pública d'Agissa amb la privada. Però a dia d'avui, el càrrec encara no s'ha creat. I en referència a això, l'informe és taxatiu. "Vista la manca de la desitjada col·laboració i transparència per part del conseller delegat envers el soci públic, es considera necessari que es procedeixi a dotar aquest lloc", recull el dictamen.

ES DEMANA “FERMESA” I QUERELLA ALS JUTJATS 
L'informe d'intervenció –que avui ha fet públic la CUP-Crida per Girona-- s'acompanya d'un altre, fet des de secretaria. L'esborrany d'aquest darrer és el que es va presentar ahir als ajuntaments, i que ha motivat que Girona, Salt i Sarrià de Ter encarreguessin dos nous dictàmens sobre l'activitat del laboratori de Montfullà.
Els regidors de la CUP-Crida per Girona Lluc Salellas i Laia Pèlach creuen, però, que ja s'han posat de relleu "massa irregularitats", i que allò que cal és una resposta "ferma i contundent". Per això, la CUP-Crida per Girona ha reclamat a l'Ajuntament que presenti de manera "immediata" una "querella penal" contra Girona SA.
A més, també vol que es convoqui de manera extraordinària el consell d'administració d'Agissa per proposar la destitució de l'actual conseller delegat, Xavier Ballell. "Hem de deixar enrere la tebiesa i la inacció i prendre la iniciativa per defensar els interessos de la ciutat", ha subratllat Pèlach.
La CUP-Crida per Girona també ha criticat que hi hagi hagut "certa deixadesa i permissivitat" amb el control municipal sobre Agissa. El regidor Lluc Salellas ha denunciat que, en aquests 25 anys de servei, l'Ajuntament de Girona "no ha iniciat ni un sol expedient contra Agissa", en part perquè al contracte no hi ha "una delimitació clara de què es pot sancionar i què no" i quin és l'import de les multes.
Segons la CUP-Crida per Girona, aquest fet dificulta que es puguin acreditar incompliments de contracte per part d'Agissa. "I que avui ens puguem plantejar nous escenaris del model actual de gestió de l'aigua", ha conclòs Salellas, en referència a la municipalització.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada