dilluns, 24 de juliol de 2017

Jordi Pujol Ferrusola va guanyar 5,5 milions amb el pelotazo del marco abocador de Vacamorta

Jordi Pujol Ferrusola, ideòleg de l'Operació Vacamorta. 
La Generalitat està obligada a extreure els 2,2 milions de tones de deixalles que hi ha. Però el conseller Josep Rull fa l’orni, perquè aquesta operació costaria uns 150 milions d’euros. 
I Recuperació de Pedreres SL reclama una indemnització de 35,5 milions a la Generalitat per “danys i perjudicis” per la clausura judicial de Vacamorta.   
L'abril de 2013, Oriol Pujol Ferrusola era imputat per un afer de comissions il·legals: el cas ITV i un munt de càrrecs convergents li van donar suport acompanyant-lo a declarar o bé expressant la certesa que era innocent, mentre ara ell mateix s’autoinculpa de tot plegat per evitar la presó de la seva esposa.   


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/07/2017   
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Segons EL TRIANGLE si hi ha una comarca de Catalunya on el nom de Jordi Pujol Ferrusola és maleït és al Baix Empordà. Aquí, juntament amb els seus socis Gustavo Buesa i Josep Mayola, el Jordi Pujol Ferrusola va promoure, durant l’últim govern autonòmic del seu pare, la transformació de les antigues terreres d’argila de la Bisbal, a l’indret de Vacamorta, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà, comtat de Girona), en un macro abocador, que va ser obert l’any 2000.
Tres anys més tard, aquesta instal·lació insostenible va ser venuda a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que es va quedar el 80% de la societat Recuperació de Pedreres SL per 13,2 milions d’euros. Els beneficis d’aquest pelotazo de manual van anar a parar a la societat holandesa Aprilsnow Holding BV que, segons s’ha esbrinat posteriorment, estava participada pels tres socis per tal d’amagar la seva identitat i eludir impostos.
Per camuflar, encara més, la seva implicació en aquest negoci, Jordi Pujol Ferrusola participava a Aprilsnow Holding BV a través d’una societat constituïda a Dinamarca, Nordic ApS, que al seu torn estava controlada per una companyia instrumental domiciliada al paradís fiscal de l’illa de Man: Rakestone Limited.
Com en un joc de nines russes, Rakestone Limited --que surt en els Papers de Panamà-- estava en mans d’una altra societat domiciliada al paradís fiscal de les Bahames, anomenada Jungle Two Limited. En un dels últims informes lliurats al magistrat José de la Mata, que instrueix el sumari sobre el clan Pujol, la UDEF destapa tota aquesta trama i explica que, en la constitució de Nordic ApS, el Jordi Pujol Ferrusola va fer servir de testaferro l’andorrà Francesc Robert, a qui també va utilitzar per camuflar les seves inversions a La Seda de Barcelona i al club de rugbi USAP de Perpinyà.
El pelotazo de Vacamorta va reportar un benefici net a Jordi Pujol Ferrusola de 5,5 milions d’euros.
L’any 2014, el Tribunal Suprem va sentenciar que el macro abocador de Vacamorta era il·legal i la Generalitat està obligada a extreure els 2,2 milions de tones de deixalles que hi ha. Però el conseller Josep Rull fa l’orni, perquè aquesta operació costaria uns 150 milions d’euros. Per la seva banda, Recuperació de Pedreres SL reclama una indemnització de 35,5 milions a la Generalitat per “danys i perjudicis” per la clausura judicial de Vacamorta.

L'abril de 2013, Oriol Pujol Ferrusola era imputat per un afer de comissions il·legals: el cas ITV  
Oriol Pujol, acompanyat de Turull, Rull i Corominas, abans d´entrar a declarar al TSJC, l´abril de 2013
Oriol Pujol, acompanyat de Turull, Rull i Corominas, abans d'entrar a declarar al TSJC, l´abril de 2013.
Llegim al DIARI DE GIRONA que l'acord d'Oriol Pujol amb la Fiscalia Anticorrupció per inculpar-se en el cas ITV i, fins i tot, acceptar entrar a la presó, ha posat en evidència a qui el va defensar a capa i espasa quan va ser imputat l'abril de 2013. La cúpula convergent, amb  Artur Mas, Jordi Turull o Francesc Homs al davant, no va dubtar a expressar la màxima confiança en el cinquè fill del matrimoni Pujol Ferrusola. 
Era habitual en èpoques no tan llunyanes que els fills de les famílies benestants tinguessin assignades només de néixer les tasques que els tocaria fer de grans. El primogènit solia ser el que s'ocupava del negoci familiar i sempre n'hi havia un que estava predestinat a ser capellà. A la família Pujol Ferrusola els rols estaven força clars, com s'ha demostrat els últims anys. Jordi, el fill gran, es dedicaria als negocis i Oriol, a la política. El cinquè dels set germans era el que havia de substituir al pare en això d'exercir càrrecs públics i amb aquest objectiu va enfocar la seva carrera fins a arribar a ser secretari general de la totpoderosa Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Diversos analistes polítics estan convençuts que Oriol Pujol Ferrusola hauria estat el president del Govern de la Generalitat designat per Artur Mas quan aquest es va veure forçat per la CUP-CC a fer el ja conegut «pas al costat». Però el cas ITV es va creuar en el seu camí, un afer que està a punt de concloure's judicialment amb moltes possibilitats d'una pena de presó efectiva per a l'antic alt càrrec convergent. Oriol Pujol, després d'haver negat en nombroses ocasions que hi hagués cas, finalment ha arribat a un pacte que, en cas de confirmar-se, l'enviaria de pet a la presó.
L'acord amb la Fiscalia Anticorrupció implica admetre els fets que ell havia negat tantes vegades: el cobrament de comissions il·legals en la reordenació de les ITV i la deslocalització de les multinacionals Sony, Yamaha i Sharp. A canvi, com si es tractés d'un Millet-Montull, la dona de Pujol quedarà al marge i només haurà de fer front a una multa.
Però Oriol Pujol no va ser l'únic que va defensar, ara se sap que amb el peu canviat, la seva posició. El 17 d'abril de 2103, l'antic responsable convergent va haver de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas i una comitiva el va acompanyar fins a les portes del jutjat. Malgrat que ja no era secretari general del partit, la plana major de CDC era allà per donar-li suport. Plana major aleshores i homes amb molt de poder en l'actualitat. Al seu costat hi havia Jordi Turull, recentment nomenat conseller de Presidència; Josep Rull, actual conseller de Territori; i Lluís Corominas, que en la darrera crisi de govern s'ha vist recompensat amb una vicepresidència primera de la mesa del Parlament de Catalunya.
Les declaracions d'alguns dirigents aquell abril de fa quatre anys no deixen cap dubte que o bé Oriol Pujol els mereixia tota la confiança o, en cas que aquest no els hagués mentit, que eren uns irresponsables. Un dels més contundents va ser Jordi Turull.
Carles Puigdemont ha nomenat Jordi Turull conseller de la Presidència, en part, per l'habitual contundència de l'actual membre de l'executiu autonòmic català. Turull ha donat (i està donant cada dia) sobrades mostres d'aquesta forma d'expressar-se, com quan va declarar amb vehemència: «Estic convençut que li retiraran la imputació». L'antic portaveu de CiU al Parlament es mostrava confiat el dia de la declaració de Pujol al TSJC que les seves explicacions davant el jutge serien suficients per exonerar-lo de qualsevol responsabilitat.
Turull probablement va ser qui es va expressar amb més contundència, però no va ser l'únic que el va defensar. Qui era en aquells moments president de la Generalitat, Artur Mas, també ho va fer. Mas va afirmar que la imputació d'Oriol Pujol quedaria «en res» des del punt de vist penal. Segons l'ara expresident, la implicació de l'antic alt càrrec de Convergència, només havia d'aixecar un gran «soroll». Aquell 2013 Artur Mas aprofitava per criticar «l'abraonament» contra la família Pujol, afirmant que «passa de la ratlla». Finalment, l'ara president del PDeCAT reivindicava el «pas enrere» que va fer Oriol Pujol delegant les funcions de la secretaria general de CDC, sense saber que anys més tard, a ell, per unes altres raons, també li tocaria fer aquest pas enrere. 
Un altre antic responsable polític que no es va estar d'opinar va ser qui era en aquells moments conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, que, menys caut que Mas, va assegurar estar convençut de la «innocència total» d'Oriol Pujol. «Se l'ha condemnat públicament», «Això no és bo per a l'estat de dret» o «se l'ha trobat culpable abans del judici», van ser algunes de les frases de qui també ha hagut d'abandonar les seves responsabilitats per la condemna d'inhabilitació pel 9-N.
El posicionament oficial de la ja desapareguda CiU també era clar. L'antiga federació CiU va optar, com sempre passa en aquests casos, per tancar files entorn d'Oriol Pujol i ho feia just quan l'aleshores diputat estava declarant davant del jutge. CiU va expressar tot el seu suport i confiança en qui havia estat president del grup parlamentari i va demanar «celeritat» a la justícia perquè Pujol pogués tornar a ocupar la seva responsabilitat, cosa que mai es va produir.
I si CiU tancava files i els dirigents convergents l'acompanyaven fins a les portes del jutjat, qui era en aquells moments portaveu de CiU al Congrés i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, es manifestava comprensiu amb tanta mostra de suport al cinquè fill dels Pujol Ferrusola: «És un signe d'amistat i de suport moral». Duran no va anar més enllà d'apel·lar a la presumpció d'innocència. Vist amb perspectiva, segurament va ser el que va afinar millor les seves declaracions aquell, ara ja llunyà, abril de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada