dimarts, 11 de juliol de 2017

Greenpeace alerta del perill d'una segona bombolla immobiliària al Cap de Creus

Els canals navegables de la marina d´Empuriabrav, en una imatge d´arxiu.
Els canals navegables de la marina d´Empuriabrav, a Castelló d'Empúries
Alerta del risc d'inundacions a Empuriabrava i la marina de Port d'Aro perquè la Llei de Costes els ha deixat sense protecció   


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/07/2017 
Cadaqués/Port de la Selva (Alt Empordà, comtat de Peralada).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que un informe de Greenpeace posa de manifest que la Costa Brava va ser de les primeres a patir el boom urbanístic fruit de la pressió turística i que això l'ha convertit en la setena província amb més domini públic marítim-terrestre edificat (un 44%) i en la dotzena més construïda en termes absoluts (amb 12.240 hectàrees). Segons l'estudi, Girona es troba entre «les 10 províncies amb més costa pública destruïda».
Per contra, Greenpeace també ha constatat que les comarques gironines han aconseguit frenar aquest creixement al llarg dels últims vint-i-cinc anys i que té un 42,7% de la costa protegida.
Tot i això, Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat --amb el que han elaborat l'estudi «Protecció a tota costa», que ha analitzat 7.880 quilòmetres lineals de costa-- ahir van alertar del perill de repetir «errors del passat» i van situar el Cap de Creus entre 52 zones de l'Estat sobre les que plana l'amenaça d'una nova bombolla immobiliària.

PRESSIÓ URBANITZADORA 
L'informe preveu que aquests punts patiran una «alta pressió urbanitzadora» els propers anys, ja sigui perquè no estan protegits o perquè es troben a la vora d'àrees ja construïdes i ben comunicades. Davant d'aquest risc, els autors de l'informe adverteixen que, «si se segueixen les tendències actuals, en molt pocs anys haurem dilapidat el poc que queda». I no només això, sinó que també van incidir en la importància de fer un «ús prudent del sòl» que tingui en compte els efectes del canvi climàtic, ja que llocs com Empuriabrava o la marina de Port d'Aro, a Platja d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat d’Empúries), estan sotmesos a una «major exposició a inundacions o a torrentades».
Respecte aquests dos enclavaments, el document de Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat critica que la Llei de Costes els hagi «amnistiat» i deixat «fora de protecció», pel que --segons denuncien-- pateixen «un risc especial d'inundació». Per minimitzar aquest perill, els autors de l'informe consideren «essencial» que es conservi la franja dels primers 500 metres de terreny des del mar, perquè actua com a barrera de protecció.

IMPACTE AMBIENTAL INACCEPTABLE  
En l'informe, als espais que es troben en situacions similars a les d'Empuriabrava o de la marina de Port d'Aro se'ls anomena «elefants blancs» i hi inclou llocs on s'ha produït un impacte ambiental inacceptable o que tenen infraestructures fallides o en desús.
En la seva anàlisi de la Costa Brava, el document remarca la forta pressió turística que ha patit i descriu el territori com «un mosaic en el que les àrees no protegides, i molt abundants, estan urbanitzades en primera línia des de fa més de 25 anys». Però, d'altra banda, també destaca que des de 1987 s'hi han construït poques zones artificials noves i que fins el 2011 va créixer «un moderat 3%».
Ara bé, els autors de l'informe insisteixen en advertir que, ara mateix, el Cap de Creus és una de «les zones més cobejades per la indústria turística i immobiliària».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada