dissabte, 22 de juliol del 2017

456) CRÒNICA QUATRE-CENTRES CINQUANTA SIS DE LA CROADA DE L’ESPANYA CONTRA LA GENT CATALANA

Abd el-Krim 
Efemèride de la victòria rifenya de 1921 contra les tropes colonials imperialistes espanyoles en el barranc que es troba entre Igueiben i Annual.  
Morán es queda avui sense la seva ‘Sabatines’ a La Vanguardia a causa de comprometre el nadar i guardar la roba que des del primer dia practica el diari de la família Godó.  
Aquest stalinista penedit s’embolica en la seva follia contra el catalanisme i compara el procés d’alliberament nacional català amb el partit únic franquista: Moviment Nacional.   
El Govern espanyol va gastar 73.000 euros en el pelegrinatge militar a Lorda.  
La trobada va saltar als mitjans a través d'un vídeo, que aviat es va fer viral, en el qual es veia militars, guàrdies, cures, monges i civils plens de fervor patriòtic ballant i fent una conga als compassos de 'Viva España'.  


[Barcelona (República Catalana) 22/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE   

Avui es una celebració rifenya i tothom que tingui odi etern a l’Imperi espanyol a nivell intercontinental des d’abans i després de 1492. Tothom que realment sigui republicà català actual hauria de considerar el 22 de juliol una diada de joia igual que la població del Rif. La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes guerrilleres del líder Abd el-Krim --nosaltres tenim amistat amb familiars seus, que a vegades visiten terres catalanes a banda i banda de la frontera del Pirineu--, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la batalla, les tropes imperialistes espanyoles van patir una gran desfeta, amb 8.000 soldats de lleva morts --pobles nois que no havien tingut el valor de fugir a l’estranger per evitar el maleït servei militar obligatori-- i el propi general Manuel Fernández Silvestre, que comandava l’Exèrcit espanyol. Les operacions militars es van perllongar, després de la victòria popular rifenya, arribant a punt de reconquerir la mateixa ciutat de Melilla, encara avui en mans del Regne d’Espanya, igual que Ceuta.
Les repercussions polítiques de la derrota foren intenses a l’Estat espanyol, on al descontentament popular que ja hi havia en contra de la guerra colonial imperialista del Rif, manifestat a nivell polític i social, s'hi sumaren aleshores dures crítiques a l'Exèrcit i a l'administració militar. S'obrí una investigació sobre el desastre que recaigué sobre el general Juan Picasso González, encara que s’afirma que el responsable directa era Alfons XIII, aficionat a jugar a batalles sobre mapes des de Madrid, cosa que comportà el setembre de 1923 la dictadura del general Miguel Primo de Rivera per així poder ocultar aquell desastre militar espanyol, però finalment el Borbó fugí a Itàlia el 14 d’abril de 1931.
A nivell polític immediat, la derrota espanyola del Rif propicià la caiguda del govern de Manuel Allendesalazar Muñoz i la formació del govern d'Antoni Maura i Montaner.

Morán, stalinista penedit, es queda sense ‘Sabatines’ a La Vanguardia al fer emprenyar al comte de Godó 
Gregorio Morán.
L’escriptor i periodista --antic dirigent stalinista del  PCE penedit-- Gregorio Morán escriu cada setmana un article al diari La Vanguardia. La seva secció Sabatinas intempestivas es publica des de fa anys al diari de la família Godó. Però aquest dissabte, 22 de juliol, l’article de Gregorio Morán –‘Los medios del Movimiento Nacional’, en referència als diaris Ara i El Punt Avui, TV3-- no ha sortit per contenir, suposadament, continguts que podrien ser injuriosos i objecte de persecució judicial. Sembla que l’acolliment d’antics stalinistes a les columnes de La Vanguardia avui no ha sortit gaire bé al comte de Godó. Diversos mitjans digitals reprodueixen aquest escrit vomitiu, que sona algunes pistes del que podria passar les properes setmanes, encara que Morán no s’atreveixi a qualificar el procés sobiranista català de guerra per la independència:
“[...] Los muchachos de la CUP, más ignorantes que jóvenes, han cometido una patochada que les define. Un cartel de Franco para desprestigiar a quienes rechazan el referéndum. No hay dictador en la historia de España que haya convocado tantos referéndums como Franco y con un avasallador parecido con éste en cuanto a las manipulaciones.
Entre el pasado sábado y éste ha ocurrido algo sumamente grave, dentro de las diversas gravedades de un proceso condenado al fracaso. No, como dicen los fantasmas, llamándolo “choque de trenes” sino a la ruptura brutal de la sociedad civil ¡No seamos petulantes, aquí no se trata de un choque de trenes, sino del enfrentamiento entre un expreso antiguo y apolillado, frente a un tranvía conducido por reclutas del servicio de transportes! Humildad por favor, abandonemos de una maldita vez el pujolismo de los delincuentes de altura y admitamos que somos un tranvía con aspiraciones de tren bala japonés.
Ahora bien, el cese de Albert Batlle como jefe de los mossos d´esquadra y su sustitución por el delincuente legal, Joaquin Forn –podría llamarse así a aquel que rompe la legalidad cuando le peta en función de sus intereses políticos-. Lo hizo en los Juegos Olímpicos del 92; la pitada al Rey; la campaña “Freedom for Catalunya”… Es decir, que a partir de ahora, quien controlará los “mossos d’esquadra” es un tipo dentro de toda sospecha, que no cumplirá la legalidad que no le exijan los ilegales. No quisiera incluir aquí su amplio currículo como talibán de la barretina.
Estamos en manos de un personal que bordea la ley, y que lo hace con el ánimo de no sólo de incumplirla, sino de imponer la suya, que no es otra que ir a la ruptura y provocar un conflicto no sólo cívico sino violento. Necesitan algún muerto que sirva de símbolo a la asonada. En ocasiones pienso que estamos rememorando las guerras carlistas a los que son tan agradecidos gran parte de estos fanáticos del enfrentamiento.
“Un muerto salvaría a Cataluña”, es el lema escondido entre los conspiradores de esta farsa. Baste decir que Artur Mas confiesa a los suyos que llegará el momento oportuno de ocupar los edificios estratégicos de Barcelona. Seamos serios, con un líder de mando único como Joaquín Forn, eso obligaría a situaciones sin salida y de alto riesgo para vidas y haciendas, no sólo para la ciudadanía pastueña que ve el panorama como si no fuera con ellos.
Nunca se hizo tan evidente, desde los tiempos del franquismo, el dilema de estar con el poder o contra el poder. Y aquí entramos los plumillas. Los fondos destinados a diarios como “Ara”, “Punt Diari, TV3, que superan Canal Sur de Andalucía o el canal de Madrid, que ya es decir, cantidades de todos modos exorbitantes que pagamos todos los ciudadanos, desde Cádiz a Girona, y donde sobreviven 7 directivos de TV3 con salarios superiores a los 100.000 euros, podrán parecer una nadería frente a las estafas reiteradas del PP, pero describen un paisaje. Cobrando eso, ¡cómo no voy a ser independentista!
¡Qué simples somos cuando decimos que esos medios no los ve ni los lee nadie! Se equivocan y por eso estamos donde estamos. El columnista-tertuliano podrá ser despreciado, y lo merece, pero crea opinión. En muchos casos es su única fuente de información. Son los Jiménez Losantos del Movimiento Nacional catalán. ¿Acaso el viejo “Arriba” del franquismo, o “Pueblo”, o las agencias gubernamentales las leía alguien? Pero estaban ahí, presentes, supurando la bilis contra el enemigo. Ayer como hoy.
Son una especie de diarios virtuales, anónimos, a los que los idiotas echan una ojeada que les basta para saber por dónde va la cosa. Perdónenme que eche mano de la memoria, mi pariente más querida. ¿Se acuerdan del exilio de Joan Manuel Serrat en México durante el franquismo? ¿Qué cosas venenosas no se dijeron y tanto en los medios de Barcelona como en los de toda España? ¿Quieren que les haga un repaso de las cartas al director en la prensa catalana? Por cierto, que entonces esa bazofia se firmaba; ahora los canallas son anónimos.
Mi viejo amigo el nacionalista vasco Iñaki Anasagasti inventó el feliz término de la “Brunete mediática” para designar ese macizo de la raza castizo de la pluma y la palabra, que embiste contra todo lo que ni le gusta ni entiende. Habría que recuperar ahora los Nuevos Medios del Movimiento Nacional catalán. Te crujen por una disidencia, por una opinión que no sea la de las instituciones corruptas de la Generalitat. ¿Se han fijado en el interés reiterativo en las fotos de Pujol hecho un pimpollo, como si apenas hubiera salido del juzgado o de la Generalitat? Un intocable. Casi siciliano, entre Toto Riina y Berlusconi. Se ha iniciado su recuperación. Los edecanes de antaño reivindican al Padrino. “¡Hizo tanto por nosotros!” Tanto, tanto que se convirtieron en una familia de comisionistas.
Nos vamos al carajo, señoras y caballeros, pero la diferencia entre Patria y Patrimonio se mantendrá intacta. Es lo que suele ocurrir con este tipo de contrarrevoluciones pletóricas de banderas, que siempre están pensando en el mañana. El presente siempre queda para los sicarios y los tontos inútiles.”
Podem senyalar que Morán parla d’edificis ocupats per agents dels Mossos d’Esquadra resistint els atacs de les forces d’assalt espanyoles, resistents catalans caiguts en combat i “nos vamos al carajo”. Tot plegat una mala peça al taler del diari del comte de Godó.  

El Govern espanyol va gastar 73.000 euros en el pelegrinatge militar a Lorda 
Militars, capellanx, guàrdies civils i monges ballant a Lorda la conga, als compassos de 'Viva España'. 
El Govern espanyol va gastar 73.000 euros en la 59è Pelegrinatge Militar a Lorda (Occitània) que va saltar als mitjans a través d'un vídeo en què es veia militars, guàrdies civils, capellans i monges fent una conga al ritme del "Que viva España". La despesa s'ha conegut gràcies a una pregunta feta pel senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, segons informa NAIZ. 
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils es va quedar curta en apuntar que la despesa de diners públics en la 59º Pelegrinatge Militar a Lorda podria rondar els 10.851,92 euros que, segons les seves dades, es van emprar l'any passat. El Govern ha respost al Senat que «el cost total pressupostat per a la trobada va ser de 73.000 euros».
La trobada va saltar als mitjans a través d'un vídeo, que aviat es va fer viral, en el qual es veia militars, guàrdies, cures, monges i civils plens de fervor patriòtic ballant i fent una conga als compassos de  'Viva España'.
A pregunta del senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, el Govern respon que «els orígens d'aquesta trobada es remunten a l'any 1948 en el qual les nacions enfrontades durant la II Guerra Mundial van promoure reunions per afavorir la reconciliació i la pau entre elles. La primera trobada es va dur a terme aquest any a la ciutat de Lorda i posteriorment, l'any 1958, es va institucionalitzar i va passar a realitzar-se amb caràcter anual a la mateixa localitat ». L'organització correspon a les autoritats franceses i sol comptar amb una representació de «més de trenta nacions de tots els continents».
Segons l'Executiu, «Espanya ha vingut participant en la trobada des de fa més de 40 anys, en què, a més de debatre qüestions relacionades amb la pau i seguretat internacional, es realitzen altres activitats d'àmbit social». La resposta explica que «atès que en els seus orígens va haver una alta participació de capellans castrenses, paral·lelament a les activitats de la trobada es duen a terme altres de caràcter religiós, en què la participació del personal és voluntària».
El Govern espanyol necessita que «la representació oficial es regula mitjançant una instrucció de la Subsecretaria de Defensa i es constitueix per una autoritat militar, una autoritat de l'Arquebisbat Castrense i personal de l'Exèrcit de Terra, Armada i Exèrcit de l'Aire». La resposta conclou amb la dada que «el cost total pressupostat per a la trobada va ser de 73.000 euros».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada