divendres, 14 de juliol de 2017

449) CRÒNICA QUATRE-CENTRES QUARANTA NOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Marxa a Buenos Aires per la llibertat dels anarquistres de Catalunya  
Ramírez Sunyer, el jutge que empresona anarquistes i vol aturar el referèndum d’autodeterminació.   
L’enemic de l’anarquisme social ara lidera l’ofensiva criminalitzadora contra el Govern de la Generalitat.   
Han trascendit algunes de les diligències del jutge: interrogatori de directius de l'empreses que concursaven per a fabricar les urnes, interrogatori de funcionaris de la Generalitat i escorcoll de les dependències del Teatre Nacional de Catalunya.  
El jutge d'instrucció del jutjat número 13 de Barcelona que investiga les urnes de l'1 d'octubre també va dictar presó preventiva per Sergi Rubia, un membre de la colla Castellers de Barcelona que després va ser absolt.  
El juny de 2005 aquest mateix magistrat va ordenar l'empresonament de tres manifestants que havien participat en una marxa solidària amb anarquistes italians.  
El setembre de 2015 el jutge va obrir diligències contra Albert Batlle, Director General de la Policia, en relació a la xiulada contra l'himne espanyol al Camp Nou amb motiu de la final de la Copa del Rei.  
Els canvis avui en el govern de Junts pel Sí.  
Cau del Govern de la Generalitat l’Opus Dei i deixen la conselleria persones properes a Artur Mas mentre es dóna pas a l’ANC en aquest ganivet de contesa política amb l’Estat espanyol.  
La CUP-CC critica que “no s’havia conformat un govern per la ruptura”.  
Núria Gibert demana que s'apartin dels ajuntaments i institucions els que no estan compromesos amb el referèndum d’autodeterminació. 
Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana. 


[Barcelona (República Catalana) 14/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE   

Llegim a DIRECTA que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, investiga els preparatius pel referèndum de l'1 d'octubre. Les actuacions estan protegides pel secret de sumari, però, malgrat tot, han transcendit algunes de les diligències: interrogatori de directius de l'empreses que concursaven per a fabricar les urnes, interrogatori de funcionaris de la Generalitat i escorcoll de les dependències del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per recabar informació sobre l'acte de presentació de la Llei del Referèndum que hi va celebrar el 4 de juliol Junts pel Sí. En relació al TNC Ramírez Sunyer vol saber qui va fer la contractació, com es van fer els pagaments i si els diners emprats eren o no de les arques públiques.
El magistrat que ara persegueix independentistes anys enrere va ser la bèstia negra d'anarquistes i okupes. L'any 2004, quan instruïa la causa per un atac amb artefactes incendiaris a la comissaria del Cos Nacional de Policia al carrer de Sants, va ordenar l'empresonament preventiu de dos joves de 18 i 19 anys de l'Hospitalet de Llobregat, malgrat no hi havia cap prova que els incriminés, només les declaracions dels agents de la Brigada Provincial d'Informació. Després de 60 dies a la presó de la Trinitat Vella l'Audiència de Barcelona en va ordenar l'alliberament. Segons va revelar l'aleshores advocat de la defensa, Jaume Asens, sobre la carpeta on s'emmagatzemava l'expedient del cas la secretària judicial hi havia posat un Post-It (paperet adhesiu), on s'hi llegia: “Per qualsevol dubte trucar a la Brigada d'Informació”. El judici va determinar la seva innocència, i un cop es va confirmar l'absolució en sentència ferma, l'Estat espanyol els va haver d'indemnitzar pel període de privació de llibertat.
El juny de 2005 aquest mateix magistrat va ordenar l'empresonament de tres manifestants que havien participat en una marxa solidària amb anarquistes italians. Els dos nois i la noia van passar setmanes rere les reixes de la Model i Wad-Ras. La mesura punitiva va desencadenar la crítica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats, que ho va considerar “inèdit i desproporcionat”. Es dóna la paradoxa que l'acusació contra la noia no podia comportar una pena superior als 9 mesos de presó. És a dir, un cop jutjada i en cas de condemna no hauria d'ingressar a presó per manca d'antecedents.
Més recentment Ramírez Sunyer va dictar una nova i polèmica presó preventiva. Va ser el cas de Sergi Rubia, un membre de la colla Castellers de Barcelona empresonat per la seva presumpta participació a les mobilitzacions en suport a Can Vies del mes de maig del 2014. Fou detingut per un sots-inspector del Servei d'Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana de Barcelona i va passar 24 dies entre reixes. El jutjat penal va tombar la tesi de la fiscalia i del jutge d'instrucció, va restar credibilitat a la Guàrdia Urbana i va dictar una sentència absolutòria. Rubia, per el moment, no ha estat indemnitzat.
El setembre de 2015 el jutge va obrir diligències contra Albert Batlle, Director General de la Policia, pel presumpte delicte d'omissió del deure de perseguir delictes, en relació a la xiulada contra l'himne espanyol que es produir el 30 de maig d'aquell mateix any al Camp Nou amb motiu de la final de la Copa del Rei de futbol. En aquell mateix procediment el jutge va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per si considerava pertinent imputar el president de la Generalitat, Artur Mas. A l'auto d'obertura de diligències el jutge assenyalava penalment a tot el públic del Camp Nou que havia participat de la xiudada, apuntant a la comissió dels possibles delictes d'injúries al rei i d'ultratge als símbols de l'Estat espanyol.

Els canvis avui en el govern de Junts pel Sí 
Salta l’Opus Dei i els consellers més poc independentistes del govern de Junts pel Sí i agafa protagonista en aquesta mena d’executiu de “guerra” --doncs  Carles Puigdemont avui parla d’un moment de creixent “hostilitat” del Govern espanyol contra Catalunya-  per l’alliberament nacional català del jou de l’Estat espanyol, considerat  l’enemic que ens oprimeix i ens colonitza. Enfront les posicions oportunistes dels sectors menys independentistes de la burgesia nacional catalana incrustats en el pujolisme, ara dit PDeCAT, el govern autonòmic de Junts pel Sí, ara depurat, hauria   d’emmirallant-se en la independència d’Irlanda (1919-21), liderada per l’IRA, ja que aquests dies previs a l’anunciat referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre eleva les històriques tensions entre Castella i Catalunya al rang de confrontació bèl·lica espanyola declarada que cal culminar en victòria els més aviat possible del poble català enfront les oligarquies castellanes i l’aparell repressiu de l’Estat espanyol. 
La guerra d’Irlanda o les dels Balcans --com fou la ORIMA a Macedònia, que compta amb escamots anarquistes revolucionaris-- contra l’Imperi turc otomà, sense fer cas a les consignes descafeïnades del cagadubtes Miquel Sellarés, més que no pas la guerra de Successió del segle XVIII, caldria que fos la font d’inspiració del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, cosa de tenim seriosos dutes tractant-se d’un govern de la burgesia. 
El coronel Francesc Macià va preparar els Fets de Prats de Molló (amb participació d’anarquistes catalans i italians), que posteriorment el van catapultar a la presidència de la Generalitat republicana, com una acció de força “a la irlandesa”. La Germandat Bandera Negra també fou inspirada en la lluita a Irlanda. Durant el franquisme i el postfranquisme tenim el Front Nacional i els seus fills: PSAN; PSAN (provisional), després IPC i ara Poble Llure;  EPOCA...) que, per diversos viaranys i escissions internes, desemboquen en l’MDT, Terra Lliure i una miríada de plataformes independentistes que, en els últims anys, han acabat confluint a ERC, la CUP-CC, com ara Endavant-OSAN, i en alguns casos, fins i tot al PDECat. 
Des d’altres posicions, va néixer durant la denominada Transició la Federació Anarquista-Comunista Catalana (FA-CC), inspirada en la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB) i la Federació Anarquista Comunista Occitana (FACO). 
Desconeixem si realment en el nucli dur del procés hi ha sectors que considerin que estan lliurant una batalla històrica contra el Govern i les institucions monàrquiques espanyoles. Per la nostra banda pensem que cal adoptar unes estratègies i unes tàctiques adaptades al terreny que s’ha analitzat com fer córrer a nivell internacional la informació (penseu que més amunt de la Catalunya Nord --on  el diari de Perpinyà L’Indépendant informa dia a dia del procés català-- la gent desconeix com va el procés pacífic català vers la República independent; l’agitació vers l’opinió pública i les mobilitzacions de masses més enllà de les consignes oportunistes de l’ANC, Òmnium Cultural o l’AMI. 
És l’hora de la creació d’un estat major socialista revolucionari bakuninista d’alliberament social i nacional, l’hora dels Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana. L’independentisme serà socialista revolucionari o no serà!
El govern de Junts pel Sí solament disposa d’un petit aparell mediàtic per dominar l’agenda política i pressionar l’enemic. TV3, Catalunya Ràdio, l’Agència Catalana de Notícies, dos diaris en paper, cinc digitals i un estol d’opinadors que tenen tribuna en els principals mitjans de comunicació privats (el Grup Godó i El Periódico), cosa que dóna una minúscula potència de foc. Les subvencions i la publicitat institucional s’encarreguen d’alimentar el front periodístic, però no n’hi ha prou. Menys mal que l’ofensiva de Junts pel Sí es complementa amb una activitat a les xarxes socials (Facebook i Twitter), per desemmascarar i atacar els enemics.
El llibre de capçalera al Palau de la Generalitat hauria de ser ‘L’art de la guerra’, escrit fa 2.500 anys pel militar xinès Sun Tzu i editat a Europa al segle XVIII. “L’art de la guerra és l’engany”, sentencia Sun Tzu. I l’engany i les maniobres de distracció i de confusió són les armes que el Govern de la Generalitat hauria d’utilitzar de manera hàbil i intensa (està bé allò de la “Revolució dels Somriures”, en compte de “procés de sacrificis” que en diuen alguns sectors del PDeCAT)  l’estat major del moviment secessionista per desconcertar i guanyar la partida a l’enemic (que recomanem dir “els elements desafectes”). Mariano Rajoy no ha de saber abans de l’1 d’octubre, quan les forces repressives trenquin les urnes al tancar els col·legis de votació,  que l’independentisme, sense declarar la guerra bèl·lica, té la voluntat i la convicció de derrotar la monarquia i les oligarquies castellanes i el seu aparell repressiu d’Estat, que tracta Catalunya com una colònia d’un imperi decadent des de fa segles (“Espanya s’aguanta en una canya i si la canya cau, Espanya adéu-siau”).

La CUP-CC critica que “no s’havia conformat un govern per la ruptura” 
La portaveu del secretariat de la CUP-CC Núria Gibert ha afirmat que la decisió del president Puigdemont de remodelar el Govern de la Generalitat per afrontar el referèndum de l’1-O “demostra que no hi havia un govern 100% compromès amb el referèndum” i això, “és molt preocupant”.
Gibert ha subratllat que “el relat fal·laç ha caigut” i s’ha constatat que “ni tot estava preparat ni s’havia conformat un govern per la ruptura”. “És una crisi que estava latent”, ha afegit la portaveu de la CUP.

Núria Gibert demana que s'apartin dels ajuntaments i institucions els que no estan compromesos amb el referèndum d’autodeterminació 
“Algú es pensava que el Govern espanyol es quedaria de braços plegats en aquest procés?”, s’ha preguntat. “Tot el món ho sabia, no hi ha excuses”, ha etzibat Gibert, que ta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada