dimecres, 12 de juliol de 2017

448) CRÒNICA QUATRE-CENTRES QUARANTA VUIT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Cristina Narbona. 
La presidenta del PSOE arriba a Catalunya i urgeix al Govern espanyol que freni el referèndum d’autodeterminació.   
Demana diàleg mentre assegura que no es mourà “ni un mil·límetre” de la seva posició.   
L’eurodiputat de Ciutadans Javier Nart assisteix al congrés de l’organització d’ultradreta Somatemps.   
Nart admet que Ciutadans va néixer per a combatre el separatisme.   
Les dades de la repressió franquista.   
VilaWeb ofereix una anàlisi de les dades que va publicar l'Arxiu Nacional de Catalunya.   


[Barcelona (República Catalana) 11/17/2017]    
L’AMIC DEL POBLE    

La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ha urgit al Govern espanyol a prendre "iniciatives polítiques" per impedir el referèndum a Catalunya i ha avisat que si l'executiu de Rajoy no les pren, "les prendrà el PSOE al Parlament".
Narbona ha fet aquestes declaracions des de Mataró, abans de participar a l'escola d'estiu del PSC. La presidenta socialista ha reclamat mesures que "han faltat aquests anys" per intentar "per tots els mitjans evitar arribar a l'1-O sense haver demostrat tota la capacitat de diàleg". "Estem convençuts que tenim la capacitat de reconduir aquesta situació, que fa massa temps que està a la deriva", ha afirmat Narbona. "La nostra posició és clara: el referèndum es planteja des de la il·legalitat" i "no ens mourem ni un mil·límetre de la nostra posició", ha assegurat Cristina Narbona. En aquest sentit, la presidenta del PSOE s'ha mostrat convençuda de què "la majoria de ciutadans de Catalunya no volen que arribi aquest moment", en referència a l'1-O.

NART AMB SOMATEMPS CONTRA EL SEPARATISME 
Javier Nart al congrés de Somatemps
L’eurodiputat de Ciutadans Javier Nart ha assistit al congrés de l’organització d’ultradreta Somatemps. Nart assegura que Europa no rep el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que no accepta el procés d’independència de Catalunya perquè el Principat no té dret a l’autodeterminació. A més, Nart admet que Ciutadans va néixer per a combatre el “separatisme, el nacionalisme i els privilegis”, als quals defineix com “absolutament reaccionaris, anacrònics i casposos”.
Segons que explica el periodista Jordi Borràs, Somatemps és una entitat presidida per un ex militant vinculat a altres organitzacions de l’extrema dreta.

LES DEDES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CATALUNYA  
La majoria de persones víctimes del franquisme eren el moviment llibertari, hegemònic durant generacions. 
El dia 7 de juliol l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) va fer pública la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars franquistes. El document, de 2.569 pàgines, segons VilaWeb va fer possible que els ciutadans consultessin per primera vegada la llista de víctimes del Principat que foren objecte de represàlies per part del franquisme. Tanmateix, algunes institucions, investigadors i individuals, han demanat que les dades es publiquin en un format que serveixi per a tractar-les globalment, perquè el format utilitzat per l’Arxiu Nacional (un fitxer pdf) només permet la consulta de dades concretes. VilaWeb, amb voluntat de servei públic, ha convertit la informació a un format tractable amb eines informàtiques i l’ofereix a tota la ciutadania, com també el codi font per a R amb tots els passos seguits, perquè qualsevol persona pugui reproduir-ho a partir del fitxer proporcionat per l’Arxiu Nacional. Podeu aconseguir tots els fitxers en aquesta pàgina. Tot seguit us n’oferim els resultats més significatius.

LES XIFRES GENERALS 
A partir del fitxer, hem obtingut un total de 69.629 processos a persones individuals. Tots aquests processos involucren 65.990 noms únics. Parlem de ‘noms únics’, i no de persones, perquè ignorem si es tracta d’una única persona o bé de persones diferents amb un nom coincident. D’aquests, 3.372 noms/persones van ser víctimes de més d’un procés per part de la justícia militar franquista. Entre els qui van haver d’afrontar més processos, hi ha José García García (8 processos), Antonio Martínez García (7), José Martínez Martínez (7), José Pérez García (7), Francisco García Martínez (6), Juan Martínez Sánchez (6), Antonio Sánchez López (5), José Asensio Cabanes(5), Juan Martínez García (5) i Juan Pujol Martí (5).
El primer procés començà l’any 1936. Era contra Juan Balcells Auter, que fou declarat sense responsabilitats. La darrera sentència fou l’any 1980; corresponia a un procés començat el 1978 contra Cayetano Hernández Gil, que fou condemnat a vuit mesos de presó menor. El procés més llarg, de 32 anys de durada, va ser el de Ramon Roig Altadill: començà el 1942 i s’acabà l’any 1974 (arxivament). Cal dir que hi ha 61 causes en què no consta l’any de començament i 4.112 en què no consta l’any d’acabament, a més que només se’n proporciona l’any i no pas la data concreta. Pel que fa als sexes, el 92% dels processos militars (64.144) fou contra homes, i el 8% (5.485) contra dones. Entre els processos, el més comú és el consell de guerra (61.405, el 88%), seguit de les diligències prèvies (4.515, un 6%). Els procediments més comuns, entre una quarantena, són els sumaríssims (46.509, el 67%) i les diligències prèvies (4.155, el 6%).
Com veiem, la sentència més comuna va ser la de 12 anys de reclusió temporal, amb gairebé 12.000 condemnes. Va anar seguida de condemnes exculpatòries (sobreseïment, absolució, llibertat i sense declaració de responsabilitats). En total són 28.487 sentències exculpatòries, el 41% del total. Però no hem de passar per alt que aquestes persones van ser detingudes, retingudes sense llibertat, sotmeses a maltractaments (i moltes segurament a tortures), i el fet de tornar-les a detenir els condicionà des d’aquell moment i durant tota la dictadura. Un element més de la repressió. La pena de mort fou la sisena més comuna, seguida de penes de presó perpètua o d’uns quants anys.

PROCESSOS EN EL CURS DEL TEMPS 
Un altre element important és com es distribuïren els processos militars contra els ciutadans de Catalunya durant tots els anys de la dictadura, com mostra la figura següent.
Com s’hi observa, la gran majoria dels processos foren durant el final de la guerra i, en menor mesura, fins l’any 1945, durant la llarga postguerra. Entre el 1936 i el 1939 la tropes militars iniciaren 51.646 processos, el 74% de tots els processos durant tota la dictadura. Entre el 1940 i el 1945 se’n van començar 15.398, el 22% del total de la dictadura. Durant la resta d’anys de la dictadura –sempre segons les dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya–, els tribunals militars van iniciar 2.524 processos, el 3% del total. Convé tenir en compte que la llista proporcionada per l’Arxiu Nacional de Catalunya no recull tots els casos de repressió. VilaWeb ha pogut parlar amb familiars de persones que apareixen a la llista i, després de confirmar les penes que hi surten, afegeixen que tingueren penes superiors, que foren detinguts arbitràriament més vegades, a banda de sofrir maltractaments i tortures en aquestes detencions que no hi consten oficialment. La dictadura feixista tingué una especial impunitat en els anys de la postguerra, sense necessitat de registrar documentalment tota les accions que duia a terme. A més de l’inici dels procediments és interessant també de mostrar quan acabaren, per tal de veure el temps que les persones estigueren recloses o pendents d’una condemna.
La principal acumulació és fins a l’any 1950, i a poc a poc van disminuint fins al 1962. Els processos gairebé desapareixen durant els anys següents, però tornen a augmentar a partir de l’any 1967, amb una especial concentració en els anys finals de la Dictadura. Veiem que fins l’any 1944 la majoria dels casos trigaren uns quants anys a ser resolts. En menor mesura passa també entre el 1945 i el 1954. També es veu que comencen al voltant del 1940 i no es resolgueren fins una, dues o tres dècades més tard. En general, la mitjana de durada dels processos fou d’un any. El 49% dels procediments (34.062) es resolgueren el mateix any, el 23% (16.165) en un període d’1 any a 5, 452 procediments (0,65%) duraren entre 6 anys i 10 i 142 processos duraren més de 10 anys (el 0,21%).

PENES DE MORT I EXECUCIONS 
Entre les penes més freqüents a Catalunya, hem vist que bona part eren exculpatòries. Tanmateix, la sisena més comuna fou la condemna a mort. En total, i segons el document de l’Arxiu Nacional de Catalunya, hi hagué 4.404 condemnes a mort. Però no totes es feren efectives. Així i tot, s’executaren 3.344 persones. Entre els fitxers que us podeu descarregar, VilaWeb crea un llistat de les persones executades. Als qui foren condemnats a mort però finalment no foren executats, 1060 en total, la pena els fou substituïda en 602 ocasions per la de reclusió perpètua. En la resta de casos fou substituïda per penes de 12, 15, 20 o 30 anys de reclusió.
la majoria d’execucions es produïren acabada la guerra: el 1939 (2.360 execucions) i l’any posterior (459). L’any 1942 encara hi hagué 134 execucions. Entre l’any 1957 i fins a l’any 1972 no hi hagué cap execució a Catalunya, que es reprengueren els tres darrers anys de la Dictadura, amb una execució a Catalunya cada any. La dictadura morí matant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada