dimarts, 4 de juliol de 2017

445) CRÒNICA QUATRE-CENTRES QUARANTA CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Jaume Roures, de dirigent de LCR-ETA VI a empresari de moda contra la República Catalana. 








A Jaume Roures i Mediapro no li interessa una república catalana independent.   
Es presenta la Llei del Referèndum en l’auditori del Parlament.   
Si guanyés el sí la llei preveu declarar la República  Catalana Independent en 48 hores i si guanya el no es farien eleccions autonòmiques.   
El PP qualifica la Llei del referèndum de "cop d'Estat en diferit".   
C's diu que la presentació al Parlament és la “performance d'un tripartit separatista" i el PSC ho cataloga de "xerrada informal".   
L'Estat avisa per carta contra el referèndum a tos els ajuntaments de la Comunitat Autònoma de Catalunya.  
El govern Rajoy escriu als ajuntaments del Principat de Catalunya avisant-los que han de respectar la legalitat espanyola vigent.    
Jordi Baiget, destituït fulminantment.   
El president Puigdemont l'ha fet plegar per "pèrdua de confiança".   
El Tribunal Constitucional del Regne emet sentència contra quatre lleis que protegeixen l’ús del català.   
Resol recursos del PP i la defensora del poble espanyol contra la llei del cinema, la llei audiovisual, la llei de consum i la d'acollida d'immigrants. 
El govern Rajoy amenaça amb l’Exèrcit.   


[Barcelona (República Catalana) 04/07/2017] 
L’AMIC DEL POBLE  

Segons revelen fonts vinculades al bloc unionista, concretament de l’entorn del PSC (exactament la lògia Europa de la GLE, on hi ha dirigents del partit, com ara el que fou alcalde d’Hospitalet i ministre del govern Zapatero, Celestino Corbacho) a Jaume Roures (antic responsabla político-militar a Madrid de LCR-ETA VI-IV Internacional de Mandel i Krivine durant el franquisme tardà, passat a empresari de moda però simpatitzant dels comuns), Tatxo Benet i Mediapro no li interessa una república catalana independent. A Mediapro i al conglomerat de societats que controlen els empresaris Jaume Roures i Tatxo Benet. El mes de juny, aquesta companyia catalana va guanyar la subhasta organitzada per la UEFA per la venda dels drets audiovisuals de la Champions League i de l’Europa League pel territori espanyol durant el període 2018-21, en la qual va comprometre un pagament rècord de 1.100 milions d’euros. Com és obvi, si Catalunya proclamés la seva independència el pròxim mes d’octubre, tal com propugna el president Carles Puigdemont, el pla de negoci de Mediapro per rendibilitzar aquesta inversió de 1.100 milions d’euros resultaria inviable, ja que està projectat sobre el conjunt del territori espanyol, Catalunya inclosa. A més, l’any 2015, Mediapro també va adquirir la major part dels drets d’emissió de la Lliga espanyola de futbol fins a l’any 2019, pels quals va signar el pagament de 1.900 milions d’euros.
La proclamació, a primers d’octubre de la República Catalana Independent i l’inici del procés republicà constituent, que s’ha anunciat el dia d’avui, en un territori peninsular que representa, aproximadament, el 20% del mercat espanyol, comportaria l’exclusió dels tres equips catalans de primera divisió (Barça, Espanyol i Girona) i, en especial, pel que fa al Barcelona FC, això repercutiria de manera molt negativa en l’explotació d’aquests drets adquirits per Mediapro. Des de fa mesos, el grup liderat per Jaume Roures i Tatxo Benet ha obert negociacions per a la seva venda i s’ha filtrat l’interès d’una empresa xinesa per quedar-se amb la majoria accionarial.
Desconeixem si l’absència de 9 dels 11 diputats/tades de QSQP (4 són militants d'Iniciativa per Catalunya Verds, 1 de Podem (sector Catalunya en Comú), i 2 són que són “independents”) de l’acte sobiranista d’avui sobre el referèndum i l’actitud sobre aquest per part de l’equip d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona podria tenir algun tipus de relació amb els interessos de l’antic trotskista Roures i les seves amistats en el conglomerat dels comuns.  

REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT EL 3 D’OCTUBRE 
Presentació de la Llei del Referèndum aquest migdia. 
Avui els grups parlamentaris de JxS i la CUP han presentat la llei del referèndum, que s'ha de celebrar l’1 d'octubre amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. Comença un compte enrere en què alhora que s'activen les campanyes pel referèndum, l'Estat espanyol endureix les mesures per impedir-lo doncs qüestiona la unitat d'Espanya, esquerda el règim borbònic de la Constitució del 78.
L'auditori del Parlament de Catalunya ha estat l'escenari de la presentació de la Llei del Referèndum, amb la qual el govern de la Generalitat regularà el d’autodeterminació previst per l'1 d'octubre. A l'acte hi han assistit els parlamentaris de Junts pel Sí, la CUP-CC, membres del Govern català i quatre diputats de Catalunya Sí que Es Pot, però en representació de Podem (3) i EUiA (Nuet). A l'acte no hi han assistit cap diputat de Ciutadans, PSC ni PP, i tampoc la resta dels diputats de CSQP.
A la mesa presidencial hi havia vuit representants de Junts pel Sí i la CUP-CC. Per JxSí hi eren Marta Rovira, Jordi Turull, Jordi Orobitg i Lluís Corominas. Mentre que la CUP-CC estava representada per Benet Salellas, Anna Gabriel, Gabriela Serra i Joan Garriga. La diputada de la CUP-CC, Gabriela Serra en començar l'acte ha afirmat que el d'avui era un acte de desobediència "perquè ens han dit que ens castigarien".
Lluís Corominas, de Junts pel Sí, ha afirmat que aquesta llei prevaldrà sobre la resta i que serà "suprema". En aquesta norma el Govern de la Generalitat s'arroga competències com el blindatge de totes les "autoritats, persones i empreses" que participin en l'organització i celebració del referèndum d’autodeterminació el diumenge 1 d’octubre, entre els quals s'inclourien els treballadors públics.
El títol I recull la regulació del referèndum "vinculant", les seves conseqüències en funció del resultat, amb la intenció de declarar la República Catalana Independènt en 48 hores --si tot segueix el camí traçat, el dimarts 3 d’octubre--, i la creació d'una Sindicatura Electoral.
La diputada de la CUP, Gabriela Serra, ha explicat que de guanyar el no es faran eleccions al Parlament de Catalunya immediatament.
Corominas, ha explicat que la Sindicatura Electoral tindria una sèrie de funcions com nomenar les sindicatures de demarcacions, validar el cens electoral elaborat pel Govern de la Generalitat, validar el procediment de votació a l'exterior, resoldre consultes i queixes, supervisar la campanya electoral del referèndum, acreditar als observadors internacionals per l’1 d’octubre.
Aquesta sindicatura estaria formada per cinc juristes o politòlegs, entre ells, un president o presidenta. Totes les autoritats públiques tindran l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura. Les sindicatures de demarcacions es compondran de tres membres. El Govern de la Generalitat posarà tots els mitjans materials i humans.
La Llei del Referèndum preveu, també, que els càrrecs de les taules siguin obligatoris, i que el cens electoral reuneix totes les persones que compleixen els requisits per a votar. Inscriure en el cens no requereix autorització prèvia per part de la ciutadania. La llei no contempla, però, cap percentatge de participació perquè el referèndum es consideri vàlid.

TRIAR ENTRE LA CATALANITAT DE PERPINYÀ O EL JACOBINISME DE PARÍS, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ D’ACTUALITAT 
Des de Catalunya Nord, com ja passar amb el cas Puig Antich i el dels afusellaments del 27 de setembre de 1976, en cas de repressió espanyola, hi haurà solidaritat política, especialment pel fet que al Nord dels Països Catalans hi ha una consciència evident que el que pugui passar a Catalunya Sud no serà innocu ja que tal i com va passar amb la normalització lingüística per part de la Generalitat després del retorn de Tarradellas, un guany al Sud sempre ha implicat una certa normalització en el mateix àmbit al Nord. Aquest és un element que cal tenir en compte si volem veure desaparèixer l'auto-odi (lingüístic, cultural, social..) inherent al genocidi cultural practicat per l'Estat francès que ens ha afectat com catalans, però també sobretot, i simplement, com a ciutadans. Ara bé, també hi ha un cert risc de seguidisme. La futura República Catalana Independent, que avui s’ha anunciat a l’acte d’afirmació republicana celebrat a la mateixa seu del Parlament de Catalunya, no pot ser només un consol, un refugi per alguns nord-catalans que no veuen cap futur per a Catalunya Nord. La qüestió és doncs, saber si la República Catalana, des de la banda Sud del Pirineu, treballarà amb les institucions i la gent de Catalunya Nord o amb París, si sabrà mantenir l’equilibri per treballar als dos nivells, si sostindrà les iniciatives de la societat civil nord-catalana o actuarà com un aliat de l’Estat francès. Però també, i és l'essència de tot plegat, entendre, des del Nord i des del Sud, que Catalunya Nord ha de ser considerada un subjecte polític. Si Catalunya Nord no és per si mateixa, si no se reconeix com a tal, no podrà treballar per ser reconeguda, per ser un referent, tant de cara a la República Catalana Independent com per trencar amb la República francesa.

EL PP QUALIFICA LA LLEI DEL REFERÈNDUM DE “COP D’ESTAT EN DIFERIT”  
Ciutadans (C's), el PSC i el PP han menyspreat la Llei del Referèndum que Junts pel Sí (JxSí) i la CUP-CC han presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya per emparar la consulta d'autodeterminació que s’ha fixat per l'1 d'octubre.
El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha qualificat la Llei del Referèndum com un "acte de totalitarisme propi de Nicolás Maduro", un "cop d'estat en diferit" que busca en realitat "la suspensió de l'autonomia". Segons Albiol, l'objectiu dels "amortitzats i màrtirs" polítics independentistes és provocar que les institucions suspenguin l'autonomia de Catalunya.
D'altra banda, el portaveu de C's, Carlos Carrizosa, ha criticat la Llei del Referèndum, que ha qualificat de "performance d'un tripartit separatista", perquè considera que no protegeix els funcionaris i que és l'"anunci" de futures inseguretats jurídiques. "Hi ha més dubtes sobre què farà el Govern amb els funcionaris: si els obligarà o no a fer alguna cosa il·legal", ha assegurat Carrizosa, que ha acusat la CUP-CC d'haver segellat un pacte de silenci amb Junts pel Sí per impedir que Carles Puigdemont comparegui al Parlament de Catalunya pel cas del 3%, pel qual està imputat el diputat no adscrit Germà Gordó.
El diputat del PSC, Ferran Pedret, ha retret als grups independentistes que hagin ofert una "xerrada" a l’auditori del Parlament en lloc de donar "explicacions en seu parlamentària" i amb "garanties" perquè l'oposició pugui expressar-se. "No hi ha convocatòria oficial, empara legal, cens i garanties", ha recordat el diputat del PSC.

MÉS REACCIONS DEL PP 
El cessament del conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per expressar dubtes sobre el referèndum ha despertat reaccions entre el PP. La vicesecretària d'Estudis i Programes, Andrea Levy, ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, d'estar "sumit en deliris permanents" i d'actuar de manera "irracional" amb el cessament del conseller Jordi Baiget. Per a Levy, Puigdemont s'ha "allunyat de la moderació" i "només escolta els radicals de la CUP".
"Hi ha més veus discrepants al Govern i entre la societat i el senyor Puigdemont no podrà purgar tots els catalans que discrepem dels plans de la Generalitat", ha valorat en una entrevista a RNE.
Un pas més va fer dilluns a la nit el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón, que va acusar el president de la Generalitat de "feixista". "Puigdemont s'ha aixecat bolivarià i ha anat a dormir feixista", ha declarat.
Levy ha fet una crida als "polítics sensats del Govern" per tal que "no tinguin por" a expressar la seva opinió. Segons la dirigent popular, en el sí de la Generalitat hi ha d'altres consellers crítics amb els plans de Puigdemont. "Hi ha més veus discrepants al Govern i entre la societat i el senyor Puigdemont no podrà purgar tots els catalans que discrepem dels plans de la Generalitat", ha subratllat.
Sobre la carta enviada per l'Estat a tots els ajuntaments, diputacions i consells comarcals advertint-los que no poden cedir espais per a l'1-O, Levy considera que "recordar la llei és un acte de normalitat democràtica". "El que és irresponsable és posar en risc els funcionaris, que no són culpables dels deliris de la Generalitat", ha declarat.

L’ESTAT AMENAÇA PER ESCRIT TOTS ELS AJUNTAMENTS DE L’AUTONOMIA  
El govern Rajoy aplica l’estratègia de la tensió colonial i segueix el dictat ideològic del manual francès del temps de la guerra d’Indoxina, que encara s’estudia a l’escola de comandament militar de París: la “doctrina de la guerra revolucionària”. En aquest marc ha enviat una carta als ajuntaments del Principat de Catalunya l'advertència de que tenen "l'obligació del respecte a la legalitat constitucional i estatutària", amb la que els informen que no poden col·laborar en l'organització del referèndum de l’1 d’octubre. La carta, enviada ahir dilluns i que difon l'agència EFE, està signada pel secretari d'Estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, i ha estat remesa a 993 entitats locals de la Comunitat Autònoma de Catalunya, amb l'objectiu d'evitar que participin en un referèndum  del qual, segons diu el text, "reiterats pronunciaments" del Tribunal Constitucional del Regne han dit que vulnera la Carta Magna de 1978. El Govern espanyol s'adreça als funcionaris dels àmbits jurídic i econòmic dels ajuntaments per demanar la seva col·laboració, assegurar el compliment de la Constitució del 78 i "preservar l'adequada destinació dels fons públics". En total són 947 consistoris, 4 diputacions i 42 consells comarcals, els ens que rebran la carta del Govern espanyol, en la que l'executiu Rajoy ofereix tota la seva col·laboració als funcionaris de l'administració local davant "els dubtes o incerteses" que els puguin sorgir si l'ajuntament al qual estan adscrits contravé "les reiterades advertències" del Tribunal Constitucional.

JORDI BAIGET, DESTITUÏT FULMINANTMENT 
El fins ara conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha estat destituït de manera fulminant pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ahir dilluns a la tarda. El president de la Generalitat ha justificat aquesta destitució per "pèrdua de confiança" arran de les declaracions fetes per Baiget al diari El Punt Avui en les que dubtava que s'acabi fent el referèndum l'1 d'octubre. El president Puigdemont ha nomenat al conseller de Cultura, Santi Vila, com a nou conseller d'Empresa i Coneixement, però mantenint la cartera que ja tenia. Jordi Baiget, en declaracions a El Punt Avui havia dit que "probablement" el referèndum no es podrà celebrar en el format que ha anunciat el Govern de la Generalitat, per l'impediment de l'Estat, i que no hi haurà més opcions que "fer alguna cosa semblant al 9-N". Baiget ha afegit que no el preocupa anar a la presó per la celebració de la votació, però que no està disposat a posar en risc el seu patrimoni personal i familiar, cosa que retrata el burgès.
Arran d'aquestes declaracions, la CUP-CC va demanar ahir al matí el cap del conseller Baiget, i des d'ERC, entenien que el conseller havia expressat les seves pors, tot i que li feien saber que els seus dubtes "no podien frenar" la celebració del referèndum. La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, per la seva banda havia fet costat de manera absoluta a Jordi Baiget ahir matí, mostrant el seu convenciment total que el conseller es mantindria en el càrrec fins a l'1 d'octubre. Pascal ha dit que "el compromís del conseller Jordi Baiget amb el procés és clar i inequívoc".
El president Carles Puigdemont al destituir Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement i haver col·locat en el seu lloc Santi Vila, fins ara titular de Cultura, deixa aquesta conselleria en mans de Lluís Puig i Gordi, que encapçalava la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals des del 2011. Puig (Terrassa, 1959) té un ampli bagatge en el camp de la cultura popular i va ser Premi Nacional de Dansa el 1984. S'ha format com a productor audiovisual i en Humanitats a la UOC, i ha exercit responsabilitats organitzatives i artístiques en esdeveniments com el Mercat de Música Viva de Vic i de la Fira Mediterrània. El passat mes de juny, el nou conseller, sardanista i músic en un grup de folk, va emprenyar diverses entitats manresanes quan va declarar que la cultura popular "ha passat de ser un sector lligat a una visió conservadora, retrògrada, casposa i rància de la cultura, pel país que volíem ser, a ser una cultura popular, creativa, moderna, àmplia de base...".
Les declaracions publicades ahir de Jordi Baiget a El Punt Avui quan encara era conseller i la seva posterior destitució han sacsejat l’entorn convergent oportunista d’Artur Mas. El fet d'haver rellevat Baiget perquè va expressar dubtes sobre si seria possible celebrar aquesta votació, atès el poder de l'Estat, ha indignat, principalment, l'exconseller de la Presidència Francesc Homs. Així, l'excap de files convergent al Congrés dels Diputats, condemnat per l'organització del 9-N, ha esclatat a Twitter: "No comparteixo que se cessi Jordi Baiget. És lleial i compromès. I si per declaracions més o menys afortunades se'l fa fora, n'hi ha que sobren de fa temps". En una segona piulada ha dit que "políticament decisions així ni sumen ni fan gran el projecte, tot just el contrari". Per últim, ha indicat que "com és que de moment només som els del PDECat que ens condemnen els de Madrid o/i ens volen fora alguns de Catalunya?". "Fins als ous", ha rematat, substituint, això sí, la paraula per la icona d'un ou.
També condemnada pel 9-N, l'exvicepresidenta Joana Ortega ha piulat: "Els que ens la vam jugar el 9-N volíem que tothom pogués opinar. També Jordi Baiget. A favor de sumar, mai de restar".
Per la seva part, l'actual portaveu del PDECat a Madrid, Carles Campuzano, va explicar ahir dilluns a la Cadena SER que no creu que les declaracions de Baiget motivessin una pèrdua de confiança, com ha adduït Puigdemont. "Una reflexió en veu alta que planteja escenaris que no són els millors ni els més desitjables, em sembla de sentit comú. Això no posa en dubte el compromís de Baiget amb el procés polític que viu Catalunya", va trobar.
A més, abans que Puigdemont el destituís, la dirigent del PDECat Marta Pascal havia manifestat que anirien fins al final amb el referèndum i que, sense dubte, Baiget seria amb ells.
Segons l’edició d’avui del diari La Vanguardia, la mala maror arriba fins al punt que membres del partit successor de CDC interpreten la destitució de Baiget com "un cop d'estat al partit", ja que troben que Puigdemont "va a la seva" i cedeix a les pressions d'ERC i la CUP-CC.
Paral·lelament, el conseller Santi Vila, que ha assumit aquest dimarts el Departament d'Empresa i Coneixement, se les té amb la CUP-CC, un cop més. En referència a Baiget, Vila ha dit que és "legítim tenir por, una altra cosa és deixar-se guanyar per la por", i que la seva destitució pot crear "mal sabor de boca" i deixar sensació d'"injustícia". Sobre les opinions d'Homs i Ortega, troba que "no ajuden" i que ara ha de prevaldre "la disciplina". Pel que fa a la CUP-CC, Vila ha dit que allò que el faria plegar del Govern de la Generalitat és veure que "estem al dictat de la CUP". Troba "un error" el fet d'haver negociat amb aquesta formació després del 27-S.

QUAN SANTI VILA AIXECAVA EL PUNY AL CASAL INDEPENDENTISTA DE FIGUERES 
Quan Santi Vila era bolxevic i aixecava el puny, el 1990, al Casal de Catalunya Lliure/ i Maulets a Figueres. 
Poques hores després que Santi Vila hagi estat nomenat conseller d'Empresa i Coneixement una fotografia quan aquest era a Figueres un minyó de Maulets de l’Alt Empordà i de la formació leninista Catalunya Lliure ha començat a rebre visites i ser compartida per Internet. El motiu de la reactivació d'aquesta antiga fotografia de Santi Vila al Casal Independentista de Figueres amb el puny alçat. Tot i que la fotografia és de 1990 sembla que amb el nou nomenament ha tornat a ser notícia.
La CUP-CC, per la seva part, van celebrat la destitució de Baiget i  van demanar, al mateix temps, que Santi Vila abandonés Cultura, cosa que avui s’ha fet. "Es busca conseller de Cultura que pensi en la cultura", va piular la diputada Eulàlia Reguant. "La contundència de Puigdemont és un avís. Tothom hi ha d'anar, sense fissures. Tots els canvis que calguin", va manifestar Mireia Boya.

L’ESTAT CONTRA QUATRE LLEIS QUE PROTEGEIXEN EL CATALÀ 
El Tribunal Constitucional espanyol ha resolt diversos recursos presentats pel PP i per la defensora del Poble Espanyol contra lleis que protegeixen l’ús del català a Catalunya. Concretament, ha emès sentència sobre els recursos contra la Llei del Cinema Català (un recurs pendent de resoldre des del 2010), la Llei de Consum de Catalunya, la Llei d’Acollida d’Immigrants i la Llei Audiovisual de Catalunya.
Els magistrats declaren nul el precepte de la Llei d’Acollida que estipulava que calia donar als immigrants formació en llengua catalana abans que castellana, adduint que aquest punt de la llei condicionava l’aprenentatge de castellà. Pel que fa al Codi de Consum, el TC considera que la norma és constitucional sempre que no s’exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l’hora d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin.
Pel que fa al cinema, també avala la normativa sempre que l’obligació de doblatge o subtitulació no superi el 25% de la producció total de films, i no el 50% que constava en la llei, un percentatge que el TC considera “desproporcionat”. I pel que fa a la Llei de l’Audiovisual estableix que la preeminència del català als mitjans de comunicació públics és constitucional “sempre que no impliqui l’exclusió del castellà”.

EL GOVERN DE LA MONARQUIA AMENAÇA CATALUNYA AMB L’EXÊRCIT 
Comencen a tocar el tambors monàrquics espanyols a la guerra contra la Catalunya republicana. La ministra de Defensa del Govern espanyol, María Dolores de Cospedal, ha amenaçat que l’Exèrcit té “la missió de garantir la sobirania d’Espanya i defensar la seva integritat territorial”. La ministra del govern del PP ha recordat que així ho recull la Constitució espanyola i ha llençat aquest missatge al Govern de la Generalitat de Catalunya just el mateix dia que Junts per Sí i la CUP-CC han presentat la Llei del Referèndum. “La unió sempre és el camí més segur a l’èxit i Espanya va elegir la seva Constitució on els exèrcits van rebre la missió primordial de garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional”, ha dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada