 |
| "Al llegar a Barcelona, lo primero que se ve, burócratas comunes sentados en el Ajuntament", nova versió de l'estrofa sobre el PSUC de 1936. |
Colau i l’alcaldessa de Badalona no es presenten a la convocatòria d’alcaldies pel referèndum.
La CUP de Barcelona acusa Colau d’utilitzar els arguments dels unionistes.
Rovira li demana que obri els col·legis i que faci campanya pel referèndum.
Divisió a Catalunya Sí que es Pot: Podem i EUiA aniran a l’acte del referèndum.
Milicianes i milicians, sempre! Mossos, mai més!
L’altra cara del PSC-PSOE o en Catalunya en Comú.
Joves d'Arran detinguts pels Mossos arrel de l'escarni a la seu del PP queden en llibertat després de passar pel jutjat.
Acusació policial de participar en una acció en defensa del referèndum a les portes de la seu del PP, al carrer Urgell de Barcelona, el passat 27 de març.
L'actual president del PP català, Xavier García Albiol, va qualificar les joves de "feixistes" i va denunciar els fets al jutjat de guàrdia de Barcelona.
La CUP-CC demana la dimissió de Baiget per haver dubtat que es faci el referèndum.
El conseller del Govern de la Generalitat dubta que es pugui fer el referèndum per la força de l'Estat espanyol.
[Barcelona (República Catalana) 03/07/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Llegim que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha marcat distància amb el referèndum que ha anunciat el Govern de la Generalitat en una entrevista concedida a El Periódico de Catalunya. En concret, ha expressat comprensió per la impaciència motivada pel "bloqueig del PP", però troba que "tirar milles amb el referèndum no és eficaç". "Junts pel Sí tenen pressa perquè no han complert el seu compromís electoral de proclamar la independència en 18 mesos. Els demanaria responsabilitat, que no es posin en perill els objectius de país ni els grans consensos. El 2 d'octubre haurem de seguir treballant per aquest referèndum", ha afegit.
Pel que fa al paper dels funcionaris municipals, ha respost que "com a alcaldessa no posaré en perill la institució ni cap funcionari que pugui trobar-se en una situació de risc o de compromís. Puc dir fermament que això no es produirà; una cosa són les opcions polítiques i una altra la meva responsabilitat com a alcaldessa". "L'Ajuntament estarà encantat de facilitar la participació, en un referèndum o en altres mobilitzacions, però si hi ha inseguretat o incertesa no demanaré mai a cap funcionari públic que es posi en una situació compromesa", ha repetit. A més, Colau ha reiterat el qüestionament sobre la capacitat actual per convocar un referèndum efectiu l'1 d'octubre. "Encara estem a l'expectativa de conèixer els detalls, de saber si serà un referèndum o una altra cosa. [...] Això sí, sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per celebrar un bon referèndum: convocar-lo amb suficient antelació perquè hi hagi una bona campanya, que hi pugui participar tothom, que hi hagi debats serens en igualtat de condicions, amb seguretat, amb un cens...".
Sobre l'eventual suspensió del referèndum de l’1 d’octubre, demana "prudència, perquè no hi ha cap convocatòria firmada ni hi ha res per escrit. És cert que el Govern català ens demana un acte de fe, però demanaria que ningú anticipés si serà catastròfic o no fins a conèixer-ne els detalls. Colau, d'altra banda, descarta que el referèndum pugui afectar l'estabilitat del seu govern municipal.
RES DE NOU: COM EN L’ESTIU DE 1936 ELS COMUNS CUINEN UN PEIX EN SUC (PSUC)
Mentre els stalinistes en 1936 van aixecar la bandera contrarevolucionària de “`primer la guerra i després la revolució”, salvant les distàncies, el context, les ideologies i el substrat, resulta que dissabte al Paranimf de la Universitat de Barcelona, sala on es fa forjar el moviment estudiantil durant el franquisme i en ruptura universitària amb l’hegemonia falangista del SEU, es va escenificar la insubmissió municipal amb l’Estat espanyol i el suport de 500 alcaldies al referèndum d’autodeterminació català, que ben segur no solament serà un SÍ a la ruptura nacional popular catalana, també l’inici de la ruta vers el socialisme autogestionari al Sud d’Europa, puix l’Estat espanyol es fracturarà i al no poder contribuir al manteniment de la burocràcia europea de Brussel·les serà exclòs de la Unió Europea i de l’euro al quedar sense la mamella financera catalana. Cal ser molt ignorant o molt cínic tot personatge esquerranós que es llanci directament en la batalla general contra la monarquia borbònica espanyola, hereva oligàrquica del general Franco i el seu terror. Però, no és estrany que Colau i l’alcaldessa de Badalona no es presentin al Paranimf, com cap representació oficial del conglomerat Catalunya en Comú, doncs la nova formació es presenta com hereva del PSUC, partit stalinista creat en 1936 per situar-se sempre més a la dreta de la mateixa socialdemocràcia domèstica.
La socialdemocràcia solament serveix per millorar les condicions de les persones mitjançant la reforma legal dintre del mateix sistema capitalista i sense posar-ho en qüestió. Aquesta proposta política, poseu Catalunya en Comú, és molt útil pel Capital doncs en moments de perill socialista revolucionari pot funcionar com a botó del ‘poli bo’, assimilant els corrents de protesta i desactivant-los. D’altra banda, consolida un sostre infranquejable que garanteix l’ordre social, tot i que l’oligarquia haurà de pagar un cert peatge com a contraprestació. Com a ‘poli dolent’ tenim l’increment de la repressió, l’autoritarisme i el feixisme per a contenir els contextos rupturistes. La via socialdemòcrata és dels inicis, evidenciat al primer terç del segle passat, antagonista d’aquests corrents i no dubta en reprimir-los durament quan controla els ressorts del poder institucional del sistema, com va fer l’SPD durant la revolució proletària alemanya del 1919. Ara bé la peça principal continua essent la gestió de l’ús de la força obrera com a element de negociació i vehiculació dintre de les democràcies burgeses occidentals, per així guanyar espais de redistribució i certa ‘justícia social’. En alguns països, el paradigma d’aquesta dinàmica va prendre el nom d’estat del benestar. Però sempre, sempre, aquestes cessions per part del poder real havien estat intrínsecament lligades a combatre la coacció i perill que suposaven aquells que posaven en qüestió tot el taulell. Arriba un punt en que aquest equilibri es desmunta quan el perill social revolucionari s’esmuny, entre altres motius com a conseqüència de l’èxit de la penetració de les idees individualistes a la societat i també per l’absoluta implicació socialdemòcrata en una economia neoliberal que impedeix per si mateixa qualsevol projecte redistributiu posterior. És el moment en que aquesta proposta política entra en crisi, al demostrar-se inútil i sent visibilitzada per la població com el propi sistema mateix.
Sorgeixen nous moviments que prometen una espècie de retorn a ‘la reforma que s’atreveix’, aprofitant cert malestar popular i, en el cas de l’estat espanyol, l’embranzida d’energia que va produir el 15-M. I com ha anat la prova del 9 que suposa començar a tocar poder?
Expliquen que durant la segona fase del New Deal a Estats Units hi va haver una reunió entre el president Roosevelt i els principals sindicats nord-americans. Allà, Roosevelt va presentar una sèrie de mesures en matèria de drets civils, enfortiment del poder dels sindicats, drets laborals i socials. En principi els interlocutors estaven d’acord, però el president es va acomiadar amb aquesta frase: “Sortiu allà fora i obligueu-me a fer-ho”. La resposta van ser 4.470 vagues als Estats Units amb una mitjana de duració de 20 dies el 1937. Aquella escena representava el mecanisme socialdemòcrata en tot el seu esplendor: Per a generar un moviment de reformes, necessitem un poder obrer que justifiqui el peatge per a poder controlar-ho. I aquí podríem analitzar com és que els sindicats van acceptar el joc, però aquesta és una altra història. Apropem el context i parlem de la Barcelona actual, on els autodenominats fills i filles del 15-M han accedit al poder, els de la nova política, els amics dels okupes, els del triomf de la tecnopolítica anunciada per certs gurús...va, per entendre’ns, una socialdemocràcia 2.0. I la qüestió és si els que es van vendre com a motor del canvi actuarien amb una mirada propera a una sèrie de reformes arrelades en la força al carrer com a argument (el màxim que es pot obtenir d’una institució) o estaríem davant de més del mateix. Res de nou.
LA CUP DE BARCELONA CONSIDERA UNIONISTES ELS ARGUMENTS DE COLAU
La regidora de la CUP a Barcelona Maria Rovira ha acusat l’alcaldessa Ada Colau d’utilitzar els mateixos arguments del discurs dels unionistes respecte dels funcionaris i del referèndum de l’1 d’octubre. Li ha demanat valentia i tenir en compte que “els funcionaris són majors d’edat, com el conjunt dels ciutadans”. Ahir Colau va advertir que l’Ajuntament de Barcelona no posaria cap funcionari en situació de risc.
REFERÈNDUM VINCULANT I COL·LEGIS ELECTORALS OBERTS L’1 D’OCTUBRE
Respecte de les garanties, Rovira ha dit: “Un referèndum és de per si un instrument vinculant, i té totes les garanties que els resultats s’aplicaran l’endemà”, i ha instat Colau a obrir els col·legis electorals i a defensar el seu posicionament.
DIVISIÓ ALS COMUNS EN L’ACTE DE DEMÀ
El grup parlamentari autonòmic de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) no assistirà a l’acte sobre la llei del referèndum que han organitzat Junts pel Sí i la CUP-CC per presentar els detalls legislatius de l’1 d’octubre, que tindrà lloc demà dimarts al migdia a l’auditori del Parlament de Catalunya. No obstant això, els tres diputats de Podem i Joan Josep Nuet (EUiA) sí que hi assistiran.
CSQP ha constatat en una reunió aquest dilluns al migdia que no hi havia acord per anar a l’acte, de manera que no ha pogut prendre una decisió com a grup parlamentari. Per tant, dels onze diputats del grup hi assistiran quatre.
No és la primera vegada que els partits que formen la coalició actuen per separat. Catalunya en Comú va declinar assistir a la cimera que va convocar el Govern de la Generalitat abans d’anunciar la data i la pregunta del referèndum, mentre que Podem sí que hi va assistir.
MOSSOS CONTRA EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ
 |
| Els Mossos guardan el Borbó. |
Llegim que el procés d’autodeterminació del Principat de Catalunya és un element que està generant preocupació dins del cos de la policia autonòmica catalana, ja que “els Mossos preferirien que no es faci el referèndum” de l’1 d’octubre. Amb aquesta contundència fonts properes a la policia catalana expliciten la incertesa que provoca en els Mossos d’Esquadra el referèndum d’autodeterminació nacional popular català.
Aquestes mateixes fonts, de que parlen mitjans botiflers propers al PSC, afirmen que els agents de la Policia Autònoma “el 2 d’octubre han de pagar la hipoteca”, i que dins del cos no “les tenen totes” sobre quin paper els voldran obligar a fer el Govern de la Generalitat, per una banda, i la justícia espanyola per l’altra. Experts en cossos policials, esmentats per l’entorn del PSC, argumenten que, de fet, els Mossos d’Esquadra van ser creats en el seu origen amb una voluntat política concreta més que per una necessitat real de seguretat, i que ara aquesta concepció política de la seva creació es pot girar en contra del Govern de la Generalitat.
Aquests mateixos experts no dubten a dir que “els Mossos són un cos jove, inexpert i força prepotent”, amb el qual la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol, Policia Nacional i Guàrdia Civil, hi tenen relacions diferents. Mentre la Policia Nacional espanyola hi té una relació més aviat tensa, ja que els seus comandaments “estan vinculats directament a la política estatal”, la Guàrdia Civil hi té “una relació condescendent” com “la que té un mestre amb el seu alumne poc destre”. Diferents experts del sector coincideixen, però, que “hi ha pocs dubtes que els Mossos no acabin fent cas de les indicacions de la justícia espanyola, si han d’actuar en contra del referèndum”. Això mateix fa que dia creixi un rebuig nacional popular a aquest cos de regulars colonials, cosa que apunta a una urgent necessitat de formació com a guàrdia republicana catalana de milícies obreres i populars de voluntariat per mantenir l’ordre públic i les tasques socials enfront la reacció facciosa desafecta i dependista en aquest procés d’alliberament nacional. La consigna és clara i entenedora: “Milicianes i milicians, sempre! Mossos, mai més!”. Quan un poble no té confiança en les seves forces d’ordre públic cal establir les milícies obreres i populars, formades per la joventut estudiantil rebel i la joventut proletària més conscient i decidida. Unitats proletàries per unificar l’alliberament nacional amb la revolució social de classe explotada i oprimida, una manera de celebrar el centenari de la Revolució dels soviets del 7 de novembre de 1917, un exemple històric a seguir.
A preguntes de si els Mossos d’Esquadra serien un cos efectiu en una hipotètica república catalana independent, aquestes mateixes fonts de l’entorn del PSC coincideixen també que “els Mossos no tenen ni la capacitat estratègica ni la capacitat tàctica de respondre a les necessitats de seguretat integral de l’endemà d’una declaració d’independència a Catalunya”, i afegeixen que “no tenen capacitat per gestionar ni fronteres ni costes, no tenen Armada i tampoc podrien controlar l’espai aeri”. Davant la insistència d’algunes veus que asseguren que la policia autonòmica catalana ha rebut formació militar i d’intel·ligència de països estrangers, com seria el cas d’Israel, els experts consultats diuen que els Mossos “saben detenir un lladre, però no tenen formació en Intel·ligència”, i asseguren que “els Mossos no han rebut formació de serveis secrets d’altres països, en tot cas han fet alguna formació amb algun ex agent o ex militar”, però que “no hi ha cap país que es vulgui enfrontar a l’Estat espanyol a favor d’una regió” aportant uns coneixements propis d’una policia estatal. De fet, moltes minyones i molts minyons es van fer mosses i mossos pensant que això de la policia autonòmica catalana era com anar a treballar al Bankcaixa, fins da poc ‘la Caixa’ de l’estrella de Miró. I ara es troben en un ull d’huracà. Doncs, que pleguin i ens faran feliços. Ordre públic del poble, per al poble i amb el poble sobirà!!!
ELS MOSSOS AGAFEN LA MILITÀNCIA D’ARRAN
 |
| Concentració diumenge davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra, a la travessera de les Corts de Barcelona. |
Llegim a DIRECTA que les tres militants de l'organització juvenil Arran detingudes pels Mossos aquest diumenge a Barcelona han quedat en llibertat després de passar davant del jutge d'instrucció 11. La declaració ha estat només un tràmit per a la signatura de l'auto de llibertat, però els joves s'han negat a respondre cap pregunta en relació als fets imputats. Una cinquantena de manifestants les esperaven a les portes de la Ciutat de la Justícia, on les han rebut amb una forta ovació. Els dos nois i la noia es van negar a comparèixer el 20 de juny davant del jutge Francisco González Maíllo, que les investiga per la seva participació en un escarni a les portes de la seu del PP del carrer d'Urgell de Barcelona. L'acció es va dur a terme el 27 de març, com a punt d'inici de la campanya "L'organització és la clau de la victòria", amb què es feia una crida a la desobediència com a eina per a la celebració del referèndum. Les membres d'Arran no van aconseguir entrar a la seu del partit i es van limitar a posar enganxines a la façana i a fer declaracions davant d'un faristol.
L'actual president del PP català, Xavier García Albiol, va qualificar les joves de "feixistes" i va denunciar els fets al jutjat de guàrdia de Barcelona.
A l'atestat, elaborat pels Mossos d'Esquadra, s'acusa les tres detingudes i altres quatre activistes dels presumptes delictes de danys i desordres públics.
Segons l'escrit d'acusació particular presentat pel PP, una petita pintada al metacrilat de la seu popular hauria suposat una despesa de 1.179,75 euros, malgrat no s'assenyala cap de les set investigades com autora del grafit.
La primera detenció es va produir a les onze del matí al domicili particular d'un dels activistes. El van introduir en un vehicle policial i el van traslladar "contra la seva voluntat" a la comissaria de la travessera de les Corts. A mitja tarda, desenes de manifestants s'hi van concentrar rere una pancarta on es llegia "Defensar el referèndum no és un delicte". Els agents de la policia autonòmica van identificar alguns dels concentrats, que aleshores van decidir tallar el trànsit viari davant de l'edifici, mentre exigien l'alliberament de les persones detingudes. Les diputades de la CUP-CC Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Mireia Vehí i Carles Riera van participar a la protesta.
UN NOI I UNA NOIA DETINGUTS CON MANFESTAVEN LA SEVA SOLIDARITAT AMB EL PRIMER ARRESTAT AHIR PELS MOSSOS
En finalitzar la concentració, dos vehicles policials van detenir un noi i una noia, també acusades de participar a l'acció davant la seu del PP.
Arran ha emès un comunicat on qualifica d'"altament preocupant" que "els Mossos d'Esquadra continuïn fent de corretja d'engranatge a la repressió de l'Estat" i es pregunten "quin serà el paper dels Mossos d'Esquadra davant del referèndum del proper 1 d'octubre".
Avui dilluns, després de finalitzar el tràmit de la declaració davant del jutge González Maíllo a la Ciutat de la Justícia, les tres activistes han estat posades en llibertat amb els mateixos càrrecs que ja figuraven a l'atestat dels Mossos.
Una cinquantena de persones s'han concentrat a la porta del recinte judicial per donar-los suport.
DESOBEDIÈNCIA I MOBLITZACIÓ PEL REFERÈNDUM
Després de l'alliberament, Arran ha protagonitzat una roda de premsa on han fet una crida a la desobediència i a la mobilització per aconseguir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
BAIGET, DERROTISTA, DIMISSIÓ!!!
 |
| Jordi Baiget. |
La presidenta del grup parlamentari autonòmic de la CUP-CC, Mireia Boya, ha demanat la dimissió del conseller convergent d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que en una entrevista a El Punt Avui ha demanat de no bandejar el 9-N perquè “potser serà el que s’acabarà fent”. “Aquell conseller que pensi que l’1 d’octubre serà un 9-N i tingui pors patrimonials hauria d’apartar-se. Sense més excuses ni dilacions. Responsablement”, ha manifestat Boya a través d’un missatge al seu compte de Twitter.
Segons Baiget, l’Estat “té tanta força que probablement no es podrà fer el referèndum”. Així ho ha dit justament la setmana que es presenta públicament la llei del referèndum, que segons el govern i els grups independentistes dona les garanties a l’1-O perquè sigui com tots els processos electorals.
Benet Salellas, diputat de la CUP-CC, també ha demanat la dimissió del conseller perquè “qualsevol persona del Govern que no estigui compromesa amb el referèndum ha d’apartar-se”. Segons el diputat autonòmic, no pot ser que membres del Govern de la Generalitat “no tinguin clar el moment històric” actual. En aquest sentit, ha demanat a Baiget que faci un pas al costat i deixi pas als milers de catalans amb capacitat “per defensar el referèndum”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada