diumenge, 25 de juny de 2017

Versió d’un antic treballador del tren cremallera de Núria, que es defineix ateu, del fracàs de la coronació de la marededéu el 13 de juliol de 1967

Francec Perpinyà, fotografiat al Juncà d’Ogassa, a sota mateix del puig Estela de serra Cavallera.
Francesc Perpinyà explica que no es van presentar les tres mil persones que les autoritats pensaven que pujarien en el cremallera per anar al santuari de Núria   


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/06/2017   
Queralbs (Ripollès).-   

El 13 de juliol de 1967 la coronació de la marededéu de Núria, a la muntanya de Queralbs, al Ripollès, va ser un sonat fracàs, sense la gentada que les autoritats esperaven i fins i tot sense la talla romànica del segle XII, substituïda per una imatge de guix. Llegim al diari El Punt Avui una entrevista a Francesc Perpinyà, ex conductor del cremallera que afirma que els fets de fa cinquanta anys van ser un verdader cop polític i religiós, el que va viure en primera persona els dies després que s’enduguessin la marededéu de Núria i explica en aquesta entrevista quin ambient hi havia i la seva versió dels fets.
Cal recordar que el santuari de Núria es va edificar sobre un lloc de culte ancestral a la fertilitat segons Joan Amades, una pedra blanca on les dones es rossegaven pensant que quedarien després prenyades per la seva parella, que fou recuperat per l’Església Catòlica Apostòlica Roma a partir de 1079 i per la butlla del papa Alexandre III de 1162, on parla d’un hospital per albergar pelegrins (Domus Hospitalis S Mariae de Annúria) i estableix el 8 de setembre com a diada anual de celebració de culte. La creu d'en Riba va substituir la pedra rossegadora on fins aleshores s’havien fregat les noies casades, coneguda com «de Sant Gil», i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant.
El 7 de juliol de 1967, la tall romànica de Núria va ser agafada per un grup de joves autodenominat 'Almogàvers' per impedir que el franquisme celebrés els actes de coronació de la marededéu, prevista per al dia 13 del mateix mes de juliol. Els autors de la sostracció van trametre un comunicat exposant els motius, on reclamaven el retorn de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané de l'exili; el lliure nomenament per l'Església de bisbes autòctons de Catalunya i la dimissió de Marcelo González Martín, bisbe de Barcelona nascut a Valladolid, en el marc de la campanya ‘Volem bisbes catalans!’. Al final, els actes de coronació de la marededéu de Núria es van realitzar sobre una còpia de guix, amb una forta presència policial, poca assistència popular i algunes absències remarcables, com la del nunci del Vaticà. La talla romànica va estar desapareguda entre els anys 1967 i 1972, durant els quals va ser guardada primer en una masia de Vallgorguina (Baix Montseny, Vallès Oriental) i posteriorment en un pis de Barcelona. El retorn es realitzà el 28 de gener de 1972 coincidint amb la presa de possessió de Narcís Jubany i Arnau com a arquebisbe de Barcelona en substitució de Marcelo González, amb la mediació de Josep Benet i Morell.
Francesc Perpinyà, que en l’entrevista recorda la desaparició de la talla romànica fa 5o anys, explica que “es parlava del ‘rapto de la virgen’, de ‘crimen sacrílego de las fuerzas comunistas’... però la imatge no va ser raptada, sinó que la marededéu va marxar; primer es deia que a Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, i després cap a Granollers i Barcelona. Va ser un cop polític i religiós contra el règim franquista i l’Església espanyola. No ens va saber greu que se l’enduguessin.” I que els que ho van fer “no té sentit saber els noms. Sabien, però, el que feien. Eren tres persones coordinades que no van arrancar la verge del pedestal, sinó que van descollar-la; sabien que era la verdadera i no una rèplica de guix, etc.”
Sobre l’ambient que hi havia a Núria, diu que “van fer venir molts agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional i van interrogar tothom. Buscaven la verge, vigilaven els túnels del cremallera. A mi, fins i tot em van revisar la caixa d’eines. Evidentment, no la van trobar i la cosa es va refredar.”

QUATRE LOCOMOTORES DEL CREMALLERA, BUIDES EL 13 DE JULIOL  
Sobre jornada de la coronació el 13 de juliol de 1967, recorda que ell “era maquinista del cremallera i ens van demanar que estiguéssim preparats per a un gran esdeveniment amb 3.000 persones. Vam preparar, doncs, les quatre locomotores, cadascuna amb dos cotxes. Que a les 6 del matí del dia de la coronació la gent no va aparèixer i un acte que havia de ser multitudinari es va convertir en un acte d’uns quants, quasi tots del govern franquista, de la Falange, d’ajuntaments de la zona, autoritats eclesiàstiques, etc. Hi havia tan poca gent que els objectes d’una rifa que es va preparar es van haver d’anar repartint durant els mesos posteriors.” I, per postres, les autoritats van haver de coronar “una rèplica de guix”. A més, “l’helicòpter que havia de deixar anar 2.000 pètals de roses sobre la verge coronada no va calcular la força del vent i van anar a parar a sobre la caserna de la Guàrdia Civil, a la casa Sant Ignasi.” Sobre de quan van tornar la imatge, recorda “que l’encarregat del cremallera ens va avisar perquè preparéssim amb en Joan Malea un tren especial a la vall de Núria. Vam pujar-hi amb cinc o sis persones, entre elles, un canonge de la Seu, i un paquet embolicat amb paper d’estrassa. Quan vam tornar ens va dir que havíem portat la verge. Em va fer molta il·lusió. Soc ateu, però li tinc molt de respecte.”  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada