dilluns, 5 de juny de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 5 de juny de 1909 neix a Liorna l'anarquista i resistent antifeixista Arrigo Catani

Arrigo CataniEn esclatà de Guerra Civil se’n anar de Marsella i des de Perpinyà passà la frontera del Pirineu. El febrer de 1937 un informe feia costar que, juntament amb altres voluntaris, havia passat a Catalunya i s'havia enrolat l'agost de 1936 en la «Columna Berneri-Rosselli», incorporada a la «Columna Ascaso» de la CNT-AIT.  
En aquesta època mantenia relacions sentimentals amb Armida Prati, filla de Maria Amalia Melli, germana d'Elena Malli, companya d'Errico Malatesta, amb qui s'havia expatriat a Marsella. Després de combatre al front d'Osca, en 1937, arran dels «Fets de Maig» a Barcelona, deixà Catalunya amb Armida Prati i passà a Marsella, Luxemburg i Brussel·les. 


Arrigo Catani:   
El 5 de juny de 1909 neix a Liorna (Toscana) l'anarquista i resistent antifeixista Arrigo Catani, conegut com Baffino o Baffetto. Els seus pares es deien Alfredo Catani i Annuziata Manetti. Visqué al barri d'Antignano de Liorna, treballà en diversos oficis (mosso, fuster, marbrista, sabater) i participà activament en activitats comunistes i anarquistes.
Durant la segona meitat dels anys vint es decantà pel moviment llibertari i freqüentà el Cercle Anarquista de Liorna. En 1926, després de la presa del poder dels feixistes, formà part del grup anarquista «Fiorentina» de Liorna. En 1928 es casà amb Elisena Ferrarini.
El setembre de 1933 va ser detingut i processat per «possessió de premsa subversiva» i, per evitar la presó, el 10 d'octubre d'aquell any passà clandestinament per via marítima a Còrsega juntament amb els anarquistes Narciso Menicagli, Virgilio Fabbrucci i Rodomonte Nesi, pescador que proporcionà la barca, i altres cinc persones considerades subversives. Un cop desembarcat a Bastia, es traslladà a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va ser acollit per la nombrosa comunitat d'antifeixistes italians. En aquesta època estava inscrit en el registre de la policia de fronteres i en el butlletí de recerca d'anarquistes a detenir. En 1934 va ser identificat a Marsella i va ser expulsat per freqüentar els cercles antifeixistes i emigrà a Bèlgica; posteriorment retornà clandestinament a Marsella procedent de Brussel·les.
En esclatà de Guerra Civil se’n anar de Marsella i des de Perpinyà (Rosselló) passà la frontera del Pirineu. El febrer de 1937 un informe feia costar que, juntament amb altres voluntaris, havia passat a Catalunya i s'havia enrolat l'agost de 1936 en la «Columna Berneri-Rosselli», incorporada a la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). En aquesta època mantenia relacions sentimentals amb Armida Prati, filla de Maria Amalia Melli, germana d'Elena Malli, companya d'Errico Malatesta, amb qui s'havia expatriat a Marsella. Després de combatre al front d'Osca (Aragó), en 1937, arran dels «Fets de Maig» a Barcelona, deixà Catalunya amb Armida Prati i passà a Marsella, Luxemburg i Brussel·les.
En aquest període la parella tingué a Marsella un infant –algunes fonts diuen que tingué bessonada--.
A Brussel·les, a començament de 1939, formà part del grup anarquista format pels italians Ernesto Bruna, Azelio Bucchioni, Cafiero Meucci, Pietro Montaresi, Mario Mantovani Antonio Moscardini i Guido Schiaffonati, i per l'anarcopacifista belga Marcel Camille Dieu (Hem Day); mentre la seva companya, Armida Prati, sembla que entrà a formar part de la Fracció Comunista Internacionalista (FCI), corrent marxista promoguda per Amadeo Bordiga, i se’n va anar de la ciutat en el decurs del mes de març d’aquell any.
El mateix any, a Brussel·les, Arrigo Catani, per les seves activitats llibertàries, va ser detingut, jutjat i condemnat a tres mesos de presó. L'abril de 1939, amb altres anarquistes italians, va ser expulsat de Bèlgica i després d’estar a l’hexàgon francès aconseguí retornar clandestinament a Brussel·les el setembre d’aquell any.
L'agost de 1943 decidí retornar a Itàlia, amb els seus fills Enrico e Ruggero, però va ser detingut a Menton (Alps Marítims. Provença-Alps-Costa d’Atzur, Occitània), prop de la frontera italiana i tot seguit condemnat a Itàlia i empresonat a Liorna, en la presó Domenicani. Recobrà la llibertat després de l'armistici entre Itàlia i les forces aliades del 8 de setembre de 1943 i retornà a Liorna, on reprengué les seves activitats anarquistes i promogué la resistència.
Durant una incursió, va ser capturat, juntament amb l'anarquista Mario Batini i altres trenta ostatges, per les tropes alemanyes i portat a Bolonya (Emília-Romanya) per a treballar forçosament en instal·lacions militars. En una acció sorpresa, un grup de companys i companyes provinents de Liorna aconseguiren alliberar-lo mentre es trobava pres al Comandament nazi alemany.
A Liorna formà part del primer Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional), com a representant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) i, després de l'Alliberament, el seu nom aparegué en una relació establerta per les tropes aliades [Gli alleati e la ricostruzione in Toscana (1944-1945)] sobre la situació de Liorna on el consideraven una de les figures polítiques més importants de la ciutat, juntament amb el bisbe Piccioni i l'alcalde Furio Diaz.
En el número únic del periòdic Il Seme Libertario, òrgan de la FCL, sortit semiclandestinament el juny de 1945, signà l'article «Liberali… o fascisti?», on ataca durament els liberals i els democristians qualificant-los de «força reaccionària».
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista tot rebutjant els reconeixements institucionals prengué part en la reconstitució de la Federació Anarquista Italiana (FAI), això sense deixar de ser vigilat per la policia italiana.
Entre 1950 i 1956 visqué novament a l’hexàgon francès. Tot seguit retornà a Liorna i en la dècada dels seixanta amb la seva companya Leontina (Lea) visqué al barri d'Antignano treballant de sabater i venent sandàlies de goma i esportives en una petita botiga al carrer del Littorale, on també circulaven periòdics anarquistes i revolucionaris i es podia discutir de política i de literatura.
Arrigo Catani va morir el 17 de desembre de 1977 al barri d'Antignano de Liorna.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada