A primers de maig de 1949 a Perpinyà Francesc Denís, que havia guiat a Wenceslao Jiménez Orive i els seus companys del grup «Los Maños», acabava de passar la frontera del Pirineu des de Manresa, va coincidir --junt als seus companys-- a la ciutat casualment amb Guillermo Ganuza Navarro, Josep Lluís Facerias, Jesús Martínez Maluenda i Juan Serrano, que es disposaven a travessar el Pirineu en direcció a Barcelona
Francisco Denís Díez:
El 3 de juny de 1949 mor a Sallent (Bages) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Francisco Denís Díez, conegut com Català. Havia nascut en 1899 a Sòria (Castella la Vella) --alguns apunten Lleó--.
Establert a Barcelona, milità en el Sindicat del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant la guerra lluità com a comissari en el 482 Batalló de la 121 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga Columna Durruti) de l'Exèrcit Popular de la Republica. El gener de 1939 va ser ferit en combat a Montsech.
En decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu. A partir de 1943 començà la seva activitat com a guerriller antifranquista, destacant com a guia i enllaç fronterer amb el maquis llibertari que actuava al Principat de Catalunya, especialment els grups de Josep Lluís Facerias, Francesc Sabaté Llopart i «Los Maños».
A primers d’agost de 1948, Francisco Denís a petició de Josep Lluís Facerias va recollir en un amagatall al Tibidabo de Barcelona a Germinal García Campo i el guià per passar la frontera del Pirineu acompanyat per Pilar Gomzalo i un jove llibertari.
El 15 d’agost 1948 va guiar des de Barcelona a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) el doctor Josep Pujol Grúa, Josep Lluís Facerías, Tomás Germinal Gracia Ibars, Juan Cazorla Pedrero (Tom Mix), Guillermo Ganuza Navarro, Pere Adrover Font, etc., i l'any següent Sabaté i «Los Maños».
A finals d’abril de 1949, Josep Sabaté Llopart, restablert de la ferida de bala d’un tret de la policia patit a la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) la matinada del 9 de març, va ser guiat, junt a un company de Manresa (Bages) fins a Tolosa de Llenguadoc per Francisco Denís.
A primers de maig d’aquell any a Perpinyà (Rosselló) Francesc Denís, que havia guiat a Wenceslao Jiménez Orive i els seus companys del grup «Los Maños», acabava de passar la frontera del Pirineu des de Manresa, va coincidir --junt als seus companys-- a la ciutat casualment amb Guillermo Ganuza Navarro, Josep Lluís Facerias, Jesús Martínez Maluenda i Juan Serrano, que es disposaven a travessar el Pirineu en direcció a Barcelona. Durant el trajecte del grup de «Los Maños» alguns companys es va desviar de la ruta però finalment va recuperar el camí després de lliurar-se de ser enxarpats prop de la frontera per una patrulla de l’Exèrcit espanyol.
Tot seguit, el 29 de maig de 1949 passà clandestinament per enèsima i última vegada la frontera del Pirineu cap a l’Interior. Interceptat per les forces de repressió franquistes el 3 de juny a prop de Gironella (Berguedà) quan marxava cap a Manresa en missió orgànica, Francisco Denís Díez va ser portat a la caserna de la Guàrdia Civil de Sallent (Bages, Catalunya) on se suïcidà amb una càpsula de cianur que portava amagada per a aquesta situació en un botó de la seva roba per evitar delatar en la tortura els seus companys. D’aquesta manera es va perdre un dels més abnegats i eficients lluitadors aleshores del Moviment Llibertari, un guia consumat que exercia constants missions d’enllaç entre l’Interior i l’Exili des de 1943.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada