dimecres, 28 de juny de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de juny de 1900 neix a Barcelona el propagandista anarquista i anarcosindicalista Vicente Pérez Viche, més conegut com Vicente Pérez Combina

Vicente Pérez CombinaEn 1932 va fer, amb Buenaventura Durruti, Arturo Parera, Joan García Oliver, Benjamín Cano i Hilari Arlandis, nombrosos mítings i conferències: Sallent, Cardona, Sabadell, La Torrassa, Valls, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Tarragona, Manresa, Mataró i Figueres.  
En ambients republicans de l’exili contraris al Moviment Llibertari en 1944 va córrer un rumor sobre que havia estat assassinat a Mèxic. 


Vicente Pérez Combina (Vicente Pérez Viche): 
El 28 de juny de 1900 neix a Barcelona el propagandista anarquista i anarcosindicalista Vicente Pérez Viche, més conegut com Vicente Pérez Combina, també citat Convina o Conviña, i que alguns identifiquen amb Vicente Vidal Pérez.
Obrer envernissador, començà a militar de molt jove en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera s'exilià a l’hexàgon francès. Fou membre del grup anarquista «Los Solidarios». En 1924, des de París (Illa de França), fou un dels organitzadors de les fracassades insurreccions de la caserna de les Drassanes de Barcelona i de Bera (Bortziri, Pamplona, Navarra, Euskal Herria).
El maig de 1926 assistí al Congrés Anarquista de Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), convocat per l’FGALE per preparar la fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i junt amb Joan García Oliver abandonà en no ser acceptades les seves tesis favorables a la col·laboració política i insurreccional amb Francesc Macià i Llussà per a derrocar la dictadura de Primo de Rivera.
Cap el 1928 ingressà en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquesta època viatjà a Rússia amb una delegació cenetista per a entrevistar-se amb els dirigents soviètics; detingut, aconseguí evadir-se, retornant en 1932 a Catalunya, havent estat a l'URSS tres anys i vuit mesos --la seva companya, Catalina Vidal (Katia Kariakina), i la seva filla, Aurora, no pogueren sortir de l'URSS i en 1934 encara hi romanien--.
L'agost de 1932 assistí, en nom del Comitè Nacional de la CNT-AIT, al Ple de Regionals.
També en 1932 va fer, amb altres companys, Buenaventura Durruti, Arturo Parera, Joan García Oliver, Benjamín Cano i Hilari Arlandis, nombrosos mítings i conferències:  Sallent (Bages), Cardona (Bages), Sabadell (Vallès Occidental), la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès), Valls (Alt Camp), Esparraguera (Baix Llobregat), Sant Vicenç de Castellet (Bages), Tarragona (Tarragonès), Manresa (Bages), Mataró (el Maresme) i Figueres (Alt Empordà).  
El setembre de 1932 representà, amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el Comitè Nacional de la CNT-AIT en el Congrés Regional cenetista d'Andalusia.
El 4 de març de 1933 llegí, a l'Ateneu Racionalista de Barcelona, la conferència «La persecución de los anarquistas en Rusia».
Entre el 5 i el 13 de març de 1933 a Barcelona també representà el Comitè Nacional de la CNT-AIT en el Ple Regional de Sindicats Únics de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), on intentà posar fi al litigi amb la Federació Local de Sabadell, i prengué la paraula en el míting de clausura del Congrés Regional d'Andalusia i d'Extremadura que se celebrà a Sevilla (Andalusia).
Poc després, el 2 d'abril de 1933, va ser detingut a Sevilla, amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, i empresonat fins el 7 d'octubre d'aquell any a El Puerto de Santa María (Cadis, Andalusia) i a la presó de Sevilla.
Un cop lliure, el 16 de novembre de 1933 intervingué en el gran míting de la FAI que se celebrà al Palau de Belles Arts de Montjuïc de Barcelona, amb Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Sébastien Faure, Domingo Germinal, Alexandre Gilabert i Dolores Iturbe. En els anys següents va fer mítings amb destacats oradors, com ara Buenaventura Durruti, Manuel Pérez, Manuel Pérez Feliu, Francisco Ascaso, Joan García Oliver, Frederica Montseny i Antonio Ortiz Ramírez, en diferents places de toros, com Barcelona (1935), Palma, a l’Illa de Mallorca, les Illes (1935), Benicarló, al Baix Maestrat, País Valencià (1936), la Corunya, a Galícia (1936) i altres localitats catalanes, andaluses i extremenyes.
Assistí al IV Congrés Confederal de la CNT-AIT de maig de 1936 que se celebrà a Saragossa (Aragó).
Quan el cop militar de juliol de 1936 lluità als carrers de Barcelona contra els feixistes. Fou un dels nou edils confederals (conseller regidor de Serveis Públics) del Consell Municipal de Barcelona,. El 20 d'octubre de 1936 havia estat elegit conseller, amb altres vuit companys de la CNT-AIT --Manuel Muñoz Díaz, Ponciano Alonso Alonso, Jaume Aragó García, Jaume R. Magrinyà, Joan Puig Elías, Magín Cabruja Martra, Alejandro G. Gilabert i Vicente Barrientos Cirach--, del Consell Municipal de Barcelona.
En aquesta època presidí el Sindicat de Transports de la CNT de Barcelona i el gener de 1937 assistí al Congrés cenetista de la Federació de Transports celebrat a València (l’Horta, País Valencià), ocupant la secretaria de la Federació Nacional d'Indústria dels Transports entre 1937 i 1938.
Partidari de «Los Amigos de Durruti», s'adherí al famós míting que aquesta organització convocà al Teatre Poliorama de Barcelona i participà en el seu míting celebrat al Teatre Goya de Barcelona abans dels fets de «Maig de 1937».
El diumenge 18 d’abril de 1937 l’Agrupació van fer un míting al Teatre Poliorama, presidit per Romero, en què van intervenir Francisco Pellicer, Pablo Ruiz, Jaume Balius, Francisco Carreño i Vicente Pérez ‘Combina’.«Los Amigos de Durruti» fou una nombrosa agrupació anarquista revolucionària, fundada el març de 1937, que podríem caracteritzar com una branca més del moviment llibertari, molt semblant al que era en aquell moment Dones Lliures. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militarització i/o anarquistes crítics respecte a l’entrada de la CNT-AIT en el Govern de la República espanyola i el de la Generalitat de Catalunya.
En 1938 pronuncià una conferència a l'Agrupació Anarquista «Ètica» sobre l'aportació llibertària a l'Ajuntament de Barcelona, on manifestava la tasca realitzada pels representants confederals cap a la regeneració municipal i l'aixecament moral a la categoria de Municipi Lliure de la ciutat de Barcelona.
En 1939 s’exilià i fonalment pogué arribar a Veneçuela i en 1940 s'instal·là a Mèxic. Trobem articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara La Noche, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, etc.
És autor dels llibres de memòries Un militant de la CNT en Rusia (1932 i 1933) i Cómo salí de Rusia. La política de los bolcheviques (1933).
Vicente Pérez Combina va morir en data indeterminada a Mèxic, possiblement entre 1943 i 1944. Segons Ferran Cuito, en una carta a Lluís Nicolau d’Olwer, datada a Perpinyà el 14 de maig de 1944, Vicente Pérez fou assassinat a Mèxic d’un cop de navalla. Una circumstància que posem en dubte sense tenir cap documentació precisa, ja en l’exili republicà corrien molts rumors, a vegades falsos.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada