dissabte, 17 de juny de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 17 de juny de 1852 neix a Còrdova José Navarro Prieto, periodista republicanofederal, després anarquista i, finalment, passà de ser bakuninista a conservador

Fou un dels organitzadors del 3er Congrés de la Federació Regional Espanyola l’AIT, entre el 24 de desembre de 1872 i l'1 de gener de 1873, al qual assistí com a delegat de les federacions obreres de Girona, Igualada, Manzanares i Còrdova.   
El seu internacionalisme obrerista va ser efímer, però assentà des del bakuninisme les bases del moviment anarquista cordovès.   
Notícia biogràfica de José Navarro Prieto en la qual la seva faceta anarquista la defineix simplement com a "paréntisis en su vida periodística".



José Navarro Prieto:  
El 17 de juny de 1852 neix a Còrdova (Andalusia) el periodista republicanofederal, després anarquista i finalment conservador José Navarro Prieto, que va fer servir els pseudònims literaris de Cachopín de Laredo i P. Cobos. Fill únic del sabater Manuel Navarro Carmona, estudià a l'Institut Provincial de Còrdova, on en 1868 obtingué el títol de batxiller, i entre 1869 i 1870 estudià magisteri a Sevilla sense gaire èxit acadèmic. En aquests anys d'estudiant col·laborà en els periòdics Diario i La Crónica, i conreà la poesia. Finalment, s'inclinà definitivament pel periodisme polític, destacant sobretot en la crítica satírica, fundant en 1868 La Víbora, que li va costar una agressió física i algunes detencions, i en 1869 el seu continuador La Cotorra quan va ser suspesa la primera.
Des de jove milità en la Joventut Democràtica, el comitè de la qual presidí, i en el Partit Republicà Federal (PRF) i el desembre de 1870 fundà el periòdic cordovès d'aquesta tendència política El Derecho. En 1871 abandonà el federalisme i des de Còrdova defensà el pensament internacionalista anarquista. Amb Rafael Suárez, Francisco Barrado García, Eugenio González i Agustín Cervantes del Castillo Valero, va ser un dels membres més actius de la bakuninista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista (AIDS).
Fou un dels organitzadors del Tercer Congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), que se celebrà entre el 24 de desembre de 1872 i l'1 de gener de 1873 i al qual assistí com a delegat de diverses federacions obreres, com les de Girona (Gironès), Igualada (Anoia), Manzanares (Ciudad Real, la Manxa) i Còrdova.  
Després de defensar acaloradament l'internacionalisme socialista llibertari des del periòdic cordovès La República Federal, l'estiu de 1873, després del fracàs de la proclamació del Cantó de Còrdova (23 i 24 de juliol de 1873), guanyà una plaça d'auxiliar de la secció de Foment en el Govern Civil, però dos anys després presentà la dimissió i obtingué un càrrec de corredor de comerç.
Posteriorment regentà la teneduria de llibres en importants cases comercials cordoveses.
El setembre de 1975 va escriure una memòria contra les corrides de toros que no fou publicada.
De la mateixa manera que havia passat del federalisme pimargallista al socialisme revolucionari bakuninista i al cantonalisme cordovès, progressivament es decantà cap a posicions més conservadores, col·laborant finalment en la premsa dretana andalusa i va ser propietari del periòdic conservador La Verdad, director de La Lealtad. Diario político conservador i, des de 1888, administrador de La Puritana. A partir de 1893 dirigí el periòdic conservador, fruit de la fusió d'El Adalid i La Lealtad, La Monarquía. És autor d'un assaig filosòfic titulat El hombre. El gir ideològic també va tenir projecció en la qüestió taurina, capgirant el seu pensament antitaurí juvenil, en 1899 es va fer apoderat del matador de toros cordovès Rafael Bejarano (Torerito) i aquest mateix any publicà el periòdic satíric conservador cordovès El Botafumeiro, com a rèplica de l'altre d'ideologia liberal titulat El Incensario que havia sortit poc abans. El setembre de 1899 fundà el periòdic conservador El Defensor de Córdoba, que dirigí fins a la seva mort.  
Va ser distingir amb l'Ordre de Carlos III, fou membre de diverses societats científiques i literàries, i fou regidor de l'Ajuntament de Còrdova.
José Navarro Prieto va morir el 10 de maig de 1902 a Còrdova, després de dos mesos de malaltia, i fou enterrat el mateix dia al cementiri cordovès de la Salut. Deixà una nombrosa obra inèdita, com ara les seves Efemérides de Córdoba. El seu internacionalisme obrerista va ser efímer, però assentà des del bakuninisme les bases del moviment anarquista cordovès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada