dissabte, 17 de juny de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 17 de juny de 1905 neix a Carrara l'anarquista Ateo Vannucci

Necrològica d'Ateo Vannucci apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 27 de febrer de 1977
Necrològica d'Ateo Vannucci apareguda en el periòdic tolosà Espoir 
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, fou un dels  primers anarquistes italians en creuar des de Perpinyà la frontera del Pirineu, poc després del 20 de juliol d'aquell any, i s'allistà voluntari a Barcelona.  
En el decurs de la Retirada de 1939 passà de nou la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració de Gurs.  


Ateo Vannucci:  
El 17 de juny de 1905 neix a Carrara (Toscana) l'anarquista Ateo Vannucci, també conegut com Athos, Carrarino i Canarino. Fill d'una família llibertària, el seus pares es deien Giuseppe Vannucci i Daniela Andreani.
Des de l'adolescència milità en el moviment anarquista. Es guanyava la vida com a obrer mecànic. Fugint de la repressió, en 1933, amb Senofonte Argante Pisani i Ciro Sparano, s'establí a La Ciutat Boques del Roine (Provença, Occitània) i continuà militant en el moviment anarquista a Marsella. .
Va ser condemnat en rebel·lia a tres mesos de presó per «expatriació clandestina» i per les seves activitats llibertàries s'intentà la seva «devolució» a Itàlia, que no reeixí gràcies al suport de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home).
Cap a finals de 1934 va ser inscrit en el registre de la policia francesa de fronteres i en el butlletí de persones buscades per a detenir.
En 1935 era a La Sanha (Provença, Occitània), on freqüentà els anarquistes Ugo Boccardi i Orlando Luciani, i passà a Algèria.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, fou un dels  primers anarquistes italians en creuar des de Perpinyà (Rosselló) la frontera del Pirineu, poc després del 20 de juliol d'aquell any, i s'allistà voluntari a Barcelona. Com a milicià de la «Columna Italiana» de la «Columna Ascaso», s'encarregà de missions especials dins de la zona franquista i combaté al front d'Aragó en la batalla de Monte Pelado el 28 d’agost de 1936, prop de la ciutat d’Osca; també a Almudébar (Foia d’Osca) i Carrascal.
El desembre de 1936 passà a l’hexàgon francès per reclutar milicians i el gener de 1937 retornà a Barcelona amb Comunardo Boccardi, Egidio Fossi i Rolando Manfredi. Després dels fets de «Maig de 1937» va romandre clandestinament a Catalunya. Durant els últims mesos de la guerra, va ser detingut pels elements stalinistes, però aconseguí fugir de la presó.
En el decurs de la Retirada de 1939 passà de nou la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració de Gurs (Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània) --IX Companyia--. Després es va enrolar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) de la qual desertà i el 20 de juny de 1940 passà a Brussel·les (Bèlgica), on entrà ràpidament en contacte amb companys de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i visqué amb els anarquistes italians Dante Armanetti, Armando Bientinesi, Aldo Demi i Giuseppe Peano. En aquest mateix any obtingué del consolat italià a Brussel·les un permís de repatriació, però el rebutjà.
Cap a finals de 1940 treballà a Alemanya, però el gener de 1941 retornà a Brussel·les i entrà a treballar de conductor en una garatge requisat per les tropes alemanyes. El juliol de 1943 treballava en un garatge de l'empresa Citroën a la plaça de l'Yser de Brussel·les. El 14 de juliol de 1943 va ser controlat a Brussel·les per un espia italià, juntament amb altres antifeixistes (Azelio Bucchioni, Sigfrido Drusi, Carlo Maier, Guglielmo Nannucci, Francesco Pellegrini, Ottorino Perrone, Giovanni Salvatori, Virginio Sponchiado, etc.). Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà a Vilvoorde (Brabant Flamenc, Flandes) com a obrer en una fàbrica. En 1954 un informe desfavorable de la Seguretat de l'Estat va fer que la seva sol·licitud de carnet d'identitat fos rebutjada.
Milità en el Nucli de la CNT de Bèlgica i fou secretari d'Administració del Comitè de Relacions.
Va caure víctima greu d'una malaltia professional i durant els últims anys de sa vida visqué de l'assistència pública de Brussel·les. Ateo Vannucci va morir el 29 de novembre de 1976 a Brussel·les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada