Les PAH alerten que creixen els desnonaments de llogaters

L’any passat van suposar la meitat dels 1.930 desnonaments registrats a les comarques gironines.   

Al marge de les PAH colauista hi ha altres moviments pel dret a l’habitatge i que no estan d’acord amb la dació en pagament perquè entenen que l’objectiu no ha de ser només l’habitatge. Un d’ells és la PAH Girona-Salt.   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/06/2017   

Girona/Salt (Gironès).-    

Llegim en la premsa convencional sobre el fet que amb els desnonaments hipotecaris en suspens fins que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) no respongui al Tribunal Suprem sobre les clàusules de venciment anticipat, la principal preocupació avui de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca --de caire colauista o controlades per ICV-- a la demarcació de Girona són els desnonaments de llogaters i de persones que han ocupat habitatges. Les PAH oficials de les comarques gironines, reconegudes pel sector polític d’Ada Colau i quadres d’ICV, afirmen que la majoria dels desnonaments ara són de llogaters que no poden pagar, i alerten que en els pròxims mesos augmentaran.

“Que els desnonaments hipotecaris estiguin controlats de moment és un respir, tot i que no sabem què passarà després. Però s’està gestant una altra bombolla, la dels lloguers”, diu Maria Garrido, de la PAH Gironès. “Els lloguers estan pujant, molta gent no pot pagar les quotes i a Olot no hi ha habitatge social per poder-los oferir una solució --afegeix Jordi Garcia, de la PAH Garrotxa--. Això comporta amuntegament i gent malvivint. Els Serveis Socials han detectat 60 infrahabitatges”. “El problema muta però s’ha de defensar el dret a l’habitatge de les persones”, diu Emma Torres, de la PAH de Blanes (la Selva marítima).

EN CULPEN LES ADMINISTRACIONS 

Justament a Blanes aquesta setmana s’ha reunit la Taula per l’habitatge, davant l’augment de desnonaments per ocupacions. “En les execucions hipotecàries els bancs encara miren de donar una solució, però en els casos d’ocupacions no volen negociar i els Serveis Socials no tenen pisos per oferir”, explica Torres. “Gran part de la culpa és de les administracions. Com que no van multar els bancs per pressionar-los, ara tenim un problema gros. Hi ha màfies que cobren uns 500 euros per obrir la porta d’un pis buit i això està generant problemes de convivència”, afegeix. Torres també diu que han detectat alguns casos de persones que ocupen pisos sense tenir una situació d’emergència habitacional. “Són pocs, però aquesta gent està embrutant el moviment”, lamenta.

“A Olot hi ha més de 1.300 habitatges buits, gairebé 700 pertanyen a entitats bancàries i porten més de dos anys tancats. Creiem que no hi ha voluntat política de plantar cara als bancs”, diu Garcia. En aquesta crítica hi coincideixen totes les PAH, que pensen que les administracions no pressionen prou.

“Hi va haver una esperança amb la llei 24/2015 del Parlament, contra l’emergència habitacional. Era completament necessària, però els poders fàctics de l’Estat estan a favor dels bancs”, diu Juan de Fortuny, de la PAH de Figueres. (Alt Empordà) “Per a molts jutges i advocats, un desnonament és just”, opina De Fortuny. “Els advocats d’ofici no hi posen gaire interès i a moltes persones els diuen que tornin les claus”, assegura Garrido.

A Guíxols (Baix Empordà) hi ha actualment 65 habitatges de lloguer social gestionats per l’Ajuntament ganxó. Són insuficients, ja que en casos d’emergència diverses vegades s’ha hagut d’allotjar famílies en hostals de la població. Per cobrir aquest buit, el Consistori ganxó ha arribat a un acord amb la Generalitat per utilitzar un dels hotels que formen part del llegat intestat dels germans Joan i Francisco Anlló, l’antic Hotel Mediterráneo, per fer-hi habitatges per a emergències i en règim de lloguer social.

GAIREBÉ DOS MIL DESNONAMENTS 

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l’any passat els jutjats de la demarcació de Girona van executar 1.930 desnonaments, 1.019 dels quals per impagaments de lloguer, i gairebé 850 famílies van perdre l’habitatge perquè no podien pagar la hipoteca. La xifra és lleugerament superior a la del 2015 (1.911) i evidencia que la sagnia dels desnonaments està lluny de reduir-se.

“A Figueres n’hi ha molts i la majoria són de gent que no ve a la PAH”, assegura De Fortuny. “A molta gent li deu fer vergonya admetre que està en una situació tan delicada i després també hi ha el fet que no tothom està disposat a lluitar. Si la PAH fos una mena de gestoria on portes el teu problema i te’n vas, segurament vindria més gent, però la PAH és una plataforma de lluita”, afegeix De Fortuny.

MOVIMENTS SOCIALS MÉS ENLLÀ DEL COLAUDISME 

Al marge de les PAH oficials hi ha altres moviments pel dret a l’habitatge i que no estan d’acord amb la dació en pagament perquè entenen que l’objectiu no ha de ser només l’habitatge. Un d’ells és la PAH Girona-Salt, que té com a portaveu Marta Afuera, fins al 2014 la cara més visible de la PAH Girona. “Pensem que la dació només agreuja la situació --diu--. I si la gent passa gana no pot anar a accions”. “Han passat molts anys i hi ha casos en què la situació de denigració a què s’ha abocat algunes persones fa que hi hagi un panorama molt complicat”. Afuera també alerta que els lloguers socials que van fer molts bancs comencen a vèncer i que, com que hi ha societats disposades a comprar aquests edificis, els volen lliures de llogaters.  “Preveiem que augmentaran aquest tipus de desnonaments”. “Jo tinc l’esperança que s’acabin imposant els criteris europeus amb el tema de l’habitatge”, conclou De Fortuny.  

EL BLOC DEL CARRER DOCTOR CASTANY 

L’edifici del carrer Doctor Castany 91-93 de Salt, que es va convertir en un emblema de la lluita de la PAH Girona-Salt, està destinat al lloguer social des de finals d’octubre de l’any passat. Vint-i-sis dels trenta habitatges es van sortejar entre les més de 300 sol·licituds, dos s’han destinat a situacions d’emergència habitacional i els altres dos s’han cedit a una entitat del tercer sector. “Ha sigut una batalla llarga per aconseguir-ne la cessió. La Sareb no volia cedir l’edifici si abans no es desallotjava, per assegurar-se que aniria a lloguer social. I també va caldre fer obres d’adequació”, explica Ferran Burch, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Salt. Els preus dels lloguers oscil·len entre els 215 i els 240 euros. La cessió és per sis anys. “Llavors ja es veurà. No auguro que la situació de l’habitatge se solucioni a Salt en quatre anys”, afegeix Burch.

UNA SENTÈNCIA QUE ALLEUJA LA VÍCTIMA D’UN FONS VOLTOR 

Segons la premsa convencional, la Rahma ja no té por quan sona el telèfon. N’havia passat molta, de por, cada vegada que li trucaven de Bankia per pressionar-la “amb tota mena d’amenaces” perquè abandonés el pis on viu amb les seves tres filles menors d’edat i el seu marit. Porten més de 15 anys a la ciutat de Guíxols, la crisi els va deixar a tots dos sense feina i van haver de deixar de pagar la hipoteca. Ell, paleta, busca desesperadament una feina, a Catalunya, a la resta de l’Estat i a l’estranger, però sense sort. Ella fa petites feines de neteja en cases de la localitat ganxona. Mengen gràcies a Càritas i no poden deixar el pis perquè no tenen cap lloc on anar. La Rahma plorava de por i desesperació cada vegada que li trucaven de Bankia. Van intentar negociar la dació en pagament, però Bankia no en va voler saber res i va vendre el pis a un fons voltor. Amb la família a dins. Amb  bitxo a dins, tal com despectivament es coneix en l’argot del sector.

DE BANKIA A FORMENTERA DEBT HOLDINGS: POR QUAN SONA EL TELÈFON  

El fons voltor (Formentera Debt Holdings) tampoc va acceptar negociar amb ella un lloguer social. I van seguir trucant-li perquè marxessin del pis. Assetjament, crits i amenaces a l’altra banda del fil telefònic, i la Rahma amb la por al cos. Fins que fa unes setmanes una sentència del Jutjat de Primera Instància de Guíxols va declarar nul·la la clàusula de venciment anticipat (la que ha provocat milers i milers de desnonaments a l’Estat, segons la PAH ganxona) per la qual Formentera Debt Holdings reclamava a la Rahma i al seu marit l’entrega del pis i la totalitat del deute hipotecari. Prop de 200.000 euros.

La sentència és un petit triomf per a la Rahma i la seva família, i per a la PAH de Guíxols, a qui la dona va acudir quan ja ho donava tot per perdut. “Ara el fons voltor té l’opció de recórrer a una instància superior, però la sentència està molt ben fonamentada i potser no tindrà més remei que asseure’s a negociar amb ella. No pararem fins a aconseguir-ho”, diu la Mercè León, activista de la PAH de Guíxols. La Rahma ja no té por. Té una sentència judicial a favor.  

UN PATIMENT BANCARI INCALCULABLE  

En els últims quatre anys la PAH de Guíxols ha aturat 24 desnonaments en un municipi on costa que els afectats vagin a demanar ajut. “La gent té vergonya, se senten culpables i hi ha qui ve d’amagat. Alguns han preferit fins i tot no donar a conèixer el seu cas i han marxat”, diu la Rosa Maria Rourich, activista de la plataforma local. Entre mans tenen un munt de casos que clamen al cel, com el de la Saray, de 31 anys i amb una filla menor d’edat que li pregunta cada dia si hauran d’anar a viure al carrer. Va acudir a la PAH ganxona quan estava desesperada. “El meu company em va deixar amb un préstec per pagar i la hipoteca. Em vaig quedar sense feina i la vida se’m va ensorrar. Al banc es reien de mi, em congelaven el compte quan els donava la gana”, diu sense poder contenir les llàgrimes. Va demanar quedar-se al pis i pagar un lloguer social, però el banc no va voler. Assessorada per la PAH de Guíxols, s’ha acollit a l’anomenat codi de bones pràctiques (per a casos de risc d’exclusió social) perquè el banc accepti una dació en pagament i un lloguer social. “Mesures com aquest codi, que el banc no està obligat a assumir, són tiretes per aturar ferides però no l’hemorràgia, que està generant una veritable sagnia. El patiment que hi ha en aquest país per l’habitatge és incalculable”, lamenta Mercè León.