diumenge, 18 de juny de 2017

Excés de calor el juny provocat pel sistema econòmic capitalista

Un grup de persones camina sota la intensa calor del dia, aquesta setmana a la ciutat de Girona.
Gent camina sota la intensa calor, aquesta setmana a la ciutat de Girona. 

Excés provocat de calor el juny pel sistema econòmic capitalista.  
Temperatura classista, criminal i nefasta per a la classe treballadora i les capes populars que treballen i viuen en les condicions tradicionals del país.  
Record de calor ahir a Perpinyà.  
El Nord-est viu el segon inici de juny més càlid des del 1911 i les mínimes arriben als 22 ºC.  
La matinada sufocant de dijous deixa valors que no baixen dels 17 ºC a la majoria dels municipis i durant el dia amb màximes de més de 37 ºC i fins i tot pedregades.   
La calorada seguirà amb alertes per calor i ja en període d'alt risc d'incendi.  
Girona registra un dels mesos de maig més càlids i secs dels últims cent anys.  
La ciutat viu el segon mes de maig més càlid des de l'any 1911 i el setè més sec des del 1884. 
41ºC a Sarrià de Ter (Gironès).   
La mitjana que va marcar l'estació meteorològica de Girona va ser de 2,7 graus més respecte de la mitjana del període comprès entre 1981 i 2010.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/06/2017  
Perpinyà (Rosselló).-    

La calor que  patim actualment, producte del canvi climàtic, és considera per gent conscienciada del Rosselló i de l’Empordà classista, criminal  i nefasta especialment per a la classe treballadora, per a les capes populars i sobretot pels pobres de solemnitat. A més, ho podreix tot, fins i tot la convivència. Aquesta calor insuportable que estem  patint abans d'hora --d'ençà de fa més de dues setmanes, quan encara som a la primavera-- és  el/un canvi climàtic, pròpia del creixement sense límits que genera el capitalisme i la seva denominada revolució industrial. I tot plegat provocat, sobretot, per l'economia del cotxe privat i el petroli. En aquesta estiu de 2017, molt ens temem  que tindrem problemes socials i mèdics greus per culpa d’aquesta calor extrema provocada per un model econòmic i polític completament desbocat. La  gent gran, els jubilats pobres, podrien morir en silenci a casa seva i una part dels treballadors --amb feines a l’exterior--  estaran/estan exposats a uns riscos per a la seva salut molt significatius.

TRANSPORT PÚBLIC SOSTENIBLE I TREN CONVENCIONAL  
Actualment, no fer servir el transport públic és prendre una posició política irracional a favor del canvi climàtic, i de totes les seves desastroses conseqüències per a la gran majoria de la població. És urgent millorar el transport públic i rebaixar el preu del bitllet del tren convencional.
El canvi climàtic, propi de la revolució industrial, ara mateix és impulsat pel model del capitalisme salvatge i neconservador (Merkel. Marcon, Rajoy, Trump, Putin, la Xina i companyia), mentre la socialdemocràcia desapareix en el marc d’aquesta segona i potser darrera gran depressió dels sistema econòmic hegemònic, i igual que fa anys el Capital no va necessitar com a força de xoc contrarevolucionària les formacions feixistes ara suprimeix la socialdemocràcia com a formació de gestió i integració del sistema dominant d’explotació, opressió i ecocidi. Qui no entengui això és que és molt curt, està molt manipulat o és un cínic que amaga d’uns terribles interessos econòmics en el sector del  cotxe  i el petroli.
Per altra banda, el fet que un mes de juny s’arribin a aquestes temperatures extremes --que tinguem a molts llocs del país 29  graus de temperatura a les 10 del matí-- posa  de manifest que el sistema econòmic, polític i civilitzatori ha arribat al seu límit. El fet que fa més de cent anys, exactament el juny de 1911 hi hagués a casa nostra temperatures altes semblants també fou una situació extrema provocada per la revolució industrial, aleshores per l’ús enorme del carbó de mina. Alguns encara no ho volen entendre perquè són cínics, panxacontents o, el pitjor de tot, uns poca-soltes  globals. Però les evidències són clares: les escorces dels arbres centenaris se sequen com mai s’havia vist fins ara al país i les malalties respiratòries augmenten d’una forma important.  
En síntesi, en aquest juny de 2017, tan mogut i tumultuós que tenim a casa nostra, estem  patim  una veritable  alarma mediambiental. A Europa hem entrat en un veritable macro S.O.S. climàtic de conseqüències imprevisibles. No podem seguir  amb aquest model egocentrista de retre vassallatge al vehicle privat i a la seva  “salvatge” publicitat televisiva. Ara és el moment de donar màxima prioritat al transport  públic i, sobretot, al tren convencional. El cotxe privat ha de passar a ser cosa del passat, un model de mobilitat que en comptes d’emancipar la persona ha provocat moltes desgràcies, però si s’aturés, cosa improbable en l’economia de mercat capitalista, encara s’estaria a  temps de guanyar una mica de qualitat de vida. No hi ha  dubte que aquest model econòmic i polític que ha  provocat aquests estralls en forma de canvi climàtic és un crim contra la humanitat, els sistemes naturals i tots els éssers vius, el qual provoca  desigualtats socials greus, infelicitat i desordres globals de  tota  mena.

RÈCORD DE CALOR DISSABTE A PERPINYÀ  
Rècord de calor ahir a Perpinyà: per primera vegada, des de 1925 a les 14:39h la temperatura era de 34,9°C. Ahir dissabte, va ser un 17 de juny de rècord, ja que des de 1925 no feia tanta calor a Perpinyà (Rosselló), i encara aquell any, ‘només’ havia fet 34,3°C. Segons infoclimat.fr, que recull les dades de les temperatures, normalment aquesta oscil·la entre el 16 i 26°C. Però el pitjor és que a la nit no afluixa suficientment ja que, per exemple, la passada nit de divendres a dissabte la temperatura va ser de 24,1°C. Aquesta setmana ha sigut la més calorosa de l’any: Des de diumenge passat  la temperatura ha pujat fins a 30,2° del diumenge,  dilluns 34,4°, dimecres 31,9° i dijous encara 33,3°.
A Perpinyà, 29°C a les 10:00h, amb rècords històrics, especialment a nivell de les temperatures mínimes, signe d'un escalfament anormal. I sense una alerta de canícula per part de l'Etat francès, ja el sud és el sud, pel règim jacobí, fins hi tot a nivell ambiental. La gent mort en silenci --mireu les defuncions dia a dia de persones d’estat aquestes setmanes de calorada intensa-- i els treballadors es troben exposats al risc, especialment si fan de paleta o de feina a pagès. A la Catalunya Nord s’asseca l’escorça dels plataners més que centenaris a causa de l’escalfament.  
Hi ha registrat un escalfament creixent des de 1901a banda i banda del Pirineu Oriental, amb pujades com en el juny 1911. Des de mitjans dels any 90 del segle XX, els mesos de juny són cada vegada més càlids i més secs. Això apareix paral·lelament al creixement mundial de l’ús de l’automòbil privat amb motors d’energies fòssils. Més automòbils, més creixement urbà, més construccions inadaptades al nostre clima i per això més aire condicionat als habitatges, oficines i establiments en un cercle viciós, que creix i creix cada vegada més i poca cosa fem com alternativament ens desplacem en trens elèctrics o, per poc recorregut, en bicicleta. Però no n’hi ha prou enfront el model dominant de mobilitat doncs no s’inverteix en construccions adaptades al nostre clima com feien els nostres avantpassats. Les construccions actuals solament són dissenyades per una o dues generacions –com si es tractés de bens mobles de comprar i llançar-- mentre que les construccions antigues del centre urbà de les poblacions, si no s’han enderrocat per l’especulació immobiliària o l’esponjament municipal urbà-- resisteixen en peu mentre es faci un manteniment adequat. Abans es construïa per les generacions futures. Ara per hipotecar, adquirir i anar a terra al cap d’uns anys. S’edifica solament per una generació escaig, per egoisme i per egocentrisme fruit de les costums socials de "l'american dream". Sacrificar les noves generacions i el mateix planeta per buscar un fals confort de 50 anys. En aquest sentit es parla de crim contra la Humanitat que engreixa el capitalisme i provoca un augment considerable de les desigualtats socials.

EL JUNY MÉS CÀLID DES DE L’ANY 1911 
La nit de dimecres a dijous ha estat, de moment, la més calorosa i insofrible de l'any al Nord-est de Catalunya, amb temperatures que no han baixat dels 22,3 en alguns punts de la demarcació i amb valors d'uns 17 graus de mínima a la majoria de municipis. A més, durant el dijous, l'onada de calor es va tornar a fer notar de valent, amb temperatures de fins a 37,3 ºC però amb una sensació de xafogor que, per exemple a Sarrià de Ter, va ser de 41 graus.
A la ciutat de Girona s'assolia gairebé un rècord. Ha estat el segon l'inici de juny més calorós des del 1911 després del 2003 (ahir 37,3 ºC i l'any 2013 poc més, 37,5 ºC), explica el meteoròleg gironí Gerard Taulé. Tot plegat, en un dia que per a alguns també va ser «refrescant» després de l'aparició a la tarda d'algunes tempestes a les comarques més al nord, acompanyades en molts casos de pedra. D'entrada, dijous començava de matinada amb les finestres obertes a moltes llars gironines.
En algunes zones de l'Alt Empordà, del Pla de l'Estany i del Rosselló van viure una nit «tropical», quan els termòmetres no baixen dels 20 graus. A Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), per exemple, van ser de 22,3 ºC en plena matinada, el mateix que a Banyoles, segons indicava el registre oficial de Meteobanyoles. A Roses (Alt Empordà) la mínima va ser de 21,3 ºC; a Darnius i a Boadella (Alt Empordà) de 20,6 o a Navata (Alt Empordà) de 20,5.
Altres fregaven els 20 graus. Santa Coloma de Farners (la Selva) 19,7; Platja d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà) 19; Espolla 18,7 (Albera, Alt Empordà); Castelló d'Empúries (Alt Empordà) 18,5; la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) 18,4; Anglès (la Selva) 18,1; Olot (la Garrotxa) 17,7 o Girona 17,5.
Les màximes assolien els 37,3 graus a Girona, 36,6 a Roses, 36,3 a Santa Coloma de Farners, 35,7 a Anglès, 35,8 a Banyoles (Pla de l’Estany), 34,2 a la Bisbal d’Empordà, 32,4 a Platja d'Aro, 31,6 a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) 30,8 a Sant Pau de Segúries (Ripollès).

41ºC A SARRIÀ DEL TER 
A més, segons el meteoròleg Taulé, «la calor insofrible» del dijous 15 de juny, «tot i el vent fluix de gregal perquè es combina amb la humitat» va donar «una temperatura de xafogor de 41ºC a Sarrià de Ter (Gironès) a les 16.30 hores» que era «històrica». L'onada de calor sahariana, afegeix, combinada amb l'arribada d'aire més fred a nivells troposfèrics i d'un front fred al Pirineu va generar tempestes a la tarda a la Cerdanya, Ripollès, la Garrotxa o l'Alt Empordà amb pluja i forta pedra. En aquest cas, sobretot en municipis de la Garrotxa i el Ripollès com Camprodon, Castellfollit o St. Joan les Fonts, entre d'altres.
De moment, la calorada seguirà amb avisos per calor extrema i l'alt risc d'incendi.

MAIG CALORÓS I MOLT SEC  
Catalunya està vivint una de les primaveres més càlides de les últimes dècades. En el cas del Nord-est i el Pirineu Oriental, una de les més càlides i seques dels últims cent anys. Així ho reflecteix un informe del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) on es constata, per exemple, que aquest passat mes de maig s'ha registrat de mitjana a Girona una «anomalia» --en paraules de l'SMC-- de 2,7 graus per sobre de la mitjana del període 1981-2010. De fet, segons les dades del meteoròleg gironí Gerard Taulé, segons el Diari de Girona, aquest ha estat el segon mes de maig més càlid des del 1911 a la ciutat de Girona, amb 20 graus de mitjana mesurats a Girona-Sèquia. El rècord és del 2015 quan la mitjana es va situar en 20,1 graus. Altres valors de municipis gironins serien els 19,7 graus de mitjana a Salt durant el mes de maig o els 19,5 graus de Sarrià de Ter.
En general, tot Catalunya pateix increments en el que s'anomena «anomalies». La diferència entre la temperatura mitjana i la climàtica durant el mes de maig a Girona ha estat 2,7 graus superior al de les últimes dècades, segons es pot veure en el gràfic adjunt. L'«anomalia» més elevada ha estat a la Quar, al Berguedà, amb 3,2 graus més; seguit de Viella (Vall d'Aran), Puig Sesolles (Vallès Oriental) i Horta de Sant Joan (Terra Alta) amb 2,9 graus cadascun.
Les dues últimes setmanes de maig ja van assolir temperatures rècord amb l'arribada d'una onada de calor, tot i que semblants a les d'altres anys, amb valors que van superar els 30 graus a la meitat de les comarques gironines. Per exemple, a la ciutat de Girona van arribar a superar de màxima els 33 graus. En paral·lel, les temperatures mínimes també van assolir màxims de l'any. Va ser el cas de Portbou que durant dues nits consecutives no van baixar dels 21 graus i, per tant, van viure el que els meteoròlegs anomenen una nit «tropical» (la mínima no baixa dels 20 graus durant tot el dia). Així doncs, un mes de maig càlid però també sec a Girona. Segons les dades recollides pel meteoròleg Taulé, és el setè maig més sec des del 1884 a la capital gironina, amb 15,9 litres per metre quadrat quan la mitjana és de 72 litres per metre quadrat. En aquest cas, el més sec de la sèrie històrica va ser el de l'any 1934, amb 10 litres per metre quadrat.
Mentrestant, el divendres 2 de juny els termòmetres van tornar a superar els 30 graus de màxima a la ciutat de Girona (31,4ºC) i en altres punts s'hi van acostar. A Anglès es van registrar 29,2 graus de màxima, al pantà de Darnius i Boadella 28,8; a Monells (Baix Empordà) 28,7; a Santa Coloma de Farners 28,5; a Vilobí d'Onyar (la Selva) 28,4; a la Bisbal d'Empordà 28,1; a Navata 28; a Olot 27,7; Torroella de Montgrí (Baix Empordà) 27,3; a la Vall d'en Bas (la Garrotxa) 27,2; a Castell d'Aro (la Vall d’Aro, Baix Empordà) 25,4; a Castelló d'Empúries 24,3 o a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) 23,9 graus, entre altres.
La Garrotxa, la Cerdanya i el Ripollès van rebre el 2 de maig pluges, localment intenses, però que es van estendre amb 31,4 litres per metre quadrat acumulats a Puigcerdà fins a les vuit del vespre; els 7,5 a Sant Pau de Segúries, els 10,1 a la Vall d'en Bas, els 12,7 a Olot o 1,0 a Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada