dilluns, 19 de juny del 2017

437) CRÒNICA QUATRE-CENTRES TRENTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Pedro Sánchez, nuevo secretario general del PSOE, durante el acto de clausura del Congreso Federal del partido, celebrado en Madrid. EFE/Emilio Naranjo
Clausura del Congrés del PSOE amb un programa hipòcrita, populista leberal i del tot oportunista.
Tupinada de Pedro Sánchez per carregar-se l’esmena de les Joventuts per implantar la República. 
L’equip del nou secretari general del PSOE temia que el text s’aprovés en un ple marcat per les absències d’algunes federacions. 
La Constitució espanyola es va votar el 1978 amb un cens falsejat, amb més d’un milió de persones més, i alterat vint dies abans. 
La nit electoral el Ministeri d'interior i la Junta Electoral Central donaven dades de dos censos diferents, sense aclarir quin era el bo. 
Fa 30 anys El Corte Inglés va comminar les víctimes d’Hipercor a signar un document pel qual, a canvi d’una indemnització, es comprometien a no fer declaracions que poguessin afectar la seva credibilitat. 
El regidor del PSC detingut en una operació antidroga va demanar l'indult per als dos torturadors de 'Ciutat Morta' 
Juan Carlos Ramos va ser un dels signants de la petició d'indult per als agents condemnats per torturar un ciutadà de Trinitat i Tobago. En coneixia un d'ells pel seu vincle amb un gimnàs de Sant Adrià del Besòs. 
Els dos guàrdies urbans van ser la peça clau testifical contra Rodrigo Lanza, Patrícia Heras i els altres dos nois que van ser empresonats pel cas 4-F. 


[Barcelona (República Catalana) 19/06/2017]  
L’AMIC DEL POBLE  

PEDRO SÁNCHEZ CONTRA LA TERCERA REPÚBLICA ESPANYOLA 
Segons l’Agència Catalana de Notícies el 39è Congrés Federal del PSOE ha incorporat aquest dissabte al seu dictamen un text que aposta per “avançar enfortint els valors republicans i promovent un model federal”. Una redacció que ha sorgit després d’una dura pugna i d’hores de negociació entre la direcció de Pedro Sánchez i les Joventuts Socialistes, que havien presentat una esmena que apostava per “avançar i implantar la República com a model d’Estat mitjançant una reforma constitucional i la convocatòria d’un referèndum”.
Jugada bruta de l’equip de Pedro Sánchez per evitar un PSOE a favor de la Tercera República Espanyola. L’esmena de les Joventuts --molt més contundent que el que ha acabat sortint del Congrés-- ja havia estat rebutjada a la ponència política del Congrés, però havia obtingut més del 20% dels vots necessaris per ser sotmesa al criteri del ple.
La República queda aigualida, el PSOE aposta per la monarquia. Davant la possibilitat que acabés aprovada en un ple de matinada i molt marcat per les absències d’algunes delegacions, l’equip de Sánchez ha negociat la redacció alternativa que elimina del seu redactat la pretensió de proclamar la Tercera República Espanyola i es limita a apostar pels “valors republicans”.
L’esmena de les Joventuts Socialistes, una aposta per la Tercera República. L’esmena inicial proposava introduir un paràgraf al defensava la “igualtat entre tots els ciutadans” i defensava que la titularitat de la comandància de l’Estat, càrrec que ostenta el rei “no pot seguir essent de caràcter hereditari”.

CENS FALSEJAT EL DIA DE VOTAR LA CONSTITUCIÓ DEL 78
El col·lectiu Contrastant ha publicat aquest cap de setmana una crítica que va fer l’any 1978 el diari El País sobre el cens emprat per al referèndum de la Constitució espanyola d’aquell any. Això ha alertat sobre les grans irregularitats de les condicions en què es va fer aquella votació. VilaWeb ha cercat les dades originals que demostren aquestes greus irregularitats i que qüestionen fortament que aquell referèndum oferís les mínimes garanties democràtiques per la Constitució que gràcies al pujolisme, el PSOE i el PCE junt amb el partit de Suárez consolidava la monarquia dels Borbons.

ESCÀNDOL ELETORAL MONÀRQUIC 
Els Borbons votant sí a la Constitució que consolidava la seva monarquia el 1978.
El Govern espanyol va alterar el cens amb un simple decret tres setmanes abans del referèndum, quan ja s’havia convocat. El referèndum sobre la Constitució espanyola es va fer el 1978. L’any abans, el 1977, hi havia hagut les eleccions a les Corts espanyoles. En aquelles eleccions només van poder votar els més grans de vint-i-un any i va tenir un cens de 23.583.762 electors. Un dels canvis que preveia la nova Constitució era la rebaixa de la majoria d’edat a divuit anys.
El referèndum sobre la Constitució del Regne es va convocar amb un reial decret en el BOE del 6 de novembre de 1978 i s’establí que es faria el 6 de desembre d’aquell mateix any. Però, sorprenentment, al BOE del 16 de novembre, deu dies després, es publicà un decret llei del Govern (RD 33-1978) que dictaminava que la majoria d’edat començaria a divuit anys. El Congrés de Diputats no va participar en absolut en aquesta decisió, que va entrar en vigor el mateix dia i, per tant, va alterar el cens electoral en plena campanya pro referèndum constitucional monàrquic espanyol.
La mesura encara és més greu pel fet que tècnicament va causar un caos administratiu. Si el cens original ja era poc fiable, el fet que s’hi incorporessin precipitadament tots els ciutadans de divuit, dinou i vint anys el va fer impracticable. En dues setmanes i sense informàtica a l’abast, es va haver de modificar el cens i confeccionar les llistes de més de seixanta mil col·legis electorals sense deixar temps per a les correccions ni les comprovacions que s’han d’exigir en un procés com aquest. La tasca va recaure, a més, sobre els ajuntaments, que en aquell moment encara eren franquistes.
Així, el cens de 23.583.762 milions d’electors que s’havia fet servir l’any abans per a les eleccions de juny va passar sobtadament a ser de 26.632.180 milions d’electors (més de tres milions més), una xifra que els experts de l’època consideren desproporcionada si fa referència als joves de divuit anys a vint-i-un.
Entremig, els mitjans de comunicació van considerar oficials tota mena de xifres que no es corresponien ni amb l’una ni amb l’altra. Com a exemple, aquest article del diari Los Sitios de Girona que, una setmana abans de la votació, explicava que el cens seria de 24.114.816 electors, amb la inclusió d’1.470.536 nous majors d’edat. Aquestes dades, que el diari gironí presenta com a “dades oficials”, no es corresponen pas amb el cens que es va fer públic finalment, sinó que inclouen dos milions de persones menys. Això demostra que el caos era notable.

MÉS D’UN MILIÓ DE PERSONES INSCRITES EN DOS MESES ELECTORALS DIFERENTS 
2. Pocs dies abans de la votació, l’Institut d’Estatística espanyol (INE), responsable del cens, adverteix que el cens és mal fet i que hi ha més d’un milió de persones apuntades en dos llocs diferents. La situació era tan caòtica que l’Institut d’Estatística espanyol (INE), responsable de l’elaboració del cens, va fer pública una insòlita nota pocs dies abans de la votació en què afirmava que hi havia “una evident duplicació d’anotacions en el cens electoral, que l’INE ha detectat a través dels seus estudis demogràfics. Fent servir les projeccions de població a partir del padró municipal, l’INE ha estimat una sobrevaloració del nombre d’inclosos del 5,1% entre els més grans de vint-i-un anys. […] Aquesta sobrevaloració del cens electoral significa en nombres absoluts al voltant d’1.250.000 persones”.

“AMB ALGUNS INTERESOS”, SEGONS L’INE 
Segons l’INE, entre els més grans de vint-i-un any el cens era molt imperfecte perquè no es feien gaires reclamacions sobre inclusions indegudes de votants i, per tant, molta gent era inscrita en dos llocs alhora, cosa que volia dir que podia votar dues vegades. La frase més enigmàtica de tot el comunicat era la que deia que aquests 1.250.000 persones eren duplicades en el cens per descuit d’alguns i “amb alguns interessos”. Però sense aclarir quins. Les dades contingudes en aquella nota, unides a la irregularitat de canviar el cens en plena campanya per incloure-hi els votants de divuit a vint anys, significava que hi havia pel cap baix quatre milions d’electors dels quals no es podien verificar les dades adequadament i amb garanties.
Aquestes incongruències tenen encara més relleu si es comparen amb les dades del cens electoral del 1982. El cens oficial d’aquell any va ser de 26.846.940 milions d’electors mentre que el que s’havia fet servir per al referèndum constitucional era de 26.632.180. És a dir, segons això, en els quatre anys transcorreguts entre el referèndum i les eleccions la població amb dret de vot només havia augmentat de 214.760 persones, dada completament increïble i que només es pot explicar si es té en compte que els nous ajuntaments democràtics havien esporgat el padró de votants falsos.
3. La nit electoral el Ministeri d’Interior espanyol i la Junta Electoral Central fan servir dos censos diferents, amb dades que no coincideixen.

S’HAURIA D’HAVER INVALIDAT EL RESULTAT DEL REFERÈNDUM MONÀRQUIC  
L’escàndol ja és de dimensions colossals quan es comprova amb la documentació oficial de l’època que la Junta Electoral Central i el Ministeri d’Interior van fer servir censos diferents la mateixa nit, un error que hauria d’invalidar completament el procés electoral.
A Barcelona, per exemple, en l’avanç provisional del Ministeri d’interior, es va dir que podien votar 3.439.121 persones, mentre que la xifra de la Junta Electoral Central era de 3.424.682. A València, segons el Ministeri podien votar 1.452.842 persones i en canvi la Junta Electoral Central donava la xifra d’1.451.169.
Però el cas més escandalós i significatiu era el de Madrid, on literalment desapareixien més de 300.000 persones. Segons les dades provisionals del Ministeri d’interior, tenien dret de vot 3.379.171 persones i segons els resultats publicats per la Junta Electoral Central hores després només eren 3.047.226. Cap partit constitucionalista (CDC, PSOE, PCE, UCD) no va considerar necessari explicar què havia passat ni com s’havien comptat aquests electors.
De fet, la cosa va ser tan greu que en tot l’Estat espanyol les dades del Ministeri d’interior i de la Junta Electoral només coincidien en onze províncies: a Àlaba, Albacete, Almeria, Còrdova, la Corunya, Conca, Granada, Guipúscoa, Màlaga, Ourense i Tarragona. En tota la resta es feien servir pel cap baix dos censos diferents.
D’aquest escàndol parlava l’editorial d’El País citat pel col·lectiu Contrastant. El diari deia l’endemà del referèndum: “En realitat ahir es va votar –increïblement-- sense un cens oficial i tancat i en el context d’un notable caos de llistes en les quals hi ha hagut duplicitats, absència de baixes, desaparicions injustificades de molts votants del 15 de juny i la desordenada incorporació al cens dels nous electors entre divuit anys i vint-i-un. Tot un exemple de desordre, tan rebutjable si és intencionat com si no ho és”.

EL NACIONILISME BURGÈS CATALÀ AMAGA FINS ARA AQUESTA FALSEDAT CENSAL DE 1978  
Per la nostra banda hi volem afegir que en 1978 el pujolisme --igual que cap formació jacobina catalana (PSC i PSUC)-- no va denunciar aquesta falsedat censal. I ara, surt a la llums, amb el vist-i-plau de Junts pel Sí, quan falten tres mesos i mig per la intervenció estatal de l’autonomia del Principat de Catalunya arrel del referèndum d’autodeterminació. De fet, aquest escàndol electoral monàrquic invalida políticament l'existència de la Constitució del Regne de 1978. Cap article podria frenar el referèndum català d'autodeterminació que seria legítim políticament si, de fet, el Regne d'Espanya compta amb una constitució votada amb falsedat: alguns partidaris de la Constitució monàrquica la van votar dues vegades i molts ho podien fer si volien. La llei de l'embut per una Espanya que des de la crisi de 1898 s'aguanta en una canya, mentre el Congrés del PSOE tomba una ponència de les Joventuts Socialistes a favor de la Tercera República Espanyola. 

EL CORTE INGLÉS VA COMMINAR LES VÍCTIMES A SIGNAR A CANVI D’UNA INDEMNITZACIÓ QUE NO FARIEN DECLARACIONS 
Fa 30 anys EL CORTE INGLÉS deia que HIPERCOR no era cosa seva. 
Segons informa DIRECTA l’empresa El Corte Inglés, propietària dels supermercats Hipercor, va trucar els diaris per desvincular-se dels magatzems. Tot i que és conegut el vincle empresarial, va voler remarcar que Hipercor no pertanyia a la companyia, del qual també depenen les botigues Zara, el Groupe Carrefour i altres establiments de roba i complements de la llar. Així mateix, amb l’ànim de preservar la seva imatge, la direcció va comminar les víctimes a signar un document pel qual, a canvi d’una indemnització, es comprometien a no fer declaracions que poguessin afectar la seva credibilitat.

INDEMNITZACIONS PER COBRAR 
Després de trenta anys, tan sols una dotzena de víctimes han cobrat la indemnització que els pertoca per la negligència a la qual va incorre la Policia Nacional, que tot i els tres avisos d’ETA sobre la col·lació del cotxe bomba, no va desallotjar els magatzems. La resta no ha estat indemnitzada. Qui tampoc ha rebut cap ajuda és el Jordi, que en l’atemptat va perdre els seus pares, el matrimoni format per María Teresa Daza i Rafael Morales, els quals esperaven un nou fill. El Jordi, que aleshores tenia set anys, no ha percebut la pensió que li pertocaria al que havia de ser el seu germanastre.

PAGAMENTS IMMORALS 
Arran de la matança d’Hipercor, el govern espanyol va posar en marxa una loteria amb l’objectiu d’ajudar les famílies dels morts o ferits en l’atemptat. A l’hora de la veritat, els diners recollits els va fer servir per pagar les indemnitzacions previstes, no pas en concepte de donatius que havia fet la població. Robert Manrique, un dels ferits, havia tornat voluntàriament el milió de pessetes de la Loteria i, de cop i volta, es va trobar que li havien restat aquesta quantitat de la pensió que havia de cobrar.

DOBLE VICTIMIZACIÓ 
Més d’una trentena de víctimes han vist com els tècnics de l’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI), depenent del Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol, han rebutjat les seves demandes per incapacitació tot i els dictàmens favorables de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). L’argument ha sigut que els símptomes que presentaven no podien associar-se a l’atemptat perquè havien aparegut un any després dels fets, cosa que és molt freqüent en aquest tipus de situacions. Això els ha provocat, a parer dels psicòlegs, una victimització afegida al dany sofert. 

MANIPULACIONS AMB FINALITATS LUCRATIVES 
L’any 2003, totes les víctimes d’Hipercor i altres atemptats ocorreguts a Catalunya es van deslligar de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i van crear l’ACVOT (Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes). El principal motiu era el biaix conservador que havia emprès l’entitat a nivell estatal, en línia amb els interessos del Partit Popular. Han passat catorze anys i la majoria encara no han pogut donar-se de baixa de l’AVT, que utilitza els seus noms per engruixir la llista d’adherits i, així, percebre més subvencions del que li correspondria.

EL REGIDOR DEL PSC DETINGUT EN UNA OPERACIÓ DE NARCOTRÀFIC VA DEMANAR L’INDULT PER ALS DOS TORURADORS DE ‘CIUTAT MORTA’ 
El regidor del PSC a l'Ajuntament del Besòs i membre del Consorci de la Mina ha estat detingut per presumpte desviament de fons públics.  
Llegim a DIRECTA que quan era el tercer de la llista del PSC de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord), Juan Carlos Ramos, va ser un dels signants de la petició d'indult per als policies condemnats per torturar el ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. Els dos guàrdies urbans, Víctor Bayona i Bakari Samyang, van ser la peça clau testifical contra Rodrigo Lanza, Patrícia Heras i els altres dos nois que van ser empresonats pel cas 4-F. Avui, Ramos, ja com a regidor socialista a l'Ajuntament i membre del Consorci de la Mina, ha estat detingut per presumpte desviament de fons públics, en el marc d'una operació contra el tràfic de drogues.

TAMBÉ VA SIGNAR CARCÍA ALBIOL 
Abans de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, l'actual regidor de Sant Adrià del Besòs, va signar la petició dirigida al Ministeri de Justícia del govern espanyol en què es demanava que els dos agents de la Guàrdia Urbana no fossin inhabilitats. El text també comptava amb les signatures de Sergio Dávila, soci de Bakari Samyang, que es presentava com a número 4 del PSC de Tiana, i l'exalcalde de Badalona Xavier García Albiol.
Com Dávila, Juan Carlos Ramos també guardava una relació amb un dels dos condemnats per tortures. Fins aleshores, havia estat regidor d'Esports i coneixia Samyang pel seu vincle amb un gimnàs de la localitat.
Els Mossos relacionen Ramos amb el cap de la banda dedicada al tràfic de drogues i estan escorcollant el Consistori i la seu del Consorci de la Mina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada