 |
| Artur Mas, votant el 9-N. |
La Fiscalia demana que s'investigui Artur Mas per les despeses del 9-N.
Insta el Tribunal de Comptes a determinar si l'expresident va cometre malversació.
El Constitucional preveu obrir a l'agost per marcar al Parlament de Catalunya.
L’alt tribunal del Regne respon així a la possibilitat que la cambra catalana aprovi lleis processistes durant les vacances d’estiu.
La CUP-CC demana la dimissió de Germà Gordó després de la seva imputació per presumpte finançament il·legal de CDC.
Benet Salellas: "Hi ha un fil que va de Prenafeta a Gordó, i amb la imputació d'avui comencem a estirar del fil".
Dels GAL a l’operació Catalunya.
[Barcelona (República Catalana) 02/06/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La Fiscalia ha remès un informe al Tribunal de Comptes que avala que aquest òrgan fiscalitzador engegui una investigació sobre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per aclarir si van cometre un delicte de malversació fons públics durant l'organització del 9-N. Tots tres van ser considerats culpables d'un delicte de desobediència i inhabilitats per exercir càrrecs públics pel seu paper en els preparatius d'aquella consulta, que va tenir lloc el 9 de novembre del 2014. Ara, la Fiscalia posa la lupa en la despesa de 5 milions d'euros relacionada amb aquella jornada. Ni en els casos de Mas, Ortega i Rigau, ni tampoc en el de Francesc Homs s'havia apreciat la malversació.
L'informe del Ministeri Públic s'alinea amb la petició de diverses entitats, entre les quals la plataforma anti-independentista Societat Civil Catalana, que pretenia que s'obrís una investigació perquè considerava que els quatre membres de l'anterior govern català condemnats pel 9-N van disposar "indegudament de fons públics" per una finalitat aliena a les seves competències.
EL CONSTITUCIONAL NO FARÀ VACANCES PER AIXÍ PODER FOTRE CATALUNYA
 |
| El Constitucional actua com a tercera cambra de l'Estat. |
El Tribunal Constitucional (TC) té previst estar operatiu durant el mes d'agost "sí els esdeveniments ho requereixen", segons publica La Vanguardia. Es dóna la circumstància que el TC ja va habilitar l'1 d'agost de l'any passat per tal de suspendre una declaració del Parlament de Catalunya.
Es preveu que la cambra catalana estigui operativa durant el mes d'agost amb la finalitat de preparar el referèndum d’autodeterminació segurament previst pel diumenge 1 d’octubre (ironies de la Història durant el franquisme aquesta data era el Dia del Caudillo). I també es preveu que els actes que aprovi el Parlament, si hi ha recurs, tinguin resposta per part del Constitucional.
Tot apunta que dijous el president de la Generalitat escenificarà a Palau o al Parlament una declaració institucional pro referèndum (unilateral) pel diumenge 1 d'octubre, amb la pregunta, que segons el diari La Vanguardia el PDeCAT voldria que fos molt inconcreta: Estat Català (cosa que podria correspondre a un Estat Federal Espanyol o a una Confederació Espanyola o Ibèrica), per atraure els stalinistes jacobins de Catalunya en Comú (no confondre amb Podem Catalunya, més aviat de la IV Internacional), mentre que ERC i CUP-CC volen que sigui: República Independent, molt més clar i opció rupturista amb el Regne d'Espanya. Segurament Puigdemont i el Govern de la Generalitat seran destituïts pel Tribunal Constitucional, cosa que podria succeir molt aviat o aprofitant un moment de vacances del Parlament de Catalunya, cosa que fa que les diputades i els diputats de Junts pel Sí i de la CUP-CC estiguin mobilitzats i localitzables per la Mesa del Parlament de manera permanent. A més, la segona quinzena d'agost (des de la Marededéu d'Agost) serà activa al Parlament.
Com que el referèndum legal i tècnicament no serà possible (amb els Mossos d'Esquadra fent de harkis o cipayos, cosa d'ordre públic unionista) hi ha analistes que pensen que hi haurà un seguit de declaracions de la República Catalana en els ajuntaments més radicalitzats i l'Estat Català (com el Sis d’Octubre de 1934) en els més convergents, amb un problema molt important: Ada Colau (del col·lectiu liderat per l'antic Bandera Roja Jordi Borja) de cap manera farà una acció que es pugui considrar insurgent a Barcelona, com tampoc els ajuntaments del PSC, especialment al Baix Llobregat. Aleshores caldria una declaració institucional solemne al Parlament de Catalunya, amb un possible boicot dels diputats unionistes (PSC, Ciutadans i PP). El bloc Junts pel Sí i CUP-CC recolzaria el govern català destituït de JxS (i potser reforçat amb Poble Lliure, Podem i el POR, que trencaria el seu pacte amb el federalista PCC dins EUiA), mentre els stalinistes de debò, amos i senyors de Catalunya en Comú, es mantindrien neutrals a veure que pesquen, de manera oportunista com els quatre gats del PSUC el 36, i el conflicte agafaria uns camins imprevisibles en uns moments incerts.
TRIBUNAL ACTIU EN “DIES INHÀBILS” DES DE 1982
El ple del Tribunal Constitucional va aprovar el 15 de juny del 1982 que són "dies inhàbils, a efectes jurisdiccionals, en matèria constitucional, els dies 1 a 31 d'agost, ambdós inclosos".
Però el TC també contempla que "el Tribunal o les seves sales podran reunir-se i actuar durant el període vacacional i habilitar els dies que fossin necessaris, quan considerin que l'afer reclama una actuació que no es pot demorar sense menyscapte de la justícia".
L’1 D’AGOST DE 2016
L'any passat el TC va habilitar l'1 d'agost per suspendre una declaració del Parlament de Catalunya en la que s'acordava "l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015".
L'advocat de l'Estat va presentar recurs i el Constitucional va suspendre la declaració, notificant-ho durant les vacances a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a la resta de membres de la Mesa, al president de la Generalitat i a tots els consellers del Govern.
El Constitucional els va advertir, a tots, del "seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, apercebent-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les que poguessin incórrer".
LA CUP-CC VOL LA DIMISSIÓ DE GORDÓ
 |
| Germà Gordó. |
“Fa unes setmanes sentíem parlar Prenafeta de la recepció d'empresaris controvertits per part d'alts dirigents de CDC, ahir vam saber que precisament Gordó tenia una agenda opaca que impedia conèixer aquestes cites "controvertides" quan era membre del Govern. Hi ha un fil que va de Prenafeta a Gordó, i amb la imputació d'avui comencem a estirar del fil” ha valorat el diputat de la CUP-CC Benet Salellas.
La CUP-CC ja va anunciar, el passat 24 de maig, durant la compareixença de Germà Gordó al Parlament per donar explicacions sobre aquesta trama, que l’esquerra independentista es personaria com acusació popular contra el cas 3%, petició que està pendent de ser resolta pel jutjat del Vendrell. Per altra banda, la CUP-CC també està impulsant una esmena al reglament de Parlament de Catalunya per tal que la cambra autonòmica catalana suspengui de manera immediata un diputat quan sigui jutjat per corrupció.
L’equip jurídic de la CUP-CC estudiarà els proper dies com procedeix davant aquesta imputació contra Gordó al TSJC, una imputació que serà un expedient que es tramitarà de forma independent, almenys mentre sigui aforat. Si deixés l'acta de diputat, com demana la CUP-CC, la seva peça tornaria al jutjat del Vendrell on la CUP-CC ja ha demanat de incorporar-se en el procés com acusació popular.
DELS GAL A L’OPERACIÓ CATALUNYA
Ahir es va publicar a VilaWeb un informe amb els cinc casos més flagrants d’inacció de la Fiscalia en relació amb l’operació Catalunya. L’article es demana com és possible que, malgrat la gran quantitat de proves i d’indicis d’haver-se comès diversos delictes, no hi ha cap investigació oberta per la Fiscalia. El ministre Fernández Díaz ha dit i ha repetit unes quantes voltes i en seu parlamentària que els famosos enregistraments amb el cap de l’Oficina Antifrau eren “il·legals”. Malgrat això, la policia no els ha investigats ni la fiscalia ha obert diligències. Deu ser l’única vegada en la història que s’espia un ministre d’Interior i no passa res. Fernández Díaz, novament, va assegurar que era víctima d’un xantatge. Això tampoc no s’ha investigat, però resulta més paradoxal encara que no s’hagi investigat l’explicació mateix. Si diu que va ser objecte de xantatge només pot ser perquè feia alguna cosa fora de la llei. No et fan xantatge quan fas les coses de cada dia. Sigui com sigui, deu ser l’única vegada en la història que es fa xantatge a un ministre d’Interior i no passa res.
Hi ha, a més, casos evidents i documentats d’ús d’identitats fictícies, de fons reservats… La cúpula del ministeri, Eugenio Pino, el cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, el comissari Villarejo i el comissari Castaño, tots han comès accions que en unes altres circumstàncies serien objecte d’investigació i depuració. Però ací no passa res. No passa res ni amb el xantatge a la casa reial espanyola, documentat per Enrique García Castaño, que va assenyalar que Eugenio Pino i José Manuel Villarejo feien xantatge al CNI i a la casa reial espanyola amenaçant-los d’esbombar draps bruts del rei emèrit Juan Carlos de Borbó si els tornaven a cridar a declarar. La fiscalia no ha obert cap investigació i deu ser l’única vegada en la història que a la hiperprotegida casa reial espanyola li fan xantatge i no passa res. I encara resta, si més no, l’episodi de la policia paral·lela organitzada per l’ex-comissari Villarejo i l’emblanquinament de 25 milions d’euros, tirant curt, segons un informe que la fiscalia té desat des de fa un any. Deu ser l’única vegada en la història que tenen les dades d’un emblanquinament com aquest i no passa res.
No passa res perquè no passarà res. El periodista de Público Carlos Enrique Bayo exclamava la setmana passada, desesperat, en la comissió del parlament: ‘Acuse magistrats i fiscals d’encobriment, de prevaricació…’ I demanava fins i tot que es querellassen contra ell per haver-ho dit, a veure si així s’esgarrava la cortina de silenci i indiferència que aquesta operació d’estat ha alçat.
Serà difícil, malgrat l’esforç de periodistes com ells o de jutges que no tenen dubtes a afirmar davant el Parlament de Catalunya que vivim en un règim autoritari on la separació de poders és inexistent. Serà difícil perquè l’estat té un interès suprem que li permet de violar la llei: impedir la independència de Catalunya. És el mateix ressort que va dur el govern de Felipe González a organitzar els GAL i dedicar-los a assassinar gent. La defensa de la pàtria espanyola passar per damunt de les lleis i de les llibertats. En aquella època denunciar els GAL i aconseguir que fos una vergonya per als seus autors i que finalment fossen investigats i condemnats molts responsables va costar Déu i ajut. De fet, no va ser fins que a Espanya van posar la proa contra els GAL que la cosa no va canviar. Abans d’això qualsevol que parlés de la connexió dels GAL amb el Govern espanyol era acusat de simpatitzant d’ETA o, almenys, de contrari a la unitat d’Espanya. La bandera tapava la realitat. La seua bandera.
I aquest és el moment en què ens trobem ara, també, en el cas de l’operació Catalunya, tot i que, evidentment, els mètodes no són de cap manera comparables: eren molt pitjors en el cas basc. Però també ara ens diuen que els qui en parlen no ho fan perquè sigui un cas ben real i una amenaça per a tots els ciutadans de l’Estat espanyol sinó que ho fan moguts per la seva posició política independentista. Hi ha partits i intel·lectuals i mitjans i institucions, al Regne d’Espanya però també als Països Catalans, que van perdre molta part de la dignitat i la credibilitat tapant els GAL, quan l’evidència d’allò que feien ja era incontestable. Sembla que no n’han après i que altra volta la bandera, la seva, és més important que la gravetat dels fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada