diumenge, 7 de maig del 2017

Vergonya de la Costa Brava, vergonya de Palafrugell, vergonya del Partit Socialista

Piferrer (ERC) serà l'alcalde de Palafrugell dos anys i portarà l'àrea de Cultura.
Enllestides les obres de construcció del xalet polèmic de la cala del Golfet. 
L'alcalde pel PSC-PSOE informa que els tècnics dels promotors s'han posat en contacte amb l'Ajuntament de Palafrugell per obtenir el certificat de finalització de l'immoble. 
Els treballs s'han prolongat prop de dos anys, si bé l'habitatge es troba al contenciós administratiu 
L’afer del Golfet de Calella de Palafrugell fa perdre l’alcaldia al PSC-PSOE. 
A la jugada de Juli Fernández per desempallegar-se del compromís de cedir l'alcaldia a Albert Gómez el 2018, l'ha succeït l'entesa inesperada dels ex convergents i ERC, dolguts fins ara amb CiU perquè els van plantar a inici de mandat. 
L'encara alcalde diu que el promotor del Golfet tramita la primera ocupació del xalet, que potser s'atorgarà amb ERC al poder i això desgastaria el nou alcalde, Josep Piferrer. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/05/2017 
Calella de Palafrugell (Baix Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que l’encara alcalde de Palafrugell (Baix Empordà) pel PSC-PSOE, Juli Fernández (PSC), va comunicar divendres, en el marc de la valoració de la moció de censura d’ERC i PSEeCAT, que les obres de construcció del xalet polèmic del Golfet de Calella ja estan acabades. Fernández va informar que divendres al matí els tècnics dels promotors van contactar amb els serveis tècnics de l'Ajuntament per concertar una cita per obtenir el certificat d'obra acabada, un requisit per després comunicar la llicència de primera ocupació. D'aquesta manera, la construcció de l'immoble --a tots nivells insostenible-- s'ha prolongat durant prop de dos anys, en tot moment envoltat per la crítica de particulars que es van acabar constituint en l'associació Salvem el Golfet i, a l'Ajuntament, pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

DOS PROCESSOS JUDICIALS PENDENTS DE RESOLDRE
La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat també s'hi va posar, va demanar a l'Ajuntament que anul·lés les llicències d'obra però, com que l'administració local no li ha fet cas, ho ha portat al contenciós administratiu, el mateix camí que ha seguit Salvem el Golfet. Dos processos judicials pendents de resoldre.
Juli Fernández va explicar que la setmana que ve, o d'aquí a dues, els promotors del xalet ja disposaran, molt probablement, d'aquest certificat d'obra acabada. A partir d'aleshores, poden presentar la llicència de primera de comunicació. Fernández va comentar que abans era una autorització que concedia l'Ajuntament, però que ara és en règim de comunicació, és a dir, si en un període de temps després de presentar-la l'administració no diu res, s'entén com a atorgada. L'Ajuntament té la capacitat de fer una inspecció a l'immoble per certificar que tot s'adequa a la llicència d'obres i, si així és, la llicència de primera ocupació és automàtica.
Davant les crítiques de Salvem el Golfet, d'ERC i la manca de coincidència amb els criteris dels tècnics de la Generalitat --afirmen que hi ha una planta de més, discussió oberta en funció del pendent del terreny--, l'alcalde pel PSC-PSOE, i per tant el govern municipal, sempre ha defensat que l'immoble compleix legalment amb el POUM, el pla de millora urbana i el projecte al qual es va concedir la llicència d'obres. En aquest darrer cas, va estar suspesa quatre mesos --de l'agost al desembre de l'any passat-- perquè es van executar diferents elements que no coincidien amb el projecta, de manera que l'Ajuntament els va fer ajustar al que s'havia aprovat. Per sostenir que l’edifici arran de penya del litoral compleix amb la legalitat --malgrat reconèixer que té impacte i que no li agrada--, Fernández afirma que compta amb diferents informes dels tècnics municipals, i d'externs.
Tanta polseguera ha aixecat aquest assumpte que, arran del trencament del govern municipal de Palafrugell amb la sortida dels quatre regidors convergents (PDeCAT) i que l'executiu consistorial de Fernández es quedés en minoria, el portaveu d'ERC Josep Piferrer va condicionar qualsevol pacte de governabilitat local al que passés amb el xalet de l’afer.
Finalment, malgrat que pels republicans és un assumpte important, va dir Piferrer, a l'hora del pacte per fer la moció de censura amb el PDeCAT no hi ha tingut un pes tan determinant com es podia pensar ja que, per un costat, els treballs estaven a punt d'enllestir-se, i per l'altre, el procés es troba en mans del jutjat, que serà qui determinarà el futur de l'immoble.
En tot cas, en el ple municipal d'abril de la setmana passada, PDeCAT va aprovar la moció d'ERC perquè l'Ajuntament retirés les al·legacions a la suspensió cautelar de les obres que havia demanat la Generalitat al jutjat. I Gómez (PSeCAT) va aprofitar per introduir-hi un nou punt: que l'alcalde suspengués les obres immediatament. També s'acordava no atorgar la llicència de primera ocupació fins que es resolgués la petició de mesures cautelars de la Generalitat.
Fernández no va fer cas de la moció perquè, segons va informar aleshores el secretari, tenia sentit de prec i no era vinculant cap al batlle o la junta de govern local, els òrgans que poden decidir aturar les obres. A més, tampoc hi havia un motiu objectiu per la suspensió ja que la construcció s'ajustava a la llicència d'obres.
Divendres, l'alcalde pel PSC-PSOE va afirmar que en aquella votació el PDeCAT «va fer el ridícul» pel canvi de criteri que va mostrar ja que, fins i tot quan va sortir del govern municipal, va reiterar la seva confiança en els tècnics municipals. Aleshores, Gómez va argumentar la suspensió de les obres per «prudència».
Sigui per les raons que siguin l'encara alcalde de Palafrugell, Juli Fernández (PSC), s'havia desempallegat del compromís, incòmode, de cedir-li el darrer dels quatre anys d'alcaldia al cap de llista de CiU, Albert Gómez. Fernández, considerat per la premsa un gat vell de la política, va conduir el cap de llista i els altres edils del PDeCAT cap a un cul-de-sac en què el compromís de traspassar-li la vara quedava en paper mullat i la intenció de destituir la regidora de Cultura, l'exconvergent Maite Frigola, deixava els edils de CiU sense poques més opcions que trencar el pacte de govern, per no quedar com uns mesells.
Fernández veia poc factible que els set regidors d'ERC, ressentits amb Gómez després que els plantés el juny de 2015 per reeditar un acord sociovergent, s'entenguessin amb els seus ex socis i amb una Frigola a qui havien collat en el ple municipal. I comptava que governar en minoria no havia de ser complicat, amb els vots dels antics aliats en qüestions continuistes o bé arribant, allà on fos imprescindible, a acords de geometria variable amb ERC, que es declarava còmoda en el seu rol d'oposició.
La partida, però, s'ha capgirat contra el PSC-PSOE. La humiliació als quatre edils del PDeCAT, que van sortir disparats de l'executiu consistorial de Fernández, els ha predisposat a entendre's en temps rècord amb ERC. I tots onze han bastit una moció de censura que d'aquí a tretze dies escombrarà el govern municipal en minoria del PSC-PSOE, com un bumerang descontrolat contra Fernández.
Gómez renuncia a ser alcalde, un requisit que el 2015 havia posat com a condició tant a ERC --que li oferia dos anys-- com a Fernández --el darrer i més lluït--, però envia el PSC-PSOE a l'oposició, rescabala el punt d'honor del seu grup --llevat de Lluís Pujol (Unió), que s'ha mantingut al costat del PSC-- i recupera l'argument del pacte nacional que fa dos anys, tot i sumar aritmèticament, no va ser. A Esquerra Republicana de Catalunya han valorat que els més de dos anys que falten de mandat donen per fer coses i que fer la guitza al PSC-PSOE en minoria encara hauria acabat beneficiant els adversaris.
CiU va apostar el juny del 2015 per renovar la confiança en l'entesa amb el PSC-PSOE, a contracorrent de les veus de l'Assemblea Nacional Catalana que demanaven el pacte amb ERC i dins d'un paquet que incloïa altres aliances --per controlar el Consistori de Castell-Platja d'Aro o el Consell Comarcal, on perviuen governs entre l'antiga federació CiU i el PS-PSOE--. Gómez va obeir les instruccions d'Unió Democràtica de Catalunya, però el setembre del 2015, en plena campanya plebiscitària al Parlament de Catalunya amb les llistes de Junts pel Sí i la CUP en pro de la independència, el cap de llista de la federació CiU --fins aleshores militant destacat dels socialcristians-- va anunciar que estripava el carnet del partit. Unió, després que no tornés les actes que li reclamava al consistori i la Diputació de Girona, el va declarar trànsfuga.
Aquest fet va suposar una pedra a la sabata de Fernández, aleshores primer secretari del PSC-PSOE a les comarques gironines. El PSC-PSOE era una de les formacions signants del pacte antitransfuguisme, per evitar governs decantats per regidors declarats díscols pels seus partits. I d'aquí a un any, Fernández i el PSC-PSOE haurien hagut de votar la investidura de Gómez.
En el darrer embat d'Unió, que al gener encara no havia engegat el tràmit de liquidació, el president de la Intercomarcal dels democristians, Xavier Dilmé, va donar llum verd a Fernández per saltar-se el compromís de cedir a Gómez el darrer any d'alcaldia.
Per acabar-ho d'adobar, ho van esbombar en un comunicat de premsa conjunt del PSC-PSOE i Unió Democràtica de Catalunya que va estar a punt de dinamitar l'acord de govern municipal a Palafrugell. Fernández va matisar, però, que volia mantenir el pacte, amb totes les seves condicions, i ha admès que el comunicat va ser un error. Fins i tot divendres va reconèixer que va frenar la tramitació de la carta oficial en què Dilmé declarava trànsfuga el cap de llista de CiU.
Malgrat això, Pujol --com a edil i darrer president local d'Unió-- va presentar aquest escrit dijous al secretari per mirar de frenar el tràmit de la moció de censura. Si s'hagués acceptat hauria pogut ser necessari el concurs d'un altre regidor, a més dels onze que sumen ERC i el PDeCAT amb Gómez, però com que el grup de CiU encara no s'ha dissolt i es tracta d'una coalició --on el cap de llista ha passat d'una de les formacions a l'hereva de l'antiga sòcia de federació CiU--, Fernández assumeix que aquesta hipòtesi no té més recorregut jurídic. 

L’AFER DEL GOLFET DE CALELLA I ALTRES BUMERANGS
Antecedents a banda, la moció de censura --la primera que es promou a Palafrugell des que es va restablir la democràcia parlamentària espanyola-- sacsejarà un ple municipal que en els últims anys tenia molt d'oasi polític. Fernández promet guerra: vol certificar l'estat actual dels projectes davant notari per burxar en incompliments o compartir mèrits en les inauguracions. I ja ha començat a carregar contra Gómez --a qui recordava divendres que al març deia que no es vendria “per una cadira o un plat de llenties”, i ironitzava que renunciant a l'alcaldia amb ERC obté “una gandula i quatre patates fregides”--, o contra Piferrer --tot recordant que en el mateix ple municipal va dir respecte a la situació del seu nou soci que el transfuguisme era un “tema moral”--.
En qualsevol cas, un dels afers sobre el qual ERC i el PDeCAT argumenten la moció, l'obra del xalet del Golfet, és un altre bumerang que es pot girar contra el nou govern entrant. Han reclamat que el jutjat n'aturi la construcció, però està pràcticament enllestida i els promotors volen accelerar el permís municipal per entrar-hi a viure que, segons com, es pot acabar concedint ja amb republicans i demòcrates governant. Tampoc no podran badar amb la reurbanització del passeig de Llafranc, una actuació complexa que si no conclou a l'estiu desgastarà qui sostingui la vara d'alcalde.
El nou govern municipal assumeix la falta d'experiència de la majoria d'edils en la gestió, un detall que Gómez veu com una virtut perquè poden aportar visions i “idees més fresques”. I també un risc, davant d'un PSC-PSOE bregat i dolgut que no desaprofitarà cap oportunitat per passar-los factura. Piferrer i Gómez han guanyat la jugada a Fernández. Però el cap de llista del PSC-PSOE ja barrina l'estratègia per a la nova tirada de cartes, les pròximes eleccions del maig del 2019. Tot això, si no hi ha abans de 2019 la República Catalana, on l’espai del PSC-PSOE serà ocupat pel MES o una coalició socialdemòcrata catalana on no sembla que els unionistes, com ara Fernández i puguin accedir, a menys que canvi la camisa per una estelada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada