diumenge, 7 de maig del 2017

S’ha iniciat una campanya de verkami per finançar el documental ‘En la brecha: anarquistas contra Franco’ per així poder afrontar l'última part del rodatge

Destinat a recuperar la memòria llibertària de lluita que ens serveix per al present. Un documental biogràfic sobre la vida del militant anarquista Octavio Alberola Suriñach.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/05/201

Perpinyà (Rosselló).-

Aquest diumenge, 7 de maig, s'ha iniciat una campanya de verkami per finançar el documental ‘En la brecha: anarquistas contra Franco’ per així poder afrontar l'última part del rodatge, destinat als que consideren necessari recuperar la memòria llibertària de lluita i que ens serveixi per al present. Si voleu podeu col·laborar aportant i / o difonent aquest missatge.

TRAILER

[https://youtu.be/dkBsJ-SR1fc]

VERKAMI

[https://www.verkami.com/projects/17721-en-la-brecha-anarquistas-contra-franco]

“Descripción del proyecto

‘En la brecha: anarquistas contra Franco’ es un documental biográfico sobre la vida del militante anarquista Octavio Alberola.

Octavio Alberola Suriñach nació el 4 de marzo de 1928 en Alaior (Menorca, Illes Baleares). Hijo de los maestros racionalistas y militantes libertarios José Alberola Navarro, maestro aragonés que fue consejero de Instrucción del Consejo de Aragón durante el proceso revolucionario de 1936-1937, y Carme Suriñach, maestra de Olot (la Garrotxa). En 1939 se exilió en México con su familia donde estudió ingeniería civil en México DF y militó de manera destacada en las Juventudes Libertarias y participó en el «Movimiento Español 59» (ME / 59), preparando acciones de guerrilla y se relacionó con Juan García Oliver. En 1962 se instaló clandestinamente en el Estado francés y formó parte de Defensa Interior con García Oliver, Cipriano Mera y otros militantes destacados, entre 1962 y 1965.

A partir de 1965 su nombre aparece ligado a numerosas actividades dirigidas a golpear el régimen franquista participado de grupos como «Primero de Mayo», responsable de acciones contra el fascismo español.

Tras el fin del franquismo Octavio seguirá militando en el movimiento anarquista participando activamente en Perpinyà (Rosselló) lugar donde reside y sigue difundiendo el ideal anarquista en charlas, debates y libros."

+ Info

facebook.com/En-la-brecha-anarquistas-contra-Franco
https://twitter.com/enla_brecha

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...