dilluns, 8 de maig del 2017

Policia Local i Mossos d’Esquadra fan identificacions en el decurs de la protesta solidària davant el temple de Sant Pere a Banyoles per la condemna de presó per una acció feminista

Una seixantena de persones s’han concentrat ahir al matí davant de l’església parroquial de Sant Pere de Banyoles, per protestar contra la sentència que condemna a 6 mesos a un banyolí per participar en una acció en defensa del dret a l’avortament en aquest mateix temple el febrer de 2014 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/05/2017 
Banyoles (Pla de l’Estany).-  

Llegim la crònica a ARIET.CAT sobre la concentració solidària amb el veí de Banyoles (Pla de l’Estany) condemnat per haver defensat el dret a l’avortament públic i gratuït enfront una retallada de la llei per part del govern del PP, que finalment no va prosperar.
Segons ARIET.CAT ahir diumenge, 7 de maig, tocant les 11 del matí, més de mig centenar de persones es van concentrar davant de la façana de l'església parroquial de Sant Pere de Banyoles, per rebutjar la sentència que condemna a 6 mesos de presó un banyolí que va participar l’any 2014 en una acció feminista per defensar el dret a l’avortament en aquesta mateixa parròquia.
La concentració i roda de premsa solidària fou convocada per Arran Pla de l’Estany, el Grup Antirepressiu de Girona i Endavant nord-oriental i comptava amb el suport d'altres organitzacions com ara Les Heretges, Malapècora, Hekates, Alerta Solidària, SEPC, CGT, el Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, l’Ateneu Popular Salvadora Catà, el Moviment Afrobanyolí Social, PAH, L’Obrera i la CUP. 

PAPER ACTIU I BEL·LIGERANT DEL RECTOR DE LA PARRÒQUIA   
El temple de Sant Pere estava tancat, amb un cartell que avisava la feligresia que "avui no hi ha missa". La convocatòria solidària, que pretenia ser una acció silenciosa, volia protestar contra el paper actiu i bel·ligerant que, segons la convocatòria, ha adoptat el rector Ramon Pijuan, en el processament del veí.  El rector de la parròquia de Sant Pere va ser qui va denunciar els fets de 2014 als tribunals, i durant la vista oral al jutjat va declarar --i ho va reiterar a instància de la defensa-- que ho va fer “per ajudar-los a difondre l’acció”.  

BOQUES TAPADES AMB ESPARADRAP PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ  
Durant la concentració d’ahir gran part de les persones assistents es van tapar la boca amb esparadrap en forma de creu per simbolitzar el caràcter repressiu de la condemna contra la llibertat d'expressió. A la pancarta que lluïen les participants, es podia llegir “defensar el dret a l'avortament no és cap delicte”. 

RODA DE PREMSA
A la roda de premsa en la concentració van intervenir Marta Martínez, d'Arran Pla de l'Estany, i Mireia Bazaga, del Grup Antirepressiu i Malapècora i de la CGT. Martínez va explicar que “l'acció [de 2014] s'emmarcava dins d'una campanya àmplia dels col·lectiu feministes d'arreu de l'Estat per denunciar la implicació de l'Església catòlica en l'avantprojecte de llei que pretenia imposar greus restriccions al dret a l'avortament” i “que més enllà de valorar la legitimitat, volien centrar-se en el contingut de l'acció d'aquell dia, criticar l'enfocament de la maternitat que té l'Església catòlica, basat en l'obligació de ser mare per realitzar-te com a dona i reivindicar el dret a l'avortament, al propi cos, i la llibertat absoluta perquè les dones puguin decidir si volen ser mares o no”.
Bazaga, per la seva part, va expressar tot el suport del Grup Antirepressiu de Girona al veí represaliat i va denunciar que “l'Estat tornar a posar les seves eines contra les veus dissidents i al servei de l'Església catòlica”.  

IDENTIFICACIONS POLICIALS
Tot i que la concentració es va desenvolupar amb tranquil·litat i sense cap incident, agents de la Policia Local de Banyoles i del cos dels Mossos d’Esquadra van identificar, al principi i al final de la concentració i de forma aleatòria, persones que hi havien participat. Com a mínim a 8 persones se'ls va requerir dades personals, sense més argumentació que el fet d’haver assistit a la mobilització solidària.  

RECURS CONTRA LA SENTÈNCIA
En declaracions a l’ARIET, l’advocat de la defensa, Benet Salellas, ha confirmat que es recorrerà la sentència al Tribunal Suprem, perquè es tracta d’un “atac al dret a la protesta i és la constatació dels privilegis de l'Església a casa nostra”. Salellas afirma que la sentencia dictada per l’Audiència Provincial de Girona se sustenta en una “gradació de drets, en què se situa el dret a la creença religiosa per sobre del dret de manifestació i la llibertat d’expressió”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada