dimarts, 30 de maig de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 30 de maig de 1906 neix a Cesena el militant, propagandista i combatent anarquista Pio Turroni

Pio TurroniDesprés de participàaren el front d’Aragó i d’estades a Barcelona va ser un actiu membre del Comitati Pro Vittime Politiche d’Italia a Marsella i viatja sovint a Perpinyà per ajudar, mitjançant el rellotger anarquista Louis Montgon establert a la capital del Rosselló, als anarquistes italians internats als camps de concentració d’Argelers de la Marenda i de Sant Cebrià de Rosselló així com els que aconseguien evadir-se dels mateixos.  
També, en contacte amb la CNT-AIT i la FAI a l’Exili intenta ajudar els anarquistes italians empresonats a Barcelona.  



Pio Turroni:  
El 30 de maig de 1906 neix a Cesena (Forlì-Cesena, Emília-Romanya) el militant, propagandista i combatent anarquista Pio Turroni.
En 1923 per fugir de la repressió del règim feixista s'exilia a l’hexàgon francès. Durant 1927 prendrà part en manifestacions parisenques per impedir l'execució de Sacco i de Vanzetti, i entre 1933 i 1935 es dedicarà a l'activitat editorial i de propaganda --publicarà per al Grup Edicions Llibertàries de Brest L'operaiolatria, de Camillo Berneri, i La guerra che viene, de Simone Weil--. S’establí a Marsella (Boques de Roine, Provença, Occitània).
A primers d’agost de 1936 arriba a Barcelona en un dels primers grups d’anarquistes italians que es fan milicians i s'allista en la Secció Italiana de la Columna Ascaso. Fou ferit en combat a Tardienta (Monegres, Osca, Aragó) l'octubre de 1936, i a Belchite (Saragossa, Aragó), el març de 1937. Tornarà a Marsella després dels Fets de Maig de 1937 i prepararà en diversos moments un atemptat contra Mussolini tot cercant el suport de la CNT-FAI. En 1938 es trobà novament a Barcelona.
Successivament expulsat de l’Estat francès per «activitat anarquista», és detingut diverses vegades en 1939, tancat al Fort Saint-Nicolas de Marsella i internat al camp de concentració de Villemagne (Gard, Lleguadoc, Occitània) primer i de Remoulins (Gard, Llenguadoc, Occitània) després, d'on pot fugir. Detingut novament a Marsella i internat al camp de Vernet d’Arièja (Arièja, Llenguadoc, Occitània), s'evadeix del Brebant (Marsella) el gener de 1941.
En aquell temps és un actiu membre del Comitati Pro Vittime Politiche d’Italia a Marsella i viatja sovint a Perpinyà (Rosselló) per ajudar, mitjançant el rellotger anarquista Louis Montgon establert a la ciutat, als anarquistes italians internats als camps de concentració d’Argelers de la Marenda i de Sant Cebrià de Rosselló així com els que aconseguien evadir-se dels mateixos. També, en contacte amb la CNT-AIT i la FAI a l’Exili intenta ajudar els anarquistes italians empresonats a Barcelona.
Obté un passaport que li permet embarcar-se cap a Orà (Algèria) i després passa al Marroc. El 19 novembre 1941 s’embarca a Casablanca al Serpa Pinto en direcció a al port de Vera Cruz, a Mèxic, on arriba el 20 de desembre d’aquell any, on manté contacte amb els exiliats i es dedica a l'activitat anarquista. A finals de juny de 1943 viatja a Nova York-Boston-Halifax-Liverpool-Londres i es internat de nou en un camp de concentració. En 1943 tornarà a l'Àfrica del nord i l’1 de desembre de 1943 desembarcà a Nàpols (Campània), ciutat on participarà en la reconstrucció del moviment anarquista a juntament amb Giovannna Caleffi Berneri, Cessare Zaccaria i Armido Abbate, en l'Aliança de Grups Llibertaris i publicant Rivoluzione Libertaria.
En 1950 és redactor de L'Aurora, de Forli (Forlì-Cesena, Emília-Romanya), i funda amb Gigi Damiani L'Antistato; com a administrador d'aquest periòdic serà processat el 1951 per «vilipendi a la magistratura» i condemnat, però sortirà en llibertat condicional. Tindrà un altre procés en 1959 per propaganda antielectoral a Bolonya (Emília-Romanya)n --pel mateix motiu abans va ser processat Aurelio Chessa a Gènova (Ligúria). En 1965, després del Congrés de Carrara (Messa-Carrara, Toscana), en reacció al tipus d'organització estructurada segons el model de la FAI, crearà amb altres companys, entre ells Aurelio Chessa, els Grups d'Iniciativa Anàrquica (GIA).
De 1946 fins a la seva mort editarà la revista anarquista Volontà.
Pio Turroni va morir el 7 d'abril de 1982 a Cesena. La seva biblioteca va ser el nucli inicial de l'Arxiu Giuseppe Pinelli de Milà (Llombardia) i el seu arxiu es conserva a l'Arxiu Berneri-Chessa de Reggio de l'Emília (Emília-Romanya).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada