dissabte, 27 de maig de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 27 de maig de 1879 neix a Bogo San Donnino (Emília-Romanya) l'anarquista i paleta anarcosindicalista Alberto Meschi

Alberto MeschiEn 1926, amb Gelindo Zanasi, Otello Pezzoli, Bruno Gualandi, Vindice Rabitti, Bruno Gualandi, Erasmo Abate  i altres militants anarquistes italians, participà en l'expedició militar de Francesc Macià Llussà per proclamar la República Catalana a Olot des del pas del Vallespir, coneguda com els «Fets de Prats de Molló»   




Alberto Meschi:   
El 27 de maig de 1879 neix a Bogo San Donnino (Emília-Romanya) l'anarquista i anarcosindicalista Alberto Meschi. Paleta d'ofici, aconseguirà una bona educació autodidacte i ben aviat participarà en les organitzacions proletàries de La Spezia.
A finals del segle XIX col·laborà en diversos periòdics, com ara Pro Coatti, la revista sindicalista L'Edilizia i en l'antimilitarista La Pace.
En 1904 participà a Gènova en les vagues per a la reducció de la jornada laboral.
En 1905 va emigrar a l'Argentina, on durant quatre anys continuarà amb les tasques sindicals d'organització formant part del Comitè Executiu de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i de la redacció del periòdic Organización Obrera. Després de participar en l'organització d'un congrés sindical sud-americà, a finals de 1909, arran d'uns violents enfrontaments socials i la repressió desencadenada, és detingut i expulsat de l'Argentina.
De bell nou a Itàlia, partir de 1911 dirigirà la Cambra del Treball de Carrara (Massa-Carrara, Toscana). En aquesta època col·laborarà en Il Libertario. Encapçalarà les lluites dels obrers de les pedreres del marbre de la zona dels Alps Apuans i de Versilia. Després de l'experiència del Comitè d'Acció Directa serà un dels fundadors de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). En 1913 arran d'una vaga en les pedreres de marbre organitzada per l'USI el conflicte s'escamparà i s'organitzarà una vaga general de tots els sectors, que portarà l'any següent l'assalt i la destrucció de la Cambra del Treball de Carrara i la detenció dels seus responsables: Alberto Meschi, Riccardo Sacconi i Ugo del Papa; finalment, a causa de la pressió dels treballadors, seran alliberats.
Juntament amb Armando Borghi mantingué una posició antiintervencionista en el si de l'USI durant la Gran Guerra. En acabar el conflicte mundial, entrà a formar part del Consell General de l'USI.
Amb l'arribada del feixisme, la Cambra del Treball de Carrara és assaltada i Meschi és agredit en diferents ocasions, fets que l'obligaran en maig de 1922 a exiliar-se a l’hexàgon francès, on fundarà la Concentració Antifeixista i la Lliga Italiana dels Drets de l'Home.
En 1925 participà a París (Illa de França), amb altres companys (Armando Borghi, Enzo Luigi Ferruccio Fantozzi, Erasmo Abate, etc.), en la fundació del «Grup Anarquic Pietro Gori».
En 1926, amb Gelindo Zanasi, Otello Pezzoli, Bruno Gualandi, Vindice Rabitti, Bruno Gualandi, Erasmo Abate  i altres militants anarquistes italians, participà en l'expedició militar de Francesc Macià Llussà per proclamar la República Catalana a Olot (la Garrotxa) des del pas del Vallespir, coneguda com els «Fets de Prats de Molló».
Quan esclatà la Guerra Civil el juliol de 1936, marxà a Catalunya. En 1937, a Barcelona, formà part de la redacció del periòdic de l'USI Guerra di Classe, dirigit per Camillo Berneri primer i després del seu assassinat per Gozzoli, on publicà, entre 1938 i 1939, articles on denunciava la contrarevolució stalinista i republicana burgesa; després s'integrà en la «Columna Rosselli», on lluità fins a la caiguda dels fronts republicans.
Retornà a l’Estat francès i fou detingut pel govern col·laboracionista de Petain i internat a començaments de 1942 al camp de concentració de Noé (Yonne, Borgonya - Franc Comtat). A finals de 1943, després d'una rocambolesca fuga, retorna a Itàlia.
Després de l'Alliberament, el 25 d'abril de 1945, el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) li encarrega la direcció de la Cambra del Treball de Carrara, càrrec que ocuparà fins l'abril de 1947. Des d'aquesta data i fins a la seva mort continuarà assessorant els treballadors del marbre i participarà en gairebé totes les negociacions del sector.
També es dedicà a la propaganda, publicant el periòdic anarcosindicalista Il Cavatore, activitat que implicarà un judici i una condemna en 1951 per un delicte d'impremta.
Alberto Meschi va morir l'11 de desembre de 1958 a Carrara. Una part del seu arxiu personal es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
En 1972 Hugo Rolland publicarà Il sindacalismo anarchico di Alberto Meschi i en 1998 Massimiliano Giorgi treurà la monografia Alberto Meschi e la Camera del Lavoro di Carrara (1911-1915).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada