dissabte, 6 de maig del 2017

L’Ajuntament de Palamós recorda els seus herois dels camps nazis

http://d1abj31dnwl5uq.cloudfront.net/imatges/56/01/alta/780_0008_5601905_bab22e2df2d5fd1c1cbb274aa081ecd6.jpg
Familiars dels deportats palamosins, ahir davant el monument.
Una escultura al cementiri de Sant Joan de Palamós vol ser un tribut als nou palamosins que van viure la barbàrie nazi. 
Ahir va fer 72 anys de l'alliberament nord-americà del camp de Mauthausen, a l’Alta Àustria, que sota lideratge de la CNT-AIT s’havia insurreccionat aquells dies contra els militars alemanys destinats a aquests espai del terror nazi. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/05/2017 
Palamós (Baix Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal la inauguració d'una escultura al cementiri del que havia estat un poble i que forma part de l’actual municipi baix-empordanès de Palamós, Sant Joan, va servir ahir per recordar els nou palamosins que van viure la barbàrie nazi en camps de concentració. Com va destacar l'alcalde, Lluís Puig, l'escultura de l'artista palamosina Tània Font servirà, juntament amb un plafó que aporta informació, per no oblidar aquest període de la història, i serà també un element contra la intolerància. 

HEROIS AMB NOMS I COGNOMS
Josep Ballesta Pelegrí (alliberat), Llibert Felip Risech (mort al camp de Güsen), Lluís Ferrer Matas (deportat a Buchenwald, es desconeix si va sobreviure), Pere Homs Vilanova (mort al camp de Güsen), Joaquim Mas Pons (mort al camp de Güsen), Martí Noguer Maria (mort al camp de Güsen), Joan Pagès Moret (alliberat), Jaume Soler Juanals (mort al camp de Mauthausen) i Arcadi Sureda Rost (alliberat). Aquests són els noms d'aquells que van haver de patir la privació de llibertat amb condicions extremes de vida en aquests camps, i l'homenatge de l’Ajuntament es fa extensiu a totes les persones deportades, i té com a objectiu reivindicar el dret a la memòria, el reconeixement a aquestes víctimes i, sobretot, la defensa incondicional del valor de la llibertat. Un acte solemne, emotiu, al qual van assistir bona part de familiars d'aquests nou veïns de Palamós. La data es va escollir amb motiu de la commemoració del 72è aniversari de l'alliberament per soldats nord-americans del camp de Mauthausen, situat a l’Alta Àustria, que sota lideratge de la CNT-AIT s’havia insurreccionat aquells dies contra els militars alemanys destinats a aquests espai del terror nazi.
La regidora de Participació Ciutadana, Maria Puig, va destacar la importància dels jardins del cementiri. Un lloc, va dir, que convida a la reflexió i que, a la vegada, serveix per tenir un element més per descobrir Sant Joan. 

UN INFERN EN LA GUERRA  
Amb la inauguració al cementiri de Sant Joan d'aquest monument antifeixista, l’Ajuntament de Palamós vol recordar els palamosins que van haver de patir les condicions extremes de vida en aquests camps, i l'homenatge --que es fa extensiu a tots els deportats-- té com a objectiu reivindicar el dret a la memòria, el reconeixement a les víctimes i, sobretot, la defensa incondicional del valor de la llibertat.
Es calcula que dels més de nou mil ciutadans espanyols --quasi tots de la CNT-AIT d’aleshores-- deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial interimperialista només van aconseguir sobreviure uns dos mil, la majoria dels quals no van tornar a l’Estat espanyo i va viure a l’exili. Entre aquests deportats hi havia un nombre elevat de catalans. La majoria van morir per les condicions duríssimes i extremes de vida als camps, en caure exhausts pels treballs forçats, afectats per malalties epidèmiques o bé torturats i assassinats a mans de la barbàrie nazi, com ara víctimes d’una injecció de gasolina quan no podien treballar a causa de malaltia o accident.
L'acte institucional d'ahir deixarà la seva empremta amb l'emotiva escultura d'una nena i un home separats per una planxa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada