 |
| Militars a Llançà. |
El
president de la Diputació, Pere Vila, explica que la corporació
provincial ja prepara les al·legacions pel cas de Llançà, que la
institució militar ha dut al contenciós
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 02/05/2017
Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt
Empordà).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que la Diputació de
Girona prepara les al·legacions contra el contenciós administratiu
interposat per l'Exèrcit de Terra contra l'Ajuntament de Llançà (Mar
d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) arran de l'oposició de la
corporació local a unes maniobres militars al terme municipal. Ho
avançava el president provincial i alcalde del poble de l'Alt Empordà,
Pere Vila (PDeCAT), en una entrevista a Empordà TV. Interpel·lat sobre
la polèmica, Vila va apuntar que la Diputació de Girona defensarà els
municipis de les comarques gironines que s'han oposat oficialment a la
presència de soldats als jutjats --també els consistoris de Celrà
(Gironès) i Riells i Viabrea (Baix Montseny, la Selva) han aprovat
mocions contra les maniobres--. Al ple municipal de Girona, ERC-MES i la
CUP van dur a votació la proposta, que no obstant això no va prosperar.
De
fet, va ser la mateixa Diputació la que va donar llum verda a la moció
«Unes comarques gironines desmilitaritzades» al ple del 20 de setembre
de 2016, que va rebre el suport de tots els grups i es va aprovar per
unanimitat.
Dels
221 municipis que hi ha a la demarcació gironina, «són pocs els que han
declarat que no volen que l'Exèrcit hi faci pràctiques», recordava
Vila, en aquesta línia, que afegia: «Crec que haurien [les forces
armades] de respectar-ho». «N'hi ha molts més --reblava el president de
la Diputació-- que com que no han dit res es pressuposa que no hi estan
en contra». En la mateixa entrevista televisiva l’alcalde de Llançà va
explicar que en una visita recent a Barcelona va transmetre de primera
mà el seu posicionament al delegat del Govern espanyol a Catalunya, el
gironí Enric Millo (PP).
TERRITORIS DESMILITARITZATS
El
28 de febrer va ser l'última vegada que l'Exèrcit del Regne d’Espanya
va tornar a fer maniobres al terme municipal Llançà --anteriorment els
soldats van trepitjar el terme municipal per fer-hi exercicis militars
el dies 6 i 16 d'aquell mateix mes--. Hi van participar una desena
d'efectius, que van arribar a Llançà a bord d'un vehicle. Aquelles
maniobres es desenvolupaven mesos després que l'Ajuntament es declarés
oficialment «territori desmilitaritzat».
Uns
dies abans, el 21 de febrer, un contingent format per una vuitantena de
soldats pertanyents al regiment d'infanteria Arapiles 62 de
l'aquarterament General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes
(Albera, Alt Empordà) es plantava a Celrà i a Girona (Gironès). Hi
arribaven per desenvolupar un exercici d'enduriment, que no té la
consideració de maniobres, de manera que es van limitar a marxar pels
boscos de les Gavarres, pels voltants del castell de Sant Miquel, del
qual els dos municipis en són titulars.
Aleshores,
l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), afirmava que els militars, amb
la seva presència, trepitjaven «la democràcia». La presència militar al
terme municipal de Celrà s'interpretava per l'Ajuntament com una
reacció a la moció aprovada pel ple el 8 de novembre de l'any passat a
favor del cessament de «maniobres militars» ens «espais que estrictament
no ho són».
La
Xarxa pels Drets Socials en Favor dels Valors de la Pau, l'Assemblea
Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Plataforma Alto el Foc a
l'Albera són algunes de les entitats que van donar suport a dues marxes
pacifistes que el mateix 21 de febrer van ascendir fins al castell de
Sant Miquel per expressar rebuig a la presència de l'exèrcit al massís
de les Gavarres.
Riells
i Viabrea i Arbúcies, a la comarca de la Selva, i Viladrau, a la
d'Osona, són altres municipis gironins que els últims mesos han estat
escenari de maniobres militars. Amb més o menys contundència, tots ells
han expressat malestar per la presència de soldats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada