dissabte, 27 de maig de 2017

Jornada dedicada a la memòria històrica a Elna el diumenge 28 de maig

Placa sobre la massacre de 1285 al jardí de la catedral d'Elna.  
La Massacre d'Elna del 25 de mig de1285 per la Croada papal del rei de França Felip l’Ardit, i el genocidi del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial amb una visita comentada en català de la Maternitat suïssa d’Elna  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/05/2017 
Elna (Albera, Rosselló).-  

Diumenge 28 de maig se celebrarà a Elna (Albera, Rosselló) el DIA DE LA MEMÒRIA, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de l’arxipreste i canonge d’Elna on es commemorarà la Massacre d'Elna del 25 de mig de1285 per la Croada papal del rei de França Felip l’Ardit, i el també el genocidi del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial amb una visita comentada en català de la Maternitat suïssa d’Elna.
Diumenge 28 de maig es commemorarà l’episodi tràgic de la Croada francopapista contra el comte d’Empúries i la Corona de Catalunya-Aragó al segle XIII i es retrà homenatge a la població d’Elna per haver estat fidel al comte-rei Pere II el Gran: la ciutat va ser saquejada i la població, refugiada a la catedral, va ser massacrada després d’un setge de tres dies per les tropes franceses i europees capitanejades per Felip l’Ardit. El rei francès, empès pel papa també francès, volia destronar a Barcelona el comte-rei Pere el Gran per imposar el seu propi fill.
Organitzen i patrocinen l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), Indrets del record, i socis del Centre Comarcal Lleidatà. Aquesta entitat acull al seus locals diferents associacions, entre elles els Amics de la Bressola.
Cada any amb el Dia de la Memòria es commemora un dels episodis més tràgics entre molts de la conquesta del territori català pels francesos; també es recorden les ignomínies del passat més recent evocades a Elna (Maternitat suïssa i camps de concentració d’Argelers de la Marenda, de Sant Cebrià de Rosselló, de Barcarès i de Ribesaltes per diversos llocs de recordança).
En aquest marc enguany es recordarà a les víctimes del genocidi dels gitanos al segle XX a Europa: uns 200.000 a 500.000 dels 700.000 que hi vivien. A França van sofrir del 1940 al 1946 persecucions abominables, silenciades durant decennis.
És un tabú dins la història nacional francesa com testimonia la placa commemorativa al camp de Ribesaltes que els va ser dedicada el 2009 --més de 50 anys després--: el text denuncia la «bogeria hitleriana» i no la responsabilitat entera del Govern i administració francesa. Entre 3.000 (segons l’historiador Denis Peschanski) i 5.000 famílies foren internades del 1940 al 1946 dins una trentena de camps; a la Catalunya del Nord a Argelers de la Marenda (més de 300 el 1940) i a Ribesaltes (1.300 entre 1941 i 1942, o sigui 7% de les 17.500 persones llavors internades) en condicions infrahumanes com a «estrangers, indesitjables, gent que fa perillar la seguretat nacional i l’ordre públic» tot i que tenien la ciutadania francesa i que l’ordre d’internament era francès i no imposat pels alemanys dins la part de França no ocupada del govern de Vichy.
Gràcies a la col·laboració entre les dues infermeres Elisabeth Eidenbenz a la Maternitat suïssa d’Elna i Friedel Bohny-Reiter al camp de Ribesaltes algunes mares i mainatges gitanos van poder ser salvats del «camp de concentració»  que fou l’avantsala del camp d’exterminació d’Auschwitz. A Auschwitz moriren 19.300 gitanos de tota Europa, també gitanos francesos, 5.600 en cambres a gas i 13.600 de fam, malalties, epidèmies, experiments mèdics.

S’HONORARÀ LA COMUNITAT GITANA CATALANA
Enguany a Elna s'honorarà la comunitat gitana catalana repartida en tot l’Estat francès, que reivindica les seves arrels, la seva identitat com ens ho fa descobrir l’excels treball que mai s’havia fet fins ara d’Eugeni Casanova en el llibre (més de 700 pàgines) «Els gitanos catalans de França» (2016). Es concretarà aquest homenatge més particularment amb l’expressió de  l'agraïment per als gitanos de la Catalunya del Nord que mantenen i transmeten la llengua catalana.
Segons afirmen els organitzadors de l'acte el deure de memòria no només ens ha d’incitar a meditar ans també a actuar remarcant que la comunitat gitana, que tantes persecucions ha sofert al llarg dels segles, es mereix per la seva fidelitat a la llengua un monument a Perpinyà.

PROGRAMA
11:00h A la catedral d’Elna hi haurà la coral Santa Eulàlia i de Salomon Tekameli i Jimmy Vila,  que cantaran cants religiosos gitanos.
12:00h Parlaments al claustre d’Elna. Ofrena floral a càrrec de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (placa commemorativa al jardins de la catedral, on hi va haver la massacre francesa papal de 1285).
13:30h Dinar de germanor (inscripcions: 06 74 36 99 61).
A partir de les 16:00 hi haurà una visita comentada en català de la Maternitat suïssa d’Elna
(sota reserva d’inscripció: 06 74 36 99 61).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada