Ferrusola, Le Pen i PxC

Rahola i companyia en el marc de la reacció dels libels contra la revolució proletària i l’anarquisme social 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/05/2017 

Girona (Gironès).-  

Coincidint amb el centenari de les vagues generals revolucionàries cenetistes de l’estiu de 1917 i el de la revolució russa dels soviets del 7 de novembre d’aquell any, tot un seguit d’elements al servei del nacionalisme burgès català, igual que alguns periodistes feien en contra el proletariat durant els anys de la República, els darrers temps han passat de fer difusió de libels contra la revolució proletària a Catalunya i l’anarquisme social en general al camp novel·lístic més carca i reaccionari que hi hagi. Tenim alguns exemples d’aquesta intoxicació reaccionària, amb diversos estils. Pilar Rahola, amb ‘El carrer de l’embut’; Joan Gasull, amb ‘El pacifista que pretenia volar una discoteca’, o J.N. Santaeulàlia, amb ‘La sorra vermella’, entre altres libels. En canvi, quasi tothom que tracta dels afers de la família Pujol oblida la ideologia reaccionària i racista de Marta Ferrusola, pròpia del nacional-catolicisme català i la seva versió carlina del segle XIX, que aquests autors de libels contra els moviments llibertaris atribueixen a l’anarquisme social en la lluita de classes, que qualifiquen de “violència carlina anàrquica”.

FERRUSOLA EN LA FONTANA D’OR DE GIRONA EL 2000

L’any 2000, els convergents gironins van aplaudir intensament a la Fontana d’Or de Girona una conferència de Marta Ferrusola, on l’esposa de Jordi Pujol Soley –aleshores president nacional-catòlic del Govern de la Generalitat de Catalunya-- va superar en ideologia xenòfoba, racista i islamafòbica molt i molt a Marine Le Pen, el Front Nacional francès i fis i tot a Plataforma per Catalunya (PxC). Ferrusola va arribar a afirmar que en 10 anys els temples catòlics serien mesquites i que els immigrants només sabien dir “dame de comer, mig en català, mig en castellà”. El seu marit es va guardar d’obrir boca sobre això.

Cal recordar que del pujolisme convergent ara surt el nou partit de la dreta neoliberal a Catalunya, l’estrenat PDeCAT.

Ferrusola, com Le Pen, pensa que la majoria de la gent l’estima a ella i també a la seva família. El 2015, Ferrusola davant la comissió parlamentària sobre el cas de l’avi Florenci Pujol va assegurar de manera altiva que la majoria dels catalans estimaven la seva família i que aquesta n0 en tenia “ni cinc”.

REPÚBLICA SOCIALISTA AUTOGESTIONADA I AUTOGESTIONÀRIA CATALANA

Davant aquest context, en que el procés català podria derivar vers un règim burgès reaccionari, des dels sectors llibertaris catalans més compromesos i coherents es propugna la transformació bakuninista del procés d’alliberament nacional en una república socialista autogestionada i autogestionària.