dilluns, 29 de maig de 2017

Feixos de llenya d'arreu dels Països Catalans per a la regeneració de la Flama del Canigó

L'històric defensor de la Flama del Canigó Toni Ayala és l'autor del missatge 2017.  
Com cada any per aquestes dates més ajuntaments se sumen a la petició que el dia de Sant Joan esdevingui oficialment la Festa Nacional dels Països Catalans.  




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/05/2017 
Castell/Taurinyà/Vallmanya/Vernet (Conflent).-  

El diumenge 18 i el dilluns 19 de juny se celebra de nou l'Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó, massís a cavall de les comarques del Rosselló, Conflent i Vallespir i termenal de Castell, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, feixos de llenya portats d'arreu dels Països Catalans. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim.
El 22 de juny, com cada any, s'agafarà el foc que des de l'any passat resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà (Rosselló) i és pujarà al cim del Canigó; es passarà la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, s'iniciaran el descens perquè la Flama del Canigó arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, a l’entorn de la celebració ancestral del Solstici d’Estiu o el solar Sant Joan d’Estiu. La Flama continua creixent edició rere edició i la d'enguany arribarà a uns 400 municipis. L'històric defensor de la Flama del Canigó Toni Ayala és l'autor del missatge 2017.

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS
Centenars de municipis se sumen a la crida de reivindicar la Festa Nacional dels Països Catalans. El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant (Alacantí, País Valencià), la Flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca (les Illes), les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del Solstici d'Estiu.
Gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda. Xifra incrementada en els dos darrers anys sota l'impuls de l'Espai Mata de Jonc que ha tornat a fer una crida a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta de declarar Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans i defensin la moció davant els Plens municipals.
L'entitat ha fet seva aquesta proposta amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables a declarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. "Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanaments poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris". En aquesta línia, l'any passat  es va expressar la Confederació d'entitats sobiranistes dels Països Catalans: l'ANC, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
L'abril del 2010, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Així, Perpinyà és una de les ciutats catalanes amb més habitants que aprova aquest moció. Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de Perpinyà i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major. Darrera de Perpinyà, hi ha poblacions com Badalona (Barcelonès Nord), Mataró (Maresme), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) o Manresa (Bages). En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció. Altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres (Alt Empordà), Vilafranca del Penedès (Penedès), El Vendrell (Penedès), les Borges Blanques (Garrigues), Valls (Alt Camp), Berga (Berguedà), Ripoll (Ripollès), Solsona (Solsonès), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Flix (Ribera d’Ebre) o Cervera (Segarra).

MISSATGE DE LA FLAMA 2017
“Del Canigó són els fallaires, dones i homes que mereixen el nostre reconeixement, que pugen al cim del nostre Sinaí per omplir el sarró de l’esperit de resistència de Josep de la Trinxeria i per baixar-nos aquesta flama que encén les fogueres i ens il·lumina el cor. I alhora amb la col·laboració dels diferents equips de foc que es distribueixen per les diverses rutes que travessen el país portant la flama als carrers i places de pobles i ciutats, per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar.
Quan la foguera sigui ben alta donarem les gràcies als iniciadors d’aquesta tradició, sense oblidar aquells que per raons diverses no ens poden acompanyar al voltant de la foguera mentre nosaltres, amb un gotet de malvasia i un tros de coca de Sant Joan, parlem, riem, estimem i planifiquem el futur, amb la il·lusió d’estrenar un estat nou i nostre. Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estelles: ‘Allò que val és la consciència de saber que no s’és res, si no s’és poble’.
Incorporem a l’imaginari col·lectiu els límits territorials dels nostres parlars catalans, agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat, i tinguem una esperança “infinita”, com deia Pere Quart, alegre, combativa i culta, en guanyar la batalla. No deixem que ningú s’atreveixi a apagar-nos les fogueres, aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans.
Un record fraternal als amics provençals, que també encenen les fogueres amb la flama del Canigó tot recordant els lligams històrics i culturals de les nacions de Provença i Catalunya.
Lluitem amb força contra la complaença fins tenir la feina feta i ben endreçada. Recordem les paraules de la Muriel Casals: “Nosaltres som el somni”. I, amb coratge, el convertirem en realitat.” (Toni Ayala).

PAISATGE CULTURAL DE LA UNESCO
Hi ha un intent de treball per aconseguir que la muntanya sagrada ancestral del Pirineu oriental, el massís del Canigó, sigui declarat Paisatge Cultural de la UNESCO. Cal recordar que des del temps de les primeres ocupacions humanes de les planes del Rosselló i de l’Empordà existeix una manifesta admiració al Canigó. Fa unes setmanes, en decurs d’un acte del Centre d’Estudis Escalencs (CdEE) un reconegut intel·lectual i promotor cultural des de fa dècades va fer aquesta proposta davant un membre del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) de la UNESCO i de diverses associacions i Clubs UNESCO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada