Les sospites que Jordi Pujol Ferrusola té una fortuna submergida que amaga a les autoritats espanyoles han motivat el seu ingrés a la presó de Soto del Real.
La policia confisca les cartes de l'avi Florenci.
Jordi Pujol Soley no va voler lliurar els documents al jutge per motius personals.
Dos “missals” més de la “mare superiora”.
 |
| Tres dels homes de confiança en els negocis del Júnior: Francesc Robert (Andorra), Charles de Bavier (Suïssa) i José Herrero de Egaña (Madrid). |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/05/2017
Bolvir (Baixa Cerdanya).-
Llegim a EL TRIANGLE que el jutge de l’Audiència Nacional instructor del cas Pujol, José de la Mata, té la mosca darrere l’orella amb els silencis, les mentides i les mitges veritats de Jordi Pujol Ferrusola i per això, fart, va decidir enviar-lo a la presó el passat 25 d’abril. Ja fa més de quatre anys que, a partir de la declaració de Vicky Álvarez, l’Audiència Nacional del Regne va decidir obrir una investigació sobre la fortuna de l’empresari Jordi Pujol Ferrusola i, des d’aleshores, les intenses perquisicions menades pels fiscals i la UDEF només han aconseguit aclarir una part de l’enorme teranyina societària i financera teixida per aquest dinamitzador econòmic durant els últims 30 anys.
Reconstruir el trencaclosques no és una tasca fàcil. En especial, per la nul·la col·laboració, fins ara, de les autoritats helvètiques i de Liechtenstein --dos països clau en les finances ocultes del Jordi Pujol Ferrusola-- als requeriments de la justícia espanyola. També per la munió de paradisos fiscals (gairebé tots els que hi ha al planeta) que han emprat els membres de la família Pujol per moure els diners amunt i avall.
Només hi ha una certesa, i encara parcial: Andorra ha accedit a lliurar la documentació sobre el clan Pujol que hi havia a les entitats BPA i Andbank, si bé existeixen indicis que Crèdit Andorrà també ha servit per amagar diners de la família. Basant-se en aquestes dades, la UDEF quantifica el tresor del Júnior a Andorra en uns 54,5 milions d’euros, acumulat en diverses divises (dòlars, euros, marcs, lliures, pessetes...).
Però aquesta xifra cal agafar-la amb pinces. En primer lloc, perquè el Júnior mai no va tenir a Andorra la seva caixa forta: només era, per proximitat geogràfica, el caixer automàtic que feia servir per ingressar, moure i treure una part de la seva fortuna. En segon lloc, perquè, com assenyalen els advocats del Júnior en el seu recurs contra l’ordre d’empresonament, hi ha diners que es computen diverses vegades obviant que eren inversions financeres temporals d’anada i tornada.
ELS HOMES DE CONFIANÇA
Després de foguejar-se en els departaments de comerç internacional d’Industrias Figueras i de Tipel, Jordi Pujol Ferrusola va començar a volar per lliure a començaments de la dècada dels anys 90, quan es va fer càrrec de gestionar la suposada deixa del seu avi Florenci Pujol, uns tres milions d’euros (360.000 euros per cada germà i la seva mare), segons han explicat els membres de la família. Amb aquest capital com a coixí, el primogènit es va llançar a una frenètica activitat com a comissionista i home de negocis. Va guanyar molts diners fent d’intermediari lobbista, gràcies a les portes que li obria el seu cognom quan el seu pare era el totpoderós president de la Generalitat, però també va cremar una muntanya de milions amb el seu desenfrenat tren de vida i amb algunes esbojarrades inversions en les quals va perdre bous i esquelles.
En cadascun dels països on va intentar fer forat, tenia els seus homes de confiança, que la policia sospita que també li podien fer de testaferros: Francesc Robert i Antoni Zorzano (Andorra), Francis Gendre (Perpinyà), Charles de Bavier (Suïssa), Herbert Rainford Towning (Londres), els cosins Jojó i Pierre Duró (Gabon), Gustavo Shanahan (Argentina), José Herrero de Egaña López del Hierro (Madrid)... Segons va explicar al jutge, l’únic modus vivendi que tenia Jordi Pujol Ferrusola abans d’entrar a la presó eren els diners que li retornava el seu amic Francis Gendre a compte d’un suposat préstec de 500.000 euros que li va fer l’any 2014 i que la policia considera com una maniobra ordida per eludir l’embargament dels seus comptes.
NEGOCIS RUÏNOSOS
Malgrat que, amb moltes dificultats, s’ha reconstruït una part del puzle de les laberíntiques finances del Jordi Pujol Ferrusola, encara queda un enorme buit per acabar de completar: és el que fa referència a Mèxic i a les seves connexions amb Estats Units i Centreamèrica (Panamà, República Dominicana, Nicaragua, illes Verges
Britàniques...).
L’AVI FLORENCI
La Policia Nacional espanyola va emportar-se de casa de l'expresident Pujol, el passat 26 d'abril, entre altres documents les cartes de l'avi Florenci. Al saló de l'habitatge de Pujol a Barcelona, els agents van localitzar un "sobre que contenia fulles manuscrites de l'avi Florenci". I a l'habitació del matrimoni Pujol-Ferrusola van trobar una "llibreta marró amb anotacions manuscrites de l'avi Florenci".
En les actes d'entrada i registre de la policia, ordenat pel jutge José de la Mata, conta que els agents també van trobar el testament que Florenci Pujol va atorgar davant notari a finals dels anys 60, un "testament atorgat pel senyor Florencio Pujol Brugat el 17 de març de 1967. Notari Àngel Martínez Sarrion", segons El Confidencial.
Pel que ha transcendit, aquest testament no diu res de la fortuna que suposadament va llegar a la família, amb el que de la presumpta deixa, o llegat, no existeix cap document. Florenci Pujol guardava, presumptament, diners a Suïssa que després de la seva mort van ser enviats a Andorra, on va quedar fins al 2014.
Aquests diners no estaven regularitzats, i el pare de Jordi Pujol Soley va disposar que es repartissin entre la seva nora, Marta Ferrusola, i els seus set néts, per la por a les conseqüències que la carrera política de Pujol pogués tenir per al benestar econòmic de la família. En aquestes cartes, l'avi Florenci parlava de la seva preocupació per l'orientació política del seu fill i ve a dir-li que s'encarregarà que a la família no li falti res quan mori.
Aquest és l'únic document relacionat amb el cas del llegat de Florenci Pujol, i que la família Pujol situa com l'origen dels diners que han mantingut ocults a Andorra sense declarar a Hisenda. En la compareixença de Jordi Pujol el passat mes de setembre al Parlament, va fer ja al·lusió a les cartes, i en va llegir alguns fragments, en els quals Florenci expressa la seva preocupació perquè el fill "acabi pelat", sense recursos econòmics.
La Fiscalia i el jutge mai han cregut aquesta versió, i han recriminat a la família Pujol-Ferrusola que no hagi aportat cap prova documental sobre el llegat, que seria "un mer relat" exculpatori. Els investigadors sospiten que l'origen dels diners andorrà procedeix d'activitats il·lícites durant el mandat de Jordi Pujol com a president de la Generalitat.
DOS “MISSALS” DE 1998
Aquest mateix divendres, el diari El Mundo publica un altre document d'una sol·licitud d'operacions en compte de la Banca Reig, corresponent al 1998, amb el qual Marta Ferrusola va ordenar moure dos milions de pessetes al compte del seu fill Pere. Aquesta transferència va tenir lloc tres anys després que el primer moviment revelat en la documentació del qual hi consta l'àlies "mare superiora".
Segons aquesta informació, el gestor dels comptes de la Banca Reig va anotar que l'operació responia a una ordre de la "mare superiora", a qui atribueix una trucada telefònica a les 12 hores d'aquell dia.
El Mundo afegeix que el jutge instructor del cas Pujol, José de la Mata, rumia la possibilitat de citar a declarar com a imputat l'expresident Jordi Pujol Soley i la seva esposa, Marta Ferrusola, per treure l'aigua clara de tot plegat, i que no descarta imposar-los mesures cautelars severes com a presumptes responsables màxims d'una organització criminal dedicada al cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada