Diverses associacions alerten que tornen projectes “preocupants”

Acte de protesta contra la MAT el 2015 al Gironès.

Lamenten que la crisi no hagi servit per canviar determinades mentalitats i actituds  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/05/2017 

Girona (Gironès).-  

 Llegim en la premsa convencional gironina que un dels efectes de la crisi econòmica dels últims anys és que va frenar projectes que les associacions ambientalistes consideraven una amenaça per al territori. Però el repunt de l’economia en els últims mesos ha fet que novament es plantegin alguns projectes que amoïnen les entitats. “Amb la reactivació econòmica comencem a tenir sobre la taula projectes preocupants”, diu Enric Cortiñas, portaveu de l’Associació de Naturalistes de Girona, ANG. “La crisi ha sigut un kit kat durant uns anys però ja ens trobem amb projectes amb impacte en zones que fins ara quedaven molt protegides”, afegeix Cortiñas, que cita exemples com el port a Es Codolar de Tossa de Mar (la Selva marítima), l’allargament de l’autopista C-32 fins a Lloret de Mar (la Selva marítima) o la casa al Golfet a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), entre els motius de preocupació. 

LA CRISI VA FRENAR DIVERSOS PROJECTES

“En el seu moment, la crisi va ser un aliat, entre cometes, per frenar determinats projectes, i al principi semblava que fins i tot podria servir per canviar una mica les actituds i la mentalitat del sistema, però ja hem comprovat que no”, explica Bàrbara Schmitt, portaveu de la Iaeden -Salvem l’Empordà. “Ara temem que tornin a entrar màquines i que ens veiem obligats a tornar a respondre a projectes com camps de golf i coses per l’estil”, afegeix Schmitt.

Un dels projectes que preocupen l’entitat altempordanesa és el macro càmping de Garriguella (Albera, Alt Empordà), contra el qual van presentar al·legacions fa unes setmanes. “Aquest projecte és un indici del que ens preocupa. En un espai protegit per dos plans urbanístics no s’entén com se’n pot haver començat la tramitació, perquè ja d’entrada s’hauria d’haver dit que no. Nosaltres creiem que un altre càmping no és necessari i menys si el volen establir en un lloc que es distingeix pel seu alt valor agrícola”, opina Schmitt. “Sempre se’ns acusa d’estar en contra del progrés, però no és veritat. El que passa és que nosaltres entenem el progrés d’una altra manera. Allò de  tot com

 més gran millor no creiem que sigui el camí”, explica la portaveu de la Iaeden - Salvem l’Empordà. 

EL DOBLE TALL DE LA CRISI

“La crisi va ajudar en coses com ara frenar alguns projectes urbanístics però també ha sigut un problema perquè durant anys no s’ha invertit en els parcs naturals que tenim i ara estan sota mínims. Ha sigut una arma de doble tall”, valora Ponç Feliu, biòleg, ambientòleg i gerent del Consorci del Ter. Amb tot, Feliu, que és soci de 28 entitats naturalistes i conservacionistes, és optimista de cara al futur. “Les entitats encara esperonen les administracions. Però també hi ha una nova fornada d’alcaldes que han viscut la natura d’una altra manera. Abans pensaven que la preservació era un fre per a l’economia però ara ja no es qüestiona si es protegeix o no un espai, sinó com es protegeix. És una cosa que em trobo amb el Consorci: entenen que el patrimoni natural és un patrimoni a protegir, com el cultural”, opina Feliu. “El país ha canviat molt en els últims 25 o 30 anys i ara també estem molt més madurs per aturar determinats projectes”, afegeix.

En la mateixa línia es manifesta Cortiñas: “Encara que hi ha coses criticables, és cert que la visió de conservació del territori del govern català ha experimentat una millora”.

L’ANG i la Iaeden - Salvem l’Empordà són les dues entitats ecologistes més actives de les comarques gironines i actuen molt coordinadament. Una de les preocupacions és l’escalfament global. “Els pròxims tres anys treballarem per veure què podem fer per afrontar el possible augment d’un grau en la temperatura mundial”, explica Cortiñas. Totes dues formen part del Grup Nord-est de la Xarxa per la Sobirania Energètica, XSE. “Cal actuar per reduir el consum energètic i treballar per fer avançar la transició energètica, per preparar les ciutats i els pobles perquè puguin ser autosuficients”, afegeix el portaveu de l’ANG. 

EL MIDCAT EN L’HORITZÓ

Una altra preocupació és la possibilitat que es reactivin les obres del Midcat, el gasoducte que ha d’unir els estats espanyol i francès, i que ha sigut considerat Projecte d’Interès Comú per la Comissió Europea. Les obres van quedar aturades el 2012 a l’altura d’Hostalric (la Selva) per l’oposició del Govern francès però ara sembla que es podrien reprendre. “Per la seva filosofia, és un projecte bessó a la MAT. Al febrer ja es va crear la Plataforma Resposta al Midcat amb gent dels territoris afectats però costarà molt repetir les mobilitzacions que vam fer amb la MAT i costarà molt aturar-lo”, diu Schmitt. 

EXPANSIÓ DEL SECTOR PORCÍ

Una característica de la crisi és que, mentre molts projectes urbanístics han quedat aturats, hi ha hagut una expansió del sector porcí que s’ha traduït en problemes de purins en molts pobles. “Crec que és el problema més greu que tenim ara, i no hi ha una consciència generalitzada que ens hagi de preocupar”, conclou Schmitt.