Beatificació en format de búnquer nacional catòlic català a la catedral de Girona

Durant dues hores Policia Municipal i Mossos d’Esquadra aïllen del món el temple episcopal gironí, ple de claca vaticanista, com ara l’alcaldessa de la ciutat i el delegat del Govern del Regne al Principat de Catalunya. 

El cardenal enviat pel papa de Roma reivindica la croada franquista de 1936: “Es va viure un verdader holocaust catòlic”, una sàtira just en l’efemèride de l’alliberament de Mauthausen fa 72 anys 

PDeCAT i PP s’apleguen en la santa aliança vaticanista reaccionària. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/05/2017 

Girona (Gironès).-  

Llegim en la premsa burgesa local que ahir dissabte hi va haver una celebració vaticanista i nacional catòlica catalana multitudinària a la catedral de Girona, que es va omplir de gom a gom per una beatificació de seguidors del Front Català d’Odre --una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya, i que era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española, la qual a diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre, gran part pagesos republicans que es venjaren aquell estiu de guerra, i dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista, que més endavant formaria part de FET i de las JONS--, caiguts en estranyes circumstàncies a causa de la situació bèl·lica a tots nivells provocada pels seus líders en el cop d’estat militar clerical oligàrquic de juliol d’aquell any. El 5 de maig feia 72 anys d’alliberament del camp d’extermini nazi alemany de Mathausen, a l’Alta Àustria, per tropes nord-americanes i militants anarquistes exiliats reclosos, un camp on van morir molts catalans en el marc de l’holocaust hebreu, i el cardenal Angelo  Amato, enviat pel papa de Roma i cap d’Estat del Vaticà, ahir va sortir en l’acudit de parlar d’un “verdader holocaust catòlic” l’estiu de 1936. Viure per veure. Pregunteu a les famílies de les víctimes dels camps nazis. Vergonya, vergonya, vergonya.  

MESURES DE SEGURETAT QUE TRANSFORMEN LA CATEDRAL EN UN BÚNQUER

No deuen tenir gaire netes les seves consciències aquesta colla de nacional catòlics catalana aplegats a l’entorn del cardenal Amato quan transformen la catedral de Girona en un búnquer de la reacció sectària vaticanista. Totes les maldats del Vaticà en terra catalana colonitzada pel clergat catòlic apostòlic i romà.

Les mesures de seguretat eren presents a fora i dins del temple catedral. La cerimònia va tenir moments molt solemnes però també va acabar amb un aplaudiment de tots els catòlics presents quan es va donar per acabada.

El cardenal Angelo Amato va ser un dels protagonistes perquè era el representant del papa Francesc en aquesta cerimònia de beatificació. En la seva homilia, va destacar el paper dels set beats. I va dir que l'any 1936 els membres de la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor de Jesús van ser assassinats per ser religiosos --sense reconèixer que el Front Català d’Ordre de Francesc Cambó va finançar, junt amb Joan March, el cop d’estat militar feixista de juliol d’aquell any--. Va recordar unes paraules recents del papa Francesc on assegurava que «el record dels màrtirs ens confirma en la consciència que l'Església és Església si és Església de màrtirs, i els màrtirs són aquells que miren d'ajudar els germans i d'estimar Déu sense reserves». El cardenal també va afirmar que a Espanya durant la República hi havia una persecució de l'Església catòlica en el que va tenir lloc la mort dels set beats, i va dir que una celebració com aquesta és una bona ocasió per tenir en compte que «la societat humana no té necessitat d'odi, sinó d'amor». També va destacar que durant aquesta persecució que va viure l'Església catòlica «es va viure un vertader holocaust catòlic» a la República espanyola i que els anys 30 van ser anys de «persecució, discriminació arbitrària i intolerant, que va comportar, entre altres, la supressió del crucifix, la prohibició de les congregacions, la crema d'edificis i de tresors de l'Església catòlica. Unes actuacions que es van fer, segons el cardenal Amato, en un context «anticatòlic» i al marge de la legalitat. Amato va esmentar un per un el paper dels set màrtirs catòlics ara convertits en beats a través de les explicacions que han fet ex alumnes seus i els recordava com a persones preocupades sobretot pels seus alumnes i pels qui vivien amb ells a la comunitat de Canet de Mar, al Maresme. El cardenal va destacar que a l'hora de la seva mort, quan havien de ser afusellats, se'ls va manar posar-se d'esquenes però que, en canvi, un d'ells va negar-s'hi dient que «això era de covards».  

PDeCAT i PP DE BRACET

Aquestes paraules les va dir Amato en una catedral plena de gom a gom i on s'hi van poder veure tant membres de la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor de Jesús com nombrosos sacerdots i bisbes de les diòcesis del Principat de Catalunya i de les d'origen dels set religiosos, a més de dos bisbes de la congregació dels Missioners del Sagrat Cor procedents d'Amèrica Llatina. També hi van ser presents el nunci apostòlic al Regne d’Espanya i diverses autoritats civils i polítiques, com el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el president de la Diputació de Girona i alcalde de Llançà, Pere Vila; i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

CERIMONIA SOTA PROTECCIÓ POLICIAL

Aquesta celebració es va fer entre fortes mesures de seguretat, on hi participaven la Policia Municipal de Girona i els Mossos d'Esquadra. Una mostra de la seguretat és que no es deixava pujar ningú durant les dues hores de la cerimònia per les escales de la catedral de Girona.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va manifestar el seu agraïment durant la cerimònia, que també va presidir amb el cardenal Amato, i va recordar el paper dels diferents estaments eclesiàstics per haver aconseguit finalment que aquests set màrtirs siguin ja beats. Va destacar el paper del cardenal Amato i va transmetre l'agraïment al papa Francesc. I també va dirigir-se a les autoritats presents dient que la seva presència era un senyal de reconeixement a l'Església catòlica apostòlica i romana.