dijous, 11 de maig de 2017

Alerta per la proliferació de pisos turístics a Girona

També per part de la CUP-Crida per Girona i ERC. 
Dels dos establiments d’aquest tipus que hi havia fa nou anys a la ciutat s’ha passat a 361, la majoria al Barri Vell de la ciutat. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/05/2017 
Girona (Gironès).-  

Mentre creix la mobilització a Barcelona sobre l’abús turística, especialment en les manifestacions proletàries de la tarda del Primer de Maig, amb pintades que no agrades a Pilar Rahola, com ara ‘Turist, go home’, consigna inventada a la Costa Brava durant el franquisme tardà (com aportació de divises al franquisme), o la més nova, ‘Guiris, go home’, avui llegim un reportatge a la premsa convencional gironina sobre l’augment de l’impacte turístic al Barri Vell de Girona. “Sant Pere no es ven”. “+ barri, − pisos turístics”. És el que diuen dues de les pancartes penjades des de fa unes setmanes en balcons del Barri Vell en protesta per la proliferació d’aquest tipus d’apartaments. Dels dos que hi havia a Girona el 2008 s’ha passat als 361 d’ara, la majoria dels quals --el 58%-- són al nucli antic. Aquest ritme de creixement, que s’ha accelerat sobretot els dos últims anys, inquieta molts veïns, temorosos davant la possibilitat que el barri perdi la seva identitat i es converteixi en un parc temàtic.
L’Ajuntament gironí, en canvi, no considera que de moment hi hagi cap problema. “El futur pla estratègic de turisme, que estarà enllestit a finals d’any, farà una diagnosi de la situació i, si cal, proposarà mesures que garanteixin un model estable i equilibrat”, explica Glòria Plana, regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme.

TIPS DE “MERDERS I SOROLLS”
“Això dels pisos turístics és la gota que fa vessar el got”, afirma, indignat, l’arquitecte Modest Casadevall. “El barri el fa qui hi viu, però ja fa uns quants anys que la pressió turística [justament arribarà al punt àlgid aquest cap de setmana amb l’inici de Temps de Flors] fa que hàgim de suportar tota mena de merders i sorolls. I ara tot això ho tenim a dintre”, lamenta. Segons ell, “la gent que ve aquí a passar dos o tres dies no sap on s’han de llençar les escombraries ni a quina hora. Els que donen llicències als pisos turístics no són conscients d’això ni dels crits nocturns”. Casadevall té la sensació que l’Ajuntament “no té cap consideració pels veïns”. I denuncia: “Només ens pregunten si deixem els patis per a la mostra floral, però la resta de l’any passen completament de nosaltres”. Casadevall afegeix que hi ha conflictes entre propietaris “perquè els estatuts d’algunes comunitats diuen que no hi pot haver apartaments turístics i n’hi posen igualment”. “Si això continua així haurem de marxar”, pronostica.

AUGMENT ENORME DE PISOS “TURÍSTICS”
“Volem que ens expliquin si hi ha algun model de ciutat i si s’estan plantejant cap on volem anar”, diu Anna Baena, de l’Associació Cultural Burg de Sant Pere de Galligants. “Ens agradaria que tinguessin en compte els veïns i que no es donessin llicències indiscriminadament”, afegeix en referència a l’increment dels pisos turístics.
“No hi ha cap motiu d’alarma. No podem prendre mesures que responguin a preocupacions o visions subjectives”, diu Glòria Plana. “Les queixes són exagerades. Estan fent un poti-poti barrejant el tema dels pisos amb l’afluència de turistes que volten pels carrers”, intervé Eduard Berloso, regidor del Barri Vell. “Evidentment que ens preocupa el benestar dels veïns i estudiarem la situació per resoldre els possibles problemes”, assegura Plana, que atribueix l’increment de pisos turístics a un augment del control de la Generalitat, que ha fet que aflorin molts apartaments que fins ara eren il·legals. “El pla estratègic de turisme ens dirà amb dades objectives si la quantitat de pisos turístics a la ciutat és adequada o no”, anuncia.

“ACABAREM COM BARCELONA”
“L’Ajuntament no s’adona que l’actual model és insostenible. Això és pa per avui i fam per demà; si no s’hi posa fre acabarem com a Barcelona”, observa Frederic Streich, del cafè llibreria Context. Segons ell, el problema més greu és “l’increment del preu dels lloguers, que acabarà provocant l’expulsió de la gent del barri”. Tot i que els preus varien en funció de l’època de l’any i de les dimensions del pis, Àngela Galceran, gerent de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona (ATA), apunta que, de mitjana, els lloguers més barats al Barri Vell de Girona són d’uns 70 euros per nit. Dimarts passat, per exemple, entre els 33 pisos que lloga l’agència de viatges Girorooms Travel, el més barat era un estudi que costava 52 euros, i el més car un apartament amb capacitat per a dotze persones que valia 114 euros.
“Desconec les xifres globals del barri, però veient l’entorn veïnal més pròxim penso que la quantitat d’apartaments turístics no és desproporcionada”, diu l’economista Manel Romà. “Visc en un edifici de cinc plantes amb dos pisos per planta i només un sol d’aquests pisos és apartament turístic”, comenta. Per tant, no té la sensació que el barri n’estigui “infectat”. I afegeix: “Encara hi distingeixo un bon grapat de veïns de tota la vida”. Admet, però, que l’aglomeració de gent al barri “és cada vegada més insuportable i és obvi que l’augment d’aquest tipus d’apartaments ho empitjora”. Segons Romà, el problema més greu pot arribar amb l’augment de preu de l’habitatge “fruit de l’especulació que tot això comporta”. “En tenim un bon exemple en la situació actual de Barcelona. Això sí que pot suposar l’obligada marxa del veïnat, amb la consegüent transformació del barri en un parc temàtic més”, adverteix.
“Ningú ha de deixar casa seva pel tema dels pisos turístics”, sosté Plana, que considera un error comparar la situació de Girona amb la de Barcelona. “Des del 2014 el Barri Vell ha guanyat veïns”, informa.
“Els que venen a viure aquí, sovint gent jove, ho han elegit ells; saben què es trobaran i que hi haurà més moviment que en altres zones”, remarca Berloso. No tothom hi està d’acord. Molts residents acusen el consistori d’inacció i reclamen canvis normatius per impedir l’augment dels pisos turístics. “Els que hi fan una estada breu no es vinculen a la ciutat de la mateixa manera que els veïns”, argumenten.
“El turisme esportiu i familiar no és problemàtic”
“Amb els apartaments legalitzats no hi ha cap problema”, afirma, taxativa, Àngela Galceran, gerent de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona (ATA). “És veritat que els pisos turístics a Girona han crescut molt de cop en quatre anys, però no és cap bestiesa ni res desorbitat. Si hi ha algun problema són els apartaments que no estan legalitzats”, opina. Per aquest motiu, pensa que caldria actuar contra l’intrusisme. “Els veïns haurien de saber si els pisos turístics que tenen al seu edifici estan legalitzats o no”, insisteix.
L’ATA no ha tingut notícia de cap tipus de conflicte entre veïns i turistes allotjats en apartaments. “Si en algun cas no saben on cal deixar les escombraries ni a quina hora, això els hi hauria d’explicar cada propietari”, apunta Galceran. La majoria dels inquilins solen fer estades curtes, de dues o tres nits, tot i que en el cas dels ciclistes -cada cop més nombrosos- són més llargues. El perfil més habitual entre els inquilins dels pisos turístics són famílies i ciclistes. “El turisme esportiu o familiar no es problemàtic”, diu.
 “Els nostres inquilins són molt tranquils”, assenteix Silvia Brinati, de Sleep&Stay. Fa dos anys gestionaven sis apartaments turístics al Barri Vell de Girona i ara ja en tenen trenta. “Està creixent molt perquè cada cop hi ha més turistes i més ciclistes. El 80% dels usuaris dels pisos turístics són ciclistes amateurs, i la resta són famílies i gent gran. Pel que fa a les nacionalitats, abunden els canadencs, australians i nord-americans. “I també els escandinaus, holandesos, alemanys i suïssos”, informa Brinati. “Venen a Girona gràcies al boca-orella, i també perquè surt molt en revistes, documentals i pel·lícules”, comenta. I diu: “Cuidem els turistes i també els veïns. Si tenen problemes o alguna cosa no els agrada ens poden trobar a qualsevol hora del dia o de la nit”.

UN BANQUER, UN ARQUITECTE I UN PILOT
Segons el reportatge a la premsa convencional el banquer anglès Ian Byrne i els seus compatriotes Richard Rogers --arquitecte-- i Stuart Bottomley --pilot d’avió-- s’allotgen durant una setmana en un pis turístic del carrer Nou del Teatre. Per tercer any consecutiu han vingut a Girona a fer ciclisme. “Abans anàvem a Mallorca, però hi trobàvem massa gent”, expliquen. “Aquí hi ha bones carreteres amb pujades i baixades i fa més bon temps que al nostre país”, responen en preguntar-los per què es van decidir per Girona. També admeten que van veure un reportatge sobre la ciutat a la revista  Cycling Weekly. No semblen conscients de provocar molèsties, però més d’una immobiliària ha admès que han rebut queixes per la presència de persones que pugen i baixen amb bicicletes per escales sovint molt estretes.

PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA
“Els turistes a vegades poden malmetre les instal·lacions dels edificis entrant i sortint amb bicis i equipatges; això representa despeses extres per a les comunitats de veïns”, comenta el perruquer Narcís Bosch. Segons ell, els pisos turístics estan començant a provocar problemes de convivència amb els veïns “per una gestió de l’administració encara massa condescendent per la falta de controls i resolució”. Bosch pensa que el barri s’està despersonalitzant. “Ve gent per quatre dies pagant un preu de lloguer pel pis turístic molt elevat; això afecta el comerç de proximitat i canvia el model de client, perquè no hi ha cap possibilitat, per a inquilins de llarga durada, d’aconseguir un lloguer normal”.

CUP I ERC EN ALERTA
La CUP-Crida per Girona vol que l’Ajuntament gironí faci un estudi sobre els pisos turístics il·legals i ERC reclama a l’equip de govern (PDECat i PSC) que adopti mesures per aturar “dinàmiques especulatives i de pressió als llogaters d’habitatges residencials”, com les defineix la portaveu republicana, Maria Mercè Roca.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada