dimarts, 30 de maig de 2017

422) CRÒNICA QUATRE-CENTES VINT-I-DUES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Comença l’enderroc del monòlit franquista del Coll del Moro.   
Les pedres del monument seran traslladades a un magatzem de la Diputació de Tarragona.  
L’Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets es querellen contra quatre agents de la Policia espanyola per l’Operació Catalunya. 
Els quatre querellats són Eugenio Pino, Bonifacio Díaz, Marcelino Martin-Blas i Celestino Barroso, membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat espanyol.  
“La política criminal” del PP contra el procés d’independència, explicada per Ernesto Ekaizer.  
El periodista explica de manera gràfica tot l'entramat de l'Operació Catalunya contra l'independentisme i els polítics sobiranistes catalans. 
El comissari José Luís Olivera, personatge central.  
Rajoy reforça el CNI amb més diners i personal en ple procés.  
Els pressupostos de l’Estat destinen al CNI 161 milions d’euros aquest 2017, un 8,3% més que l’any passat.   


[Barcelona (República Catalana) 30/05/2017] 
L’AMIC DEL POBLE    

La Diputació de Tarragona ha iniciat aquest dimarts al matí la retirada del monòlit franquista situat a la finca del Coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta). El monument, que es va inaugurar l'any 1953, retia homenatge a les tropes franquistes que van lluitar a la batalla de l'Ebre. Tanmateix, va ser utilitzat com a observatori franquista durant la batalla el 1938.  
L'enderroc del monòlit, que mesura quatre metres d'amplada i cinc d'alçada, l'està duent a terme l'empresa adjudicatària dels treballs, un cop realitzada la corresponent acta de replanteig a la mateixa finca, que és propietat de la Diputació de Tarragona. Mentre es duguin a terme els treballs de retirada del monòlit, l'accés a la finca romandrà tancat per qüestions de seguretat i, posteriorment, les pedres que formaven el monòlit es traslladaran a un magatzem.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ja havia donat el vistiplau a l'enderroc del monòlit franquista.
Ara farà un any que el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va anunciar la retirada "immediata" del monument franquista. El ple de la Diputació va donar llum verda al tràmit previ de delimitació i georeferenciació de la finca i, en la mateixa sessió, es va aprovar una moció sobre la retirada del monument franquista i de la resta d'elements associats del seu entorn.

QUERELLA ANDORRANA CONTRA AGENTS DE L’OPERCIÓ CATALUNYA  
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes Drets han treballat conjuntament per presentar una querella contra quatre agents de la Policia Nacional espanyola. 
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes Drets han treballat conjuntament per presentar una querella contra quatre agents de la Policia Nacional espanyola per un delicte d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans amb l’objectiu de perjudicar la imatge de polítics independentistes catalans en el marc de la coneguda Operació Catalunya.
La querella, que ja ha estat admesa tràmit i que està en fase d’instrucció a la Batllia número 2 d’Andorra, va dirigida contra el comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional Espanyola (DAO), l’Inspector en cap Bonifacio Díaz, de la mateixa unitat, el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns i Celestino Barroso, agregat del Ministeri de l’Interior de l’ambaixada del Regne d’Espanya a Andorra.
Drets i l’IDHA, que actua com a acusació popular, consideren que els quatre querellats van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del Consell d’administració de BPA Rosa Castellón. El maig i juny del 2014 tots tres directius van ser amenaçats, coaccionats i extorsionats per part dels quatre agents policials amb l’objectiu d’obtenir informació de suposats comptes bancaris de polítics catalans independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol Soley. El setembre del 2016 els tres dirigents andorrans van denunciar dels fets especificant els detalls de les trobades presencials i trucades telefòniques a través de les quals havien estat amenaçats per part dels quatre policies.
Cal recordar que les amenaces es van complir, ja que la pressió de l’Estat espanyol va acabar de manera fulminant amb l’existència de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva equivalent a Madrid, Banco Madrid, que van ser intervingudes el març de 2015. Amb aquesta intervenció es va demostrar que ni l’expresident Artur Mas ni el Vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, ni cap dels seus familiars tenien diners al banc andorrà, i és per això que en el text de la querella les entitats demanen a la batllia d’Instrucció número 2 d’Andorra que porta la causa, que en les diligències prèvies de la investigació prengui declaracions als dos polítics catalans en qualitat de perjudicats.
Per les entitats querellants, tot indicaria que els quatre agents del Cos Nacional de Policia espanyola van actuar de comú acord i en estreta coordinació, actuant com a grup organitzat i suposadament en nom d’“algú” que tenia la possibilitat i els mitjans de fer “morir el banc”, tal com consta en les declaracions dels perjudicats. Aquest fet és especialment greu des de la perspectiva del dret internacional, tenint en compte que no es tractava d’un banc espanyol sinó andorrà i, per tant, estranger, i que a més de menystenir la sobirania, la independència i la integritat de l’estat andorrà i els seus membres nacionals, s’atempta contra la Convenció de Viena i contra el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació signat entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya del 1993.
L’Institut de Drets Humans d’Andorra subratlla les conseqüències negatives que l’afer ha tingut per l’economia, la seguretat jurídica i la reputació d’Andorra a nivell internacional la intervenció del BPA.
Les dues entitats, Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra, han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament a la causa com a acusació popular ja que ambdues comparteixen l’interès comú de defensar els drets i llibertats dels ciutadans dels seus respectius països i fer aflorar les maniobres de les clavegueres de l’Estat espanyol.

OPERACIÓ QUE NO QUEDI IMPUNE 
Tot i que ambdues entitats han optat per començar les accions judicials per Andorra perquè ja hi havia una causa oberta arran de la denúncia d’Higini Cierco, no descarten presentar una nova querella a l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya perquè l’Operació Catalunya no quedi impune, ja que ho consideren un autèntic crim d’Estat orquestrat amb la voluntat de fer el màxim mal possible a dirigents polítics catalans.
Han presentat la querella avui davant dels mitjans de comunicació el president de Drets Sergi Blázquez, la presidenta de l’IDHA Elisa Muxella, l’advocat i membre fundador de Drets Agustí Carles, i l’advocat i vicepresident de l’IDHA Alfons Clavera. Aquesta mateixa tarda, representants de Drets compareixen a la Comissió d’Investigació sobre la Operació Catalunya al Parlament de Catalunya, a petició de diversos grups parlamentaris.

INSTITUT DE DRETS HUMANS D’ANDORRA  
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) és una associació sense ànim de lucre, de dret andorrà, que té com a finalitats l’estudi, la investigació, la divulgació, la defensa dels drets humans i la denúncia de les seves violacions, i col·labora amb entitats i altres organitzacions públiques i privades, nacionals i internacionals que puguin facilitar la consecució d’aquests objectius.

ENTRAMAT DE L’OPERACIÓ CATALUNYA  
El periodista Ernesto Ekaizer, durant la seva compareixença a la comissió d'investigació / MANOLO GARCÍA
El periodista Ernesto Ekaizer, durant la seva compareixença a la comissió d'investigació. 
“Deu minuts és molt poca estona”. Així ha començat la intervenció a la comissió del parlament sobre l’Operació Catalunya el periodista Ernesto Ekaizer, l’últim dels compareixents a la sessió d’avui, després de l’ex-jutge Elpidio Silva i del col·lectiu Drets. Ekaizer ha començat explicant de manera gràfica el funcionament d’aquesta operació d’Estat contra el procés i els polítics sobiranistes: “L’Operació Catalunya és una part d’un seguit d’activitats de caràcter policíac, polític i d’intel·ligència que es desenvolupa des de l’arribada del Partit Popular al govern espanyol, el desembre del 2011”. “Hi ha un conjunt d’activitats que es fan a Espanya --igual com als Estats Units durant els anys cinquanta hi hagué les ‘activitats antiamericanes’-- que tant el PP com determinats quadres de la policia del PP preparen abans de l’arribada al govern de Mariano Rajoy”, ha dit. Segons ell, l’Operació Catalunya és una de les parts centrals d’aquesta trama, perquè l’any 2012 ja es comença a veure la força dels partits independentistes i la possibilitat d’un referèndum i de la independència: “La resposta del govern del PP és una resposta del Ministeri d’Interior, és una política criminal”.
Ekaizer ha explicat que el PP es pensava que els problemes de corrupció a les administracions autonòmiques catalanes podien ser una palanca per a destruir l’evolució de l’independentisme i per això van desenvolupar una “política criminal”: “En lloc de donar una resposta política, la que sigui, desenvolupen una política criminal, i les dades que he investigat ho corroboren”.
Esquema del funcionament de l’operació Catalunya: l’estructura policíaca depèn del director general de la Policia Nacional espanyola, Ignacio Cosidó, just per sota del ministre d’Interior. Tanmateix, tota la força de l’activitat policíaca és en un nivell inferior, en l’anomenada Direcció Adjunta Operativa (DAO). “La DAO és el centre nerviós de l’activitat de la policia i de la intel·ligència policíaca”, ha explicat. De la DAO en depèn una unitat clau: la Unitat d’Afers Interns. Formalment, regula i intervé en les qüestions interpolicíaques. L’agent clau en aquesta unitat és el comissari Marcelino Martín Blas, un home del PP i mà dreta de Cosidó. També depèn de la DAO la Unitat d’Intel·ligència, una unitat de coordinació de caràcter polític que fa el que vol i aplega informació. L’Operació Catalunya és una petita unitat dins la Unitat d’Afers Interns que depèn directament de Marcelino Martín Blas.

EL COMISSARI JOSÉ LUÍS OLIVERA, PERSONATGE CENTRAL 
Ekaizer explica que el comissari José Luis Olivera és un personatge clau: ”Probablement és l’home més ben informat de l’Estat espanyol’, diu. Olivera es vincula amb la Unitat d’Intel·ligència per a transmetre informació. En aquesta unitat hi ha tres noms importants: José Manuel Villarejo, Bonifacio Díaz i, també central, José Àngel Fuentes Gago. Gago actua a la Unitat d’Intel·ligència, però és el director de gabinet de la Direcció Adjunta Operativa. Fuentes Gago --relata Ekaizer-- és qui viatja amb un dels avions privats a Suïssa per comprar la captura de pantalla fictícia del compte fals de Xavier Trias, ex alcalde convergent de Barcelona. A això cal afegir-hi l’Oficina Antifrau, que té contactes amb tothom i fa el doble joc: “Als partits independentistes els ven una cosa i als de Madrid una altra”.
Tots treballen, també, amb dues empreses: Método 3 i Check-In. “Método-3 la coneixeu tots i Check-In depèn del temible Paco Álvarez, la gran figura del GAL de l’època de la lluita contra ETA”.

ELPIDIO SILVA  
Elpidio Silva: “A Espanya no hi ha separació de poders”. El primer en comparèixer, l’ex-jutge Silva, ha criticat durament l’Estat espanyol i l’ha qualificat de règim, no pas de democràcia. En aquesta línia ha assegurat que no hi ha separació de poders i que el poder judicial és un ritual sense voluntat de cercar la veritat. I ha afegit que l’Operació Catalunya només pot haver estat creada des del Ministeri d’Interior del Govern espanyol.

RAJOY REFORÇA EL CNI AMB EL 8,3 % MÉS  
Segons l’Agència Catalana de Notícies el govern de Mariano Rajoy planeja dotar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) de 600 membres més en un termini de cinc anys. Així ho ha anunciat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la seva defensa del capítol 25 dels pressupostos generals de l’Estat, on ha recordat que e CNI te com a missió “prevenir o evitar qualsevol risc o amenaça que afecta la independència i la integritat d’Espanya, els interessos nació als i l’estabilitat de l’Esta de dret i les seves institucions”.
Els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 destinen al CNI 161 milions d’euros al 2017, un 8,3% més que ara fa un any. Són 20 milions més, dels que 16 milions es destinen a inversions en la renovació tecnològica. Segons Sáenz de Santamaría, les prioritats del CNI són el terrorisme islàmic i la ciberseguretat.
Sáenz de Santamaría ha fet aquestes manifestacions durant la seva compareixença al ple del Congrés de Diputats per defensar el capítol dels pressupostos que afecta el seu ministeri. L’Executiu espanyol aconsegueix aprovar aquest dimarts --igual que la resta de capítols-- gràcies als suports de C’s, el PNB, CC i Nueva Canarias. Suma 176 vots, els mínims necessaris per aconseguir-ho.

RUFIÁN: “UN PAÍS DECENT NO NECESSITA MÉS ESPIES”  
Les manifestacions de la vicepresidenta del Govern espanyol han generat crítiques entre els grups de l’oposició. El portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, ha assegurat que “un país decent no necessita més espies, ni més micros, ni més brigades patriòtiques”, sinó “més beques, hospitals i llibres”. “Deixin de gastar-se milionades en defensar-se d’una urna i defensin d’una vegada el seu poble”, ha dit, “perquè l’amenaça a la seguretat nacional no és un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, sinó els desnonaments”.
Segons Rufián, el govern del PP es gasta 20 milions d’euros més en “salvaguardar la sobirania i la unitat de la pàtria” per, després, vendre-la “en despatxos del FMI”.  

EL COMÚ PODEM JOSEP VENDRELL  
El diputat d’En Comú Podem Josep Vendrell també ha criticat durament la deriva “autoritària” del Govern espanyol respecte a Catalunya i “l’ús dels tribunals per respondre a un conflicte polític”. “No tenen resposta ni cap política per articular la realitat plurinacional de l’Estat perquè són els responsables de la ruptura del pacte constitucional”. Pel que fa al CNI, Vendrell ha assegurat que al seu grup parlamentari més que el CNI li preocupa “la UCO de la Guàrdia Civil” que “te pocs recursos i està fent una gran tasca en el combat contra el crim organitzat i contra la corrupció”. “Preocupin-se de la UCO”, ha dit.

C’s DIU QUE ERC BUSCA INHABILITAR LA LLUITA CONTRA EL PROCÉS CATALÀ 
El diputat de C’s Francisco de la Torre ha dit que no li resulta "sorprenent" que ERC faci una "esmena a la totalitat" als crèdits del Ministeri de la Presidència "per una raó estratègica". "Això a la pràctica és intentar inhabilitar un instrument fonamental del govern per inhabilitar el desafiament a la legalitat de la democràcia que esta tenint en compte en aquests moments a Catalunya", ha dit.

EL PP ACUSA ERC D'"INSULTAR" EL CNI 
El diputat del PP i ex número dos del Ministeri de l'Interior Francisco Martínez ha assegurat que el fet que ERC acusi el CNI d'estar al centre de la repressió política a Catalunya és "una vergonya". "Crec que ha de resultar molt dur per a vostès viure sempre a la paranoia de la conspiració, en la delirant mania persecutòria, però vostès arriben a l'extrem de fer el ridícul", ha dit. Segons Martínez, l'esmena de devolució dels pressupostos del CNI presentada per ERC és "un insult a un organisme exemplar de l'Estat que està rigorosament sotmès al control democràtic".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada