diumenge, 28 de maig de 2017

420) CRÒNICA QUATRE-CENTRES VINT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Què pot passar si l’Estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?  
El Govern espanyol amenaça de fer “el que calgui” per impedir el referèndum.   
Substituir el president de la Generalitat per un president titella, l’opció més probable, segons un informe publicat per VilaWeb.  
Quants tancs té l’exèrcit espanyol, en realitat?  
Dels 227 tancs que té l'Exèrcit espanyol, podria disposar-ne com a màxim de 115. 


[Barcelona (República Catalana) 28/05/2017] 
L’AMIC DEL POBLE   

Segons un informe penjat ahir a VilaWeb el que podria passar si l’Estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat de Catalunya, cosa que segons altres anàlisis podria succeir molt aviat, potser el moment en que Carles Puigdemont convoqui a les urnes, amb la data del referèndum català d’autodeterminació nacional.
Es pregunta VilaWeb: El Govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir les seves funcions? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntaments i els ciutadans? I els mossos d’esquadra? Aquests darrers dies, segons informa VilaWeb, han crescut els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del Govern espanyol. El govern de Rajoy ha anunciat que està disposat a prendre les mesures “que calgui” per impedir el referèndum. Els mitjans espanyols apunten fins i tot a filtracions sobre una possible suspensió de l’autonomia catalana. Però és possible, això? Molt poc fonament jurídic. L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d’autonomia és consagrat a l’article 2 de la Constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la Constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres.
El Govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d’intervenció. La més habitual és la de l’article 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8. L’article 155 diu:
«1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
2.Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»
I l’article 8 diu: «1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.» 
Tindria valor jurídic una suspensió de l’autonomia? Fa de mal saber. La justícia espanyola té forts lligams amb el poder polític i, per tant, és probable que validés l’actuació del Govern espanyol. Però, així i tot, l’argument jurídic seria molt feble. L’article 155 parla de «compliment forçós» per part de les autoritats autonòmiques i diu que el Govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Fet que descarta, òbviament, de substituir-les o de dissoldre’n les institucions. Aquesta mesura només es podria aplicar a partir d’una interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la Constitució espanyola.
Pel que fa a l’article 8, és evident que l’actuació de l’Exèrcit significaria un trasbals enorme a escala europea, impossible d’acceptar per la Unió Europea, segons els analistes de VilaWeb. De fet, els tribunals europeus, com es va veure en el cas de l’edifici alliberat de la PAH de Salt, poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions. Podrien intervenir també en cas de suspensió o dissolució de l’autonomia. Caldria, però, demanar-ho.
Dissolució o substitució? El buit legal suscita el dubte respecte de les conseqüències d’una intervenció de l’Estat sobre l’autonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles:
-. La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes.
-. La dissolució completa i la liquidació de la institució.
La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals --perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat de Catalunya--, la Generalitat té el paper clau d’ordenar i prestar la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria dificultats operatives molt grosses. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I també els metges, del Servei Català de la Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de l’Estat? Com en controlaria les plantilles l’Estat? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria? 
Jurídicament, la dissolució de la institució també tindria greus problemes. Les autonomies són Estat, juntament amb les institucions ‘centrals’ i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La Constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari, car l’article 2 «reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes».
Substituir el president de la Generalitat per un president titella, l’opció més probable. La sortida més probable, doncs, seria de substituir el president de la Generalitat i els alts càrrecs per persones escollides directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i també portaria dificultats importants, però no tant com la solució anterior.
El maldecap més gros seria trobar un polític o una personalitat pública, un banquer famós o un empresari de prestigi, que s’avingués a substituir, emparat per la força de l’Estat, el president de la Generalitat. No és difícil d’imaginar que les conseqüències personals per a ell i per a l’empresa o associació que representés serien molt greus. I això comptant encara amb la possibilitat que aquests nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de l’equació és la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I segurament no ho faria fàcil. 
La insubordinació institucional. El fet més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid, segons informa VilaWeb, és que consideren cosa feta que un decret d’intervenció de la Generalitat seria respectat submisament per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no?

EL PRESIDENT DESTITUÏT PER  L’ESTAT REFERMA SOLEMNEMENT LA SEVA AUTORITAT 
Imaginem-nos la situació. El Govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat, però el president es nega a abandonar el Palau i referma solemnement la seva autoritat. Les diputades i els diputats continuen reunits al Parlament de Catalunya. I els agents dels Mossos d’Esquadra patrullen pels carrers. I els mestres van a les escoles. I…
Imaginem-nos que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tota mena, empreses, clubs, etc., que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen l’autoritat del Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya legítims i que rebutgen la intervenció espanyola.
De què serviria, en aquestes condicions, un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent d’Itàlia, que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent: allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del Parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta d’aquest estil.

XOC DE TRENS
El xoc de trens. Amb això aniríem, doncs, de cap al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la Constitució espanyola i el Govern espanyol també. I si això passés quan ja hagués estat aprovada la Llei de Transitorietat, encara hi hauria un conflicte de legitimitats sumat a un conflicte de legalitats. Tindríem un president amb el suport de la societat, amb la legitimitat democràtica d’haver estat votat i amb una possible interpretació de la Constitució o d’una nova legalitat a favor i un altre president abonat pel Govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una altra interpretació de la mateixa Constitució.
Com es podria resoldre la qüestió? El xoc de trens presentat així tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats s’acabaria imposant en un termini probablement curt:
-. la reacció popular,
-. les finances de les institucions catalanes,
-. la reacció de la comunitat internacional.

ALLÒ QUE ES VEIÉS ALS CARRERS DE BARCELONA FARIA LA VOLTA AL MÓN, DES DE MANIFESTACIONS A BARRICADES  
En l’era de la informació global i de les imatges instantànies, el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte d’aquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i allò que es veiés al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades, el ventall de possibles situacions és gairebé infinit.
Per una altra banda, les finances són un aspecte clau. La Generalitat haurà de resistir si més no unes quantes hores i segurament uns quants dies. És evident que la primera maniobra que farà el Govern espanyol, si no la fa ja ara, serà l’ofec econòmic. Com es poden aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió a resoldre. Que l’Agència Catalana recaptés els impostos seria la millor via: simplement no enviant els diners a Madrid la qüestió s’hauria resolt. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el període de temps necessari.
El reconeixement internacional, factor clau. Així doncs, l’única solució, i definitiva, va vinculada amb el tercer component: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional --no pas unànime, però sí d’uns quants estats-- no serà gens difícil de vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però això passarà? Perquè s’esdevingui la reacció internacional s’han de complir dues condicions. Primera, que el Govern català la demani i segona, que es proclami la independència, car altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però en definitiva un afer interior.
Així doncs, la intervenció espanyola sobre la Generalitat de Catalunya podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral d’independència. Un efecte segurament no desitjat, però alhora difícil d’evitar si es desferma la successió previsible de fets. Per això, els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen Madrid que s’hi pensi molt abans de fer el pas, perquè si el fa no hi haurà marxa enrere, ni per als uns ni per als altres.  

115 TANCS
Segons informa VilaWeb l’Exèrcit espanyol va fer ahir la desfilada anual, en la qual destacava el retorn dels carros de combat, dels tancs, després d’anys d’haver-hi estat absents per manca de pressupost. Al mateix temps, aquests dies és notícia el desplegament de sis tancs espanyols a Letònia, en el marc de les operacions de l’OTAN per a protegir els països bàltics. A la caserna del Bruc, a Barcelona, en un acte promocional relacionat amb la desfilada, el cap de setmana s’hi exposen un tanc i altres vehicles cuirassats, que van despertar força comentaris quan van arribar-hi. Al març, va circular un vídeo per Twitter d’uns tancs sobre un tren, i diversos comptes unionistes van interpretar que es dirigien a Catalunya. La notícia es va desmentir i es va demostrar que es tractava d’un vídeo antic i que el tren circulava, en realitat, per Còrdova.
Entre unes coses i unes altres, el tanc ha esdevingut una icona, tant entre els grups unionistes que amenacen amb la seva arribada a Catalunya com entre els independentistes que veuen totalment improbable un desplegament dels tancs al Principat. La pregunta que poca gent respon, però, és quants tancs té l’Exèrcit espanyol i quants podria desplegar en cas que s’ordenés a l’Exèrcit espanyol d’ocupar Catalunya. VilaWeb dóna avui les dades.
L’Exèrcit espanyol té 108 tancs Leopard 2A4, no tots preparats per a ser utilitzats de seguida, i 219 tancs Leopard 2E. En total, doncs, 227 carros de combat, dels quals sis s’han enviat a Letònia i 54 són emmagatzemats en l’Agrupació de Suport Logístic núm. 41 de Saragossa. Aquests 54 tancs són en ‘deshumectació’, un procés tècnic per a conservar-los millor i que consisteix a guardar-los sense bateries ni oli ni cap element que pugui deteriorar-los. Això els fa inservibles per a fer-los operatius a curt termini. La raó per la qual aquests tancs estan hibernats són els problemes de pressupost de l’Exèrcit espanyol: havien de ser modificats per a usos especialitzats, però no hi ha diners per a fer-ho. Fins i tot hi ha hagut negociacions per intentar vendre’ls, concretament l’any passat a la República Txeca.
Com a màxim, doncs, l’Exèrcit espanyol podria mobilitzar 167 carros de combat, però difícilment ho podria fer de manera ràpida i, encara menys, sostinguda. I això, per diverses raons.
D’una banda, per les dificultats pressupostàries. Durant molts anys, el 75% del pressupost de Defensa espanyol ha anat a pagar sous i el material ha estat poc usat. Això ha generat un problema, especialment, de personal amb experiència i capaç de conduir un vehicle com aquest. No hi ha dades de quantes tripulacions hi ha ara mateix amb capacitat de treballar de manera immediata, però els experts creuen que no seria possible de posar en funcionament amb garanties tots 167 tancs de cop i de manera simultània. Aquests tancs es troben a Saragossa, Carro Murciano (Còrdova), Badajoz i Madrid.
Al Principat de Catalunya actualment no hi ha tancs de l’Exèrcit espanyol. Després de l’estiu hi haurà una reestructuració que farà que arriben a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) un centenar de vehicles blindats bàsicament de la classe Pizarro. Contra el que es va dir en aquell moment, però, no hi arribarà cap tanc.
Una altra raó fonamental per a preveure que no es podrien enviar amb facilitat molt tancs a Catalunya és perquè això significaria que queden descobertes zones que l’Exèrcit espanyol considera vitals en termes de defensa, sobretot Ceuta i Melilla. En les dues ciutats africanes, hi ha 52 d’aquests carros de combat, en els regiments Montesa 3 i Alcántara 10. I és impensable que els portin des d’allà a Catalunya pel risc immediat que significaria per a la defensa de les dues ciutats davant una possible operació del Marroc.
I això deixa la xifra de tancs disponibles, com a màxim, en 115, del total de 227 que oficialment té ara mateix l’Exèrcit espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada