dimarts, 23 de maig de 2017

415) CRÒNICA QUATRE-CENTES QUINZE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Rajoy proclama que l’Estat espanyol no consentirà "el disbarat i deliri jurídic" de la llei català de desconnexió del Regne. 
El president del Govern espanyol qualifica de "xantatge" que es vulgui "liquidar l'Estat en 24 hores". 
La Fiscalia analitzarà un esborrany de la llei de transitorietat. 
D'entrada, Maza el troba "sorprenent" i "estrany" en un Estat de dret". 
La jugada vaticanista clau que amaga la 'creació' cardenalícia de Juan José Omella. 
El testimoni dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’Estat contra l’independentisme 
Patricia López i Carlos Enrique Bayo compareixen en la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya al parlament. 
Revelen que hi ha policies infiltrats com periodistes a la premsa convencional i les teles des dels anys 90. 
“En aquestes operacions no s’han fet servir agents sota autorització judicial. S’han fet servir moltes vegades aquesta mena de policies en segona activitat que han tingut problemes amb la llei, agències de detectius, confidents amb delictes, i això s’ha pagat amb els fons reservats de l’Estat”. 
La ministra de Defensa de Govern espanyol amenaça amb la “força” per aturar el procés. 
El titular d'Exteriors també reacciona titllant la llei de transitorietat d'"aberració" i dient que "cap líder sensat" reconeixeria un estat català. 


[Barcelona (República Catalana) 23/05/2017]  
L’AMIC DEL POBLE 

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va comparèixer ahir un cop finalitzat el Comitè Executiu Nacional del PP per avançar-se a la conferència del president del Govern de la Generalitat, Carles Puigdemont, d'ahir a Madrid. Mariano Rajoy va afirmar rotundament que no consentirà que tiri endavant la llei de transitorietat jurídica catalana que té prevista la Generalitat de Catalunya per desconnectar amb l'Estat espanyol. El president Rajoy va qualificar aquesta proposta de "disbarat des de tots els punts de vista" i de "deliri jurídic". Rajoy va considerar aquest projecte com "la liquidació de l'Estat de Dret" i com un intent "gravíssim de liquidar en ple segle XXI un Estat nacional en 24 hores". El president del Govern espanyol va qualificar aquest projecte de llei i el fet que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'estigui tirant endavant ràpidament i sense fer cas dels advertiments legals, polítics i jurídics com "un dels esdeveniments més greus" que ha viscut en la seva vida política. Mariano Rajoy va insistir a convidar al president de la Generalitat a què vagi al Congrés dels Diputats perquè expliqui el seu projecte independentista que ha qualificat de "xantatge i amenaça" a la resta de l'Estat espanyol, per portar endavant la independència al marge de si s'accepten o no els seus postulats. Rajoy va reblar que "aquesta proposta és un xantatge a l'Estat inacceptable i no ho acceptarem".
La Fiscalia General de l'Estat estudiarà aquest mateix dilluns un esborrany de la llei de transitorietat jurídica que ha filtrat en un nou episodi de la denominada Operació Catalunya el diari del grup PRISA, El País, i que el Govern de la Generalitat i el diputat de JxS Jordi Turull diuen que està desfasat. Però, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat durant una entrevista a TVE que s'hi posarà juntament amb la cúpula de la Fiscalia per analitzar la legalitat d'un text que, segons El País ahir dilluns, planteja una declaració unilateral d'independència del Principat de Catalunya si finalment no es pot votar el referèndum sobiranista. De fet, Maza ha dit que pensava encarregar-se'n de seguida que s'acabés la seva entrevista a TVE. D'entrada, això sí, ha manifestat que es tracta d'un text "sorprenent" i "estrany" en un Estat de dret. I malgrat que no ha entrat en el seu fons jurídic, ha avançat que si hi ha "quelcom que pugui anar contra les nostres lleis", presentaran una querella.

JUGADA VATICANISTA CONTRA L’AUTODETERMINACIÓ CATALANA 
El papa Francesc ha sorprès amb el nomenament anticipat de cinc nous cardenals, entre els quals hi ha l’actual arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Amb aquesta designació, el papa argentí assenyala clarament quins són els prelats en els quals diposita la màxima confiança en la cúpula de l’Església espanyola: els cardenals de Madrid, Carlos Osoro; de Valladolid, Ricardo Blázquez, i el futur cardenal de Barcelona, Juan José Omella, que prendrà possessió d’aquesta dignitat el 28 de juny, vigília de Sant Pere.
Amb la creació de Juan José Omella com a nou cardenal, el papa Francesc també ha enviat un missatge directe a la sempre remoguda Església catalana. D’un cantó, tapa el protagonisme que, fins ara, tenia a la cúria vaticana el cardenal Lluís Martínez Sistach, ex arquebisbe emèrit de Barcelona, que acaba de fer 80 anys i ha quedat en fora de joc. Sota el seu posat pietós i moderat, Lluís Martínez Sistach pertany d’una manera o altra a la causa processista en el cor de l’Església catalana –ha rebut de bon grat els diners que la Generalitat paga a l’Arquebisbat barceloní-- i va intentar que el seu successor fos el nacionalista català Joan-Enric Vives, arquebisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra.
Tot i que és nascut a la Franja i parla en català, Juan José Omella ha marcat una connotada distància amb el moviment sobiranista i secessionista català, que tradicionalment ha buscat (i ha trobat) la protecció i la complicitat de l’Església catòlica del Principat de Catalunya. En aquest sentit, no és Lluís Martínez Sistach --que vol i dol-- ni tampoc ha continuat el llegat nacionalista català del difunt cardenal Narcís Jubany. El nou cardenal de Barcelona, que va ser responsable de l’ONG Mans Unides, es caracteritza per una plena sintonia amb el nou rumb que ha donat a l’Església catòlica el papa Francesc, amb qui l’uneix una estreta relació personal. Juan José Omella serà, a partir d’ara, el màxim representant de l’Església catalana al Vaticà i això és, objectivament, una mala notícia pel projecte independentista d’una república catalana.   

PATRICIA LÓPEZ I CARLOS ENRIQUE BAYO COMPAREIXEN  
Patrícia López, col·laboradora del diari Público. 

Els periodistes del diari Público que han investigat i han destapat l’Operació Catalunya contra l’independentisme català han comparegut a la comissió del Parlament de Catalunya que investiga el cas. El testimoni de Patricia López i Carlos Enrique Bayo ha posat els pèls de punta segons la gent present, pel detall amb què han descrit la creació d’una policia paral·lela, amb la connivència de diversos poders públics, per entrebancar el procés independentista català.
Una de les parts més contundents de la compareixença és la en què Patricia López respon les preguntes de la diputada de la CUP-CC Mireia Boya. I una de les coses que diu és que “és una evidència” que qui bloca la investigació d’aquesta trama són PP, PSOE i Ciutadans:

Mireia Boya: Hi ha més noms en aquesta llista d’indecents de què parlàveu?
Patricia López: És clar falten noms, quan una xarxa que pot sobreviure al llarg de tot aquest temps, que està demostrat que ha fet xantatges a les altes institucions i que creava associacions i acusacions populars per fer frau de llei, com l’Associació Transparència i Justícia o Manos Limpias, per fer xantatges; que controla mitjans de comunicació que només publiquen informació d’una part i que no contradiuen res, que no es fixen si les coses tenen segell o no i ho venen com un informe de la UDEF.

M.B: Teniu alguna querella per difamació i mentides? 
P.L: Al llarg dels dos anys d’investigació, a més de la querella del comissari Eugenio Pino, n’he tingut unes quantes i les han perdudes totes. És que he hagut de demostrar científicament i amb documents oficials cadascuna de les línies que escric a Público. Us posaré un exemple. La nit de Cap d’Any del 2015, el senyor Eugenio Pino i el senyor Villarejo es van posar d’acord per trucar el cap de la policia judicial de Madrid, que era a l’hospital amb la seva dona a la UCI, perquè anés a recollir denúncia del comissari Villarejo a la Jefatura Superior de Policia de Madrid. El dia 4 de gener, dilluns, a les nou del matí, van trucar a casa meva dient-me que si no em presentava a declarar per un suposat delicte de revelació de secrets, em detindrien. Jo estava sola a casa, amb la meva filla. Em vaig presentar a la comissaria, em van prendre declaració, i no em van detenir. Al cap de dos dies van trucar al comissari Jaime Barrado que va enregistrar el cap de la policia judicial de Madrid amenaçant-lo que seria detingut si no es presentava a declarar. Barrado s’hi va negar. Era el 4 de gener del 2016, i a dia d’avui les diligències no s’han lliurat encara als tribunals.

M.B: Heu patit intimidacions o amenaces d’algun membre del Govern espanyol o d’aquesta unitat d’intel·ligència o de la policia o algú relacionat amb el partit del Govern espanyol o d’alguns dels mitjans de comunicació implicats?
P.L: Sí. Una coacció i una amenaça són tota aquesta sèrie de coaccions i amenaces. I quan el cap de gabinet del número dos de la policia em va trucar per dir-me que començarien a fer les coses a les braves si no publicava unes determinades coses.

M.B. Quin és el paper d’altres mitjans com El Mundo, La Razón, l’ABC, fins i tot La Vanguardia i més recentment El País en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme?
P.L: El senyor Villarejo en seu judicial declara que té periodistes infiltrats des dels anys noranta. El primer expedient que té a començament dels noranta és per filtrar informació a El País. Després, el 1995, va escriure una carta al ministeri d’Interior en què parla dels seus periodistes infiltrats: Manuel Cerdán i Antonio Rubio. En seu judicial declara que Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta també són els seus periodistes. I de fet aquests dos són els testimonis de descàrrec que porta Villarejo per acreditar que no va clavar una ganivetada a la doctora Pinto. Hi ha un altre periodista d’un mitjà de comunicació important a El Español, amb Pedro J. Ramírez, que també surt a les tertúlies d’Ana Rosa, Daniel Montero, que era el seu soci en el mitjà de comunicació…

M.B: Creieu que això respon a un pacte d’Estat per la unitat d’Espanya entre el PSOE, el PP i més recentment Ciutadans? Són aquests tres partits que conspiren amb un pacte d’Estat contra el procés independentista català?
P.L: Jo he vist C’s actuar en la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid i he de dir que la feina és excel·lent. Els he vist en la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya al Congrés i pertanyen a un partit diferent del que treballa a l’Assemblea de Madrid. És una evidència: qui bloca les compareixences, qui vol omplir de paper les comissió del Congrés per després ni llegir-se el documents i no veure ni les diferències entre els segells són PP, PSOE i Ciutadans. Sí. És un fet, no una opinió. 

M.B: Manos Limpias i Societat Civil Catalana han estat creades per a tenir un paper destacat en aquesta operació clavegueres de l’Estat contra l’independentisme? Han participat en alguna de les branques?
P.L: Home, Societat Civil és esmentada per Fernández Díaz en els enregistraments com “un dels nostres”. En el cas de Manos Limpias hi ha un modus operandi que era: des del grup de la policia afí a Eugenio Pino filtraven la informació a El Mundo; això creava una notícia “criminis”  que recollia Manos Limpias amb la qual anava als jutjats, presentava una querella i arran d’aquesta querella es feia l’informe autèntic de la policia. És una manipulació del sistema; és frau de llei, dels mitjans de comunicació i no es pot agafar per enlloc. 

M.B: Sabem que hi ha hagut un intent de compra de confidents en moviments socials independentistes pròxims a la CUP. Què ens podeu dir d’això, forma part d’aquesta operació d’estat?
P.L. És clar. En aquestes operacions no s’han fet servir agents sota autorització judicial. S’han fet servir moltes vegades aquesta mena de policies en segona activitat que han tingut problemes amb la llei, agències de detectius, confidents amb delictes, i això s’ha pagat amb els fons reservats de l’Estat.

M.B: Qui paga?
P.L: Paguem tots els espanyols, perquè com va dir el comissari Pino va explicar l’entrevista es va pagar amb els fons reservats.

ANTONIO JIMÉNEZ ES MOSTRA INDOLENT DAVANT EL TERROR DE L’ESTAT ISLÀMIC A MANCHESTER MENTRE MARHENDA LI RIU LES GRÀCIES I CORCUERA S’HO MIRA
El periodista Antonio Jiménez
Ahir a la nit durant el programa ‘El cascabel’, de 13 TV, es va saber la notícia de l’atemptat a Manchester, en acabat el concert d’Ariana Grande. Nosaltres seguíem el programa --en un exercici de masoquisme mental-- a causa de voler sentir les revelacions del que fou ministre d’Interior d’un govern de Felipe González, que va anar al programa per exposar el fet que davant la victòria a les primàries del PSOE de Sánchez enfront Díaz havia plegat del partit fundat a Suresnes, arribant afirmar que el principal problema espanyol era el procés separatista català, que el va comparar amb el Sis d’Octubre de 1934, tot proclamant que el Front Popular de 1936 va treure de la presó els seus protagonistes, cosa que al seu entre no es mereixien --quedant del tot clar que el nou PSOE creat per l’imperialisme occidental a Suresnes poc tenia a veure amb el PSOE històric de la insurrecció obrera a Astúries i del qual n’era hereu Rodolf Llopis aquell moment--. Paco Marhuenda va afegir que la presó és el lloc on cal tancar els separatistes d’ara. Doncs, el presentador, Antonio Jiménez, va donar pas a un periodista que informava dels detalls que se n’anaven saben, és a dir, que hi havia hagut una explosió, que no se sabia ben bé què havia passat i que demanaven que ningú no s’arribés al Manchester Arena. Fou sorprenent la resposta i l’actitud del presentador, que, tot i saber que hi havia hagut un possible atemptat amb moltes víctimes, només es va mostrar interessat a saber si el Manchester Arena era l’estadi d’algun dels equips de futbol de la ciutat: “Manchester Arena, aquest estadi no té res a veure amb el del Manchester United ni amb el del Manchester City, oi? No? Els que som futbolers no tenim constància que el Manchester Arena sigui l’estadi dels dos equips de la ciutat.” El director de La Razón, Paco Marhuenda, rialler, li va dir: “Hi ha alguna cosa més a part del futbol!”. I Jiménez li va replicar: “No, senyor, el futbol és la cosa més important. I el Madrid, molt més!”.  $

QUAN LA MINISTRA DE DEFENSA AMENAÇA EL PROCÉS CATALÀ AMB LA “FORÇA” 
La ministra de Defensa del Govern espanyol, María Dolores de Cospedal, ha amenaçat el full de ruta de la Generalitat de Catalunya parlant de la “força” de l’Estat. En concret, la també secretària general del PP ha dit que tenen “força suficient per impedir” els plans de Carles Puigdemont que, segons ella, tenen similituds amb el que podria ser un “cop d’estat” perquè es pretén “saltar-se la llei” i els procediments establerts.  Cospedal ha respost així a les paraules de Puigdemont, que ahir va afirmar que l’Estat no té prou mitjans per aturar un referèndum a Catalunya. No obstant, no ha concretat si el govern de Rajoy estaria disposat a fer servir l’Exèrcit per aturar l’“amenaça” sobiranista: “[L’Estat] té molts instruments al seu abast, però s’ha d’anar pas a pas i no precipitar esdeveniments, que segurament és el que esperen escoltar aquells que estan amenaçant i fent xantatge a l’Estat”. 

EL MINISTRE D’EXTERIORS CONSIDERA UNA “ABERRACIÓ” LA LLEI CATALANA DE TRANSITORIETAT
Al mateix temps, el ministre d’Exteriors del Govern espanyol també s’ha posicionat i ha valorat la filtració al diari EL PAÍS de la suposada llei de transitorietat com una “aberració” que, segons ell, “contribuirà més a que la reacció que ja hi ha a mitjans internacionals i a la Unió Europea  es consolidi”. Alfonso Dastis ha rebutjat que un Estat català es pogués mantenir a la comunitat europea i que “no se li passa pel cap” a cap “líder sensat” reconèixer una Catalunya independent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada