diumenge, 14 de maig de 2017

408) CRÒNICA QUATRE-CENTRES VUIT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

L'última posició del Regne d'Espanya a Eurovisió fa augmentar la catalanofòbia a les xarxes.
Així vincula Margallo la presència militar espanyola als països bàltics amb el fre a l’independentisme català. 
L'ex-ministre explica a què es referia quan deia que Espanya devia favors a uns altres països en canvi d'acords secrets contra Catalunya. 
Un esquadró aeri espanyol a la mar Bàltica davant Rússia. 


[Barcelona (República Catalana) 14/05/2017] 
L’AMIC DEL POBLE 

Abans del festival a  Eurovisió, la premsa espanyola s'omplia la boca amb les possibilitats que tenia "l'espanyol Manel Navarro” de guanyar el concurs musical a Eurovisió. L'última posició de Navarro, amb només 5 punts, el cantant ha passat a ser "català" en els mitjans espanyols. El sabadellenc ara ha estat objecte de la catalanofòbia espanyola.  
Manel Navarro --que fins ara mateix es definia a com "un català que se sent espanyol"-- potser  després de veure com la xarxa i alguns mitjans unionistes s'han acarnissat contra ell canviarà de parer. Només cal cercar a Internet o al mateix Twitter les paraules "catalán" i "eurovisión" per comprovar com han descarregat la seva ràbia, convertida en catalanofòbia, els internautes espanyolistes.

MARGALLO PARLA D’ACORDS SECRETS AMB EL PAÍSOS BÀLTICS
L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García Margallo continua revelant coses sobre política exterior que segurament el govern de Mariano Rajoy no voldria que expliqués. Aquesta setmana, en un acte conjunt amb l’ex-vice-presidenta de la Generalitat,  Joana Ortega, a Barcelona va explicar que quan era ministre va proposar de requisar i destruir les urnes del 9-N i de prendre el control dels Mossos d’Esquadra durant un dia. Però també va dir més coses sobre els favors que el Regne d’Espanya deu a tercers països en canvi de no prendre partit a favor de la independència de Catalunya.
Concretament, Margallo es va referir als països bàltics. Fa un parell de mesos, en una conversa a 13TV, l’ex-ministre ja va dir que havia estat quatre vegades en aquests països: Letònia, Estònia i Lituània, tots amb una sensibilitat institucional tradicionalment positiva envers les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Aleshores Margallo va dir: «Ningú no sap quants favors devem a una bon colla de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer».
Ara li han demanat que concretés a quins favors es referia i Margallo ha relacionat l’interès d’Espanya contra la independència catalana amb la presència militar de l’Estat espanyol té a la mar Bàltica. I ha  deixant entendre que hi ha un factor de pressió, o d’intercanvi de favors entre els uns i els altres. Us ho transcrivim tot seguit: 
«En diplomàcia, com en qualsevol aspecte de la vida, no hi ha amics permanents, sinó interessos permanents. I és obvi que per a mi el manteniment de la unitat d’Espanya és probablement el bé superior a conservar.
En qualsevol conversa amb uns altres estats, amb uns altres països o amb unes altres cancelleries, ells posen damunt la taula les seves preocupacions i els seus interessos i nosaltres hi posem els nostres.
Un exemple molt clar: vinc d’un debat a Alacant en què m’han recriminat la posició que ha tingut Espanya sobre les sancions a Rússia per la invasió de Crimea i l’incompliment dels acords de Minsk. Nosaltres no tenim la preocupació per Rússia que tenen els països bàltics, els romanesos, els polonesos o els hongaresos. Ells, per tant, exigeixen una enorme fermesa respecte de Rússia. Nosaltres no tenim aquesta preocupació, però l’entenem, la compartim i, com a socis, donem suport a les accions. I encara més: tenim un esquadró aeri a la mar Bàltica.
Per la mateixa raó, dic que la meva preocupació és la unitat d’Espanya i us demano que ho entengueu. He fet tots els esforços possibles perquè totes les cancelleries del món i totes les institucions, des de les Nacions Unides fins a la Unió Europea, mantinguessin allò que diu el dret internacional: estat de dret, unitat territorial i indivisibilitat del territori. I aquests són els favors. Això és un “avui per a tu i demà per a mi”. No hi ha hagut cap mena de contraprestació material, entre més coses perquè amb el meu pressupost no podia ni enviar coca-coles».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada