dijous, 11 de maig del 2017

406) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SIS DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Casa de la Vila d'Arenys de Munt.  
El TSJC tomba la declaració d'Arenys de Munt com a municipi lliure i sobirà. Argumenta que la resolució, adoptada en un ple del 2012, té "forma de mandat jurídic."
Requisar urnes i controlar els Mossos d’Esquadra. L'ex-ministre García-Margallo revela que el 2014 va proposar aplicar l'article 155 per impedir el 9-N i defensa que ara s'hauria de fer el mateix. Ortega explica que una setmana abans de la consulta es va reunir amb Santamaría. 
Uns documents desclassificats del Ministeri d'Exteriors britànic mostren que el govern de Londres va seguir exhaustivament el procés català el 2014 i el 2015. Els cables reflecteixen l'amoïnament per la situació a Catalunya. 
Tracten temes com ara les enquestes sobre la independència, l'actitud de Rajoy o les negociacions amb la CUP. Es tracta de 36 pàgines d'extractes molt selectius, de diaris, ràdios i televisions espanyoles. 
El Congrés de Diputats aprova la iniciativa per treure les restes de Franco del Valle de los Caídos. Per 198 vots a favor (Grup Socialista, Podem, PDeCAT i PNB), un ‘no’ a les files del PP i 140 abstencions (PP i ERC). 


[Barcelona (República Catalana) 11/05/2017] 
L’AMIC DEL POBLE 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la declaració d'Arenys de Munt com a municipi "lliure i sobirà" no lleial a la monarquia, adoptada el 2012 en un ple de l'Ajuntament de la localitat.
La sentència entén que el caràcter de la declaració és simbòlic, però argumenta que el fet rellevant és que adopta "forma de mandat jurídic", i esgrimeix la protecció de la seguretat jurídica per tombar tres punts del text de la resolució aprovada fa gairebé cinc anys, el 13 de setembre del 2012, amb els vots favorables de CiU, ERC i la CUP.
Aquests punts especificaven que els veïns d'Arenys de Munt eren "moralment lliures de lleialtat a la Corona borbònica i els seus símbols", a banda d'instar el Parlament de Catalunya a proclamar que Catalunya "és, i ha de ser per Dret, Estat Lliure i Independent".
En canvi, el TSJC aixeca la revocació de la resta de la resolució, imposada pel jutjat d'instrucció arran de la impugnació de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, donat que no veu que tingui efectes jurídics vinculants.
La sentència del TSJC pot ser recorreguda al Tribunal Suprem. L'alcalde de la localitat, Joan Rabasseda (ERC), ha anunciat que estudiaran aquesta opció.

REQUISAR URNES I CONTROLAR ELS MOSSOS D’ESQUADRA
  L'exministre d'Afers Estrangers José Manuel García-Margallo i l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, ahir en un acte. 
L'exministre d'Afers Estrangers José Manuel García-Margallo no desaprofita l'ocasió per amollar titulars. I ahir, en un acte organitzat a Barcelona per la Fundació Diario Madrid i l'Associació de Periodistes Europeus, ho va tornar a demostrar. Al costat de la vicepresidenta de la Generalitat en el 9-N, Joana Ortega, ara inhabilitada per haver impulsat la consulta, García-Margallo va dir: “La consulta s'hauria d'haver impedit, les paperetes i les urnes s'estaven fent en una presó de Lleida”.
García-Margallo va revelar que el 2014, abans de la celebració del procés participatiu, havia proposat al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, aplicar per un dia l'article 155 de la Constitució. Així, volia que el govern espanyol assumís el comandament dels Mossos d’Esquadra i els ordenés “requisar i destruir” les urnes del 9-N. “La meva tesi va ser demanar a la Generalitat la requisa i destrucció d'urnes i paperetes, i si la Generalitat no hagués obeït, posar els Mossos durant 24 hores a les ordres del Ministeri de l'Interior”, va relatar. Alhora, hauria començat una negociació sobre la reforma constitucional. Fernández Díaz li va dir que mai havia sentit a parlar de l'aplicació del 155 només per un dia. García-Margallo va rematar-ho dient que ara recomanaria que es fes “exactament el mateix”. També va receptar diàleg, perquè “això només s'arregla parlant dins del marc legal”.
Ortega va respondre que hauria estat “una gran irresponsabilitat” aplicar l'article 155 contra el 9-N. I va explicar que una setmana abans de la consulta s'havia reunit amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb la finalitat de “buscar un acord”. En aquesta reunió, va precisar, es va topar amb una vicepresidenta que “parlava d'una Constitució hermètica impossible de modificar”. “No hi va haver punt de trobada”, va concloure. I, així, fins avui.

EL PROCÉS CATALÀ SEGUIT DIA A DIA PEL GOVERN BRITÀNIC
Els ponents que van participar en el debat ‘A democratic solution for Catalonia', a l'abril, en una de les sales del Parlament de Westminster.
El grup de discussió sobre Catalunya, creat al març al Parlament britànic i format per diputats de diversos partits, va enviar una carta a principis de mes al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en què li traslladava la seva “preocupació” pel procés contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Els parlamentaris van alertar que portar Forcadell als tribunals “per haver permès un debat” era una “clara violació del dret democràtic fonamental a la llibertat d'expressió”.
El procés català està sent seguit de molt a prop pel Govern britànic segons uns cables desclassificats per la Foreign Office --el Ministeri d'Exteriors britànic--. Es tracta de 36 pàgines d'extractes molt selectius, de diaris, ràdios i televisions espanyoles (no recull la premsa en català), elaborats per l'ambaixada britànica a Madrid i enviats a la Foreign Office en els quals fa un seguiment de l'evolució de la tensió entre Catalunya i Espanya en el període crític del 2014 i el 2015. De vegades, els resums de premsa estan acompanyat de comentaris contextualitzant les notícies.
La Foreign Office va publicar els informes en la seva web el març del 2016 per la petició d'un ciutadà perquè publiqués els documents confidencials segons la llei de la llibertat de premsa. No obstant això, la Foreign Office avisa que no ha publicat tota la informació emparant-se en la secció 27, que li permet no publicar informació si aquesta fa perillar la relació amb un altre país o organització internacional, en aquest cas l'Estat espanyol, i la secció 40, per protegir la informació personal d'individus.
En un correu del 30 d'abril del 2015 titulat “Rajoy observa”, juntament amb un extracte de La Razón explicant que “Catalunya, Podem i Grècia espanten els emprenedors”, l'ambaixada indicava: “[Rajoy] No fa cas als suggeriments de la premsa catalana per convocar eleccions que coincideixin amb les planejades i controvertides eleccions catalanes del 27 de setembre [2015] deixant de reclamar que la noció d'eleccions plebiscitàries no va existir.” En un altre correu del 20 d'agost d'aquell any referent als preparatius de la Diada parla de la pressió sobre Mas perquè hi participi i també de la participació de balears i valencians.
Hi ha extractes com per exemple un d'El Economista del 28 d'agost del 2015 que explica que “en una hipotètica Catalunya independent l'Estat només pagaria el 64% de les pensions” i que els catalans reben 3.000 milions d'euros més del que donen, o unes declaracions d'Inés Arrimades a RNE en què explica que “l'objectiu de Ciutadans és liderar una alternativa política a Catalunya”. O les declaracions dels presidents aragonès i valencià que qualificaven el “pancatalanisme” de Mas d'“intolerable, irresponsable i boig”, segons es feia ressò El País.
Els correus descriuen el procés judicial d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N, detallen les competències dels Mossos d'Esquadra i la seva col·laboració amb la Guàrdia Civil o l'acusació que dos agents de la Policía Nacional ajudaven els gihadistes a Catalunya, les iniciatives del grup antiindependentista Societat Civil Catalana per atraure la societat catalana i les crítiques a Rajoy per no saber “motivar” els catalans.
També parlen de les enquestes publicades sobre la independència, de l'amenaça d'aplicar l'article 155 de la Constitució i suspendre l'autonomia, de les 23 demandes que Artur Mas va reclamar a Rajoy durant una trobada i de la petició dels socialistes catalans a Rajoy perquè dialogués amb l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas, la relació entre Convergència i Unió, la formació de Junts pel Sí i les seves complexitats o la dura negociació amb la CUP. A més, els reculls fan un seguiment dels principals actors del conflicte, des d'Artur Mas i Oriol Junqueras fins a Xavier García Albiol o Mariano Rajoy.
No és el primer cop que els polítics britànics expressen interès o preocupació pel procés català. El mes desembre passat ja es va signar al Parlament de Westminster una moció de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què es criticava el seu processament. I al març es va crear l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia, un grup de discussió sobre la situació del procés català integrat per 21 parlamentaris dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics britànics. L'objectiu del grup és enfortir les relacions entre els parlaments català i britànic i assegurar que els debats sobre el procés català es facin amb garanties democràtiques.
En una entrevista a aquest diari, Kerevan, diputat de l'SNP, va explicar que volien parlar amb representants de les dues parts per fer-se una idea de la situació a Catalunya. També va afirmar que tots els partits polítics britànics, tant els nacionalistes com els unionistes, estan interessats en el procés. “El que passa a Catalunya afecta Europa i ens afecta a nosaltres”, va confessar Kerevan.
La relació entre el govern espanyol i el britànic passa per un moment complicat després que la UE donés a l'Estat espanyol el dret a vet en qualsevol acord sobre Gibraltar. La tensió va pujar més encara quan l'exlíder conservador Michael Howard va suggerir que May podria anar a la guerra per protegir els gibraltarenys i l'exministre de Thatcher Normal Tebbit digués que, si ell fos primer ministre, “portaria a Londres els líders sobiranistes catalans i fins i tot portaria la voluntat d'independència a les Nacions Unides. “[Els catalans] són gent oberta que comerciava amb Cornualla i Gal·les fa mil anys”, va dir Tebbit.

UN DIPUTAT DEL PP VOTA PER MANTENIR LES RESTES DE FRANCO AL VALLE DE LOS CAÍDOS 
El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per 198 vots a favor (PSOE, Podem, PDeCAT, PNB), un sol vot en contra a la bancada del PP i 140 abstencions (PP i ERC per motius diametralment oposats) una proposició no de Llei del Grup Socialista que reclama l’exhumació de les restes dels dictadors Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera del Valle de los Caídos.
La iniciativa ha prosperat després que Podem ha acceptat finalment votar a favor del text malgrat que el PSOE no han acceptat cap de les seves esmenes. La proposició no de Llei reclama el trasllat de les restes de Franco perquè el Valle de los Caídos “deixi de ser un lloc de memòria franquista i nacional-catòlica” i sigui reconvertit en “espai per a la cultura de la reconciliació, de la memòria col·lectiva democràtica i de dignificació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura”.
Malgrat que inicialment el PSOE proposava votar el text punt per punt --fet que permetia que el PP donés suport a alguns dels seus plantejaments-- el text s’ha votat en bloc i s’ha aprovat amb una àmplia majoria. C’s ja havia avançat dimarts --quan es va debatre-- que hi votaria a favor sempre que el PSOE no acceptessin cap de les esmenes que li havien plantejat Podem i ERC, com ha estat.
I Podem ha anunciat aquest dijous que malgrat que la consideren insuficient donarien suport a la proposta per fer possible la seva aprovació. ERC ha mantingut la seva abstenció davant un text que el portaveu Joan Tardà, va qualificar de “monument al cinisme”, i el PP ha evitat quedar-se sol i ha fet també una abstenció, malgrat que el PP havia criticat durament una proposta que “trenca el pacte constitucional”.

ERC EXPICA QUE ES TEXT ÉS INSUFICIENT
En una nota posterior a la votació, ERC ha explicat els motius de la seva abstenció davant un text que considera “insuficient”. Els republicans recorden que ja es van oposar a la Llei de la memòria històrica del 2007 perquè “no reparava a les víctimes del franquisme, negava l’anul·lació de la sentència de l’afusellament del President Companys i el de milers de víctimes que segueixen als vorals i que per a la justícia espanyola segueixen essent delinqüents”.

UN TEXT NO VINCULANT
El text no és vinculant per al Govern espanyol, que pot atendre, o no, la petició, però sí que implica un posicionament clar de les Corts espanyoles en aquesta direcció.
La proposició no de Llei reclama que les restes de Franco siguin traslladades fora del recinte, i les de Primo de Rivera a un lloc “no preeminent” de l’edifici. A més, demana afrontar “de forma decidida i urgent” les recomanacions d’un informe d’experts del 2011 sobre el futur del Valle de los Caídos.
A banda de l’exhumació i trasllat de les restes del dictador, el text també insta el Govern espanyol a excloure “de tota mena de subvencions o ajut públic” qualsevol organització o entitat que “defensi o enalteixi la dictadura o la figura del dictador Franco, el nazisme, la xenofòbia o qualsevol altra expressió de caràcter discriminatori o vexatori per a les víctimes”. També reclama promoure la creació d’una Comissió de la Veritat, “en la línia de les recomanacions de Nacions Unides”, i “estudiar” la qüestió de la nul·litat de les condemnes dictades pels tribunals penals franquistes.

11 DE NOVEMBRE, DIA DE LES VÍCTIMES DEL FEIXISME
Per últim, aposta per establir l’11 de novembre com a Dia Europeu de les Víctimes del Feixisme i fomentar al sistema educatiu els continguts que es derivin de “totes les tasques realitzades a favor de la memòria històrica”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada