dijous, 4 de maig de 2017

400) CRÒNICA QUATRE-CENTRES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Manuel Moix.
El controvertit fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, proposa sancionar mitjans que destapin sumaris secrets. 
L’experiència catalana de 1917 i el testimoni de Víctor Serge. 
L'Audiència de Barcelona torna a obrir el cas del 12-O a Badalona. 
El regidor de Guanyem Badalona en comú, José Téllez, ha manifestat la seva indignació en una piulada: "Volien que féssim festa obligatòriament i ara no ens deixen treballar!". 
Un telegrama de l’ambaixada dels EUA revela que Juan Carlos va proposar de tornar Melilla al Marroc
Veia més complicat de retornar Ceuta i va pensar a posar-la sota un protectorat internacional. 


[Barcelona (República Catalana) 04/05/2017] 
L’AMIC DEL POBLE 

El cap de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix, diana de les ires dels seus subordinats i centre de les mirades en les reunions del Consell Fiscal d'aquesta setmana, ha plantejat la necessitat d'aplicar mesures per sancionar aquells mitjans de comunicació que publiquin continguts filtrats de sumaris sota secret. En concret, ha manifestat aquest dijous a Onda Cero que és partidari "d'estudiar mesures per evitar filtracions", tot lamentant que Espanya no en disposa. "Potser si ens plantegem aquesta possibilitat, hi hauria menys filtracions", ha dit referint-se als mitjans en el cas d'Alemanya. Ha matisat, això sí, que "qui filtra no és el mitjà, el mitjà recull", i ha afegit després en una clara reculada: "Li he dit l'exemple d'Alemanya, no he dit que en fos partidari". Moix, considerat proper al PP, també ha assegurat que no és afí a cap partit polític. 

L’EXPERIÈNCIA CATALANA DE 1917 I VÍCTOR SERGE
Víctor Serge.
El febrer de 1917, en plena Primera Guerra Mundial interimperialista, esclata una revolució política a Rússia, mentre a Catalunya es prepara una vaga general revolucionària. A Barcelona sectors republicans s’havien compromès en una insurrecció el juliol d’aquell any contra la monarquia al costa de la CNT. És el moment en que el moviment obrer català fa un gran salt i com un cos compacte creix dia a dia desmesurament. El 19 de juliol farà cent anys en que els partits compromesos amb la CNT es van fer enrere. Aquest any, els sectors dits processionistes en el marc de l’alliberament nacional català segurament que a l’hora zero de proclamar la República Catalana es faran enrere com els diputats republicans de 1917. Víctor Serge, aleshores afiliat al Sindicat d’Arts Gràfiques de la CNT va viure els fets en primera línia i deixà escrit per a les noves generacions proletàries: “El 19 de juliol de 1917 vàrem ser vençuts quasi sense poder combatre, ja que els parlamentaris catalans es van espantar el darrer moment i es negaren a iniciar el combat”. La pregunta: entraran o no en combat els diputats i les diputades de Junts pel Sí? Deixar sols i soles els càrrecs electes de la CUP? La resposta no cal cercar-la al vent, aviat veurem que passa. La Història no absoldrà qui es retiri de la primera línia. 

L’AUDIÈNCIA TORNA A OBRIR EL CAS 12-O A BADALONA
El regidor José Téllez.
L'Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra els sis regidors de Badalona acusats d'haver desobeït la justícia i haver obert l'Ajuntament el passat 12 d'octubre, dia de la Hispanitat. Tot i que fa una setmana el Síndic considerava una sobreactuació l'actitud del Govern espanyol durant el 12-O a la tercera ciutat catalana.
Amb aquesta decisió, la sala ha deixat sense efecte, l'arxivament del cas, que va acordar el jutjat d'instrucció número 4 de Badalona en considerar que els fets del 12-O responien més a una performance que a un cas de desobediència. Fent cas del recurs de la Fiscalia que ha fet una interpretació diferent dels fets perquè entenia que els regidors "van fer tot el que estava a les seves mans" per desobeir l'ordre judicial que els prohibia obrir l'Ajuntament de manera.
El regidor de Guanyem Badalona en comú, José Téllez, ha manifestat la seva indignació en una piulada: "Volien que féssim festa obligatòriament i ara no ens deixen treballar!". 

SEGONS ELS EUA JUAN CARLOS EN 1979 VA PROPOSAR DONAR MELILLA AL MARROC
El rei emèrit espanyol, Juan Carlos de Borbó, va admetre la possibilitat de cedir la ciutat de Melilla al Marroc el 1979 i posar Ceuta sota el control d’un protectorat internacional similar al que havia tingut Tànger del 1923 fins a la independència del regne alauita, el 1956. Va ser durant una trobada al palau de la Zarzuela amb el senador nord-americà Ed Muskie, enviat personalment pel president d’EUA, Jimmy Carter, a una ronda per Europa per discutir confidencialment amb diversos mandataris els principals desafiaments que encaraven Europa i els EUA.
La conversa de més d’hora i mitja entre el rei espanyol i el senador, juntament amb l’ambaixador dels EUA a Espanya, Terence Todman, va ser resumida en un telegrama secret. Aquest document fou enviat per la missió diplomàtica americana a Madrid al Departament d’Estat nord-americà, i va ser desclassificat el 2014. Hi fa referència l’historiador Charles Powell, director del Reial Institut Elcano, en un capítol del llibre ‘Rey de la democracia’, presentat avui, en què diversos autors analitzen la contribució del regnat de Juan Carlos de Borbó a la democràcia espanyola. En aquest cablegrama diplomàtic, l’original del qual ha estat consultat per Europa Press, diu: “El gran assumpte entre Espanya i el Marroc són els dos enclavaments espanyols. Ell (Joan Carles) considerava que Melilla es podria cedir al Marroc en un termini relativament curt de temps perquè només hi vivien 10.000 espanyols”. El telegrama, escrit per l’ambaixada americana, es va enviar a Muskie abans de remetre’l a Washington. El senador no hi va fer cap objecció ni cap correcció. 

EL DISGUST DE L’EXÈRCIT DURARIA NOMÉS DOS MESOS
El monarca va reconèixer als seus interlocutors que la cessió de Melilla desagradaria a l’Exèrcit espanyol, que protestaria, però que el malestar “duraria només dos mesos”. A més, Juan Carlos estava convençut que podria “controlar la situació”. Pel rei espanyol era més complicat cedir la ciutat de Ceuta, on aleshores vivien 60.000 espanyols, massa gent per a decidir sense més que passessin sota sobirania marroquina. Per al cas de Ceuta “potser la millor solució” –deia-- seria un estatut similar al que havia tingut Tànger entre el 1923 i el 1956, quan la ciutat fou administrada per una comissió de diversos països europeus, entre els quals Espanya.
“A falta d’una solució, [Juan Carlos] temia la possibilitat d’una altra Marxa Verda que hauria pogut crear problemes seriosos”, s’afegeix en el document.
El cable diplomàtic comença descrivint el clima en què es va desenvolupar la conversa --registrada per la premsa gràfica al començament i al final de la trobada-- amb un monarca “molt relaxat i comunicatiu” que va repetir unes quantes vegades que parlaria de manera “franca i oberta“, entre més coses perquè la conversa era “secreta”.
La reunió fou el 30 d’abril de 1979, tres anys i mig després de la Marxa Verda amb què el Marroc va envair el Sàhara, una crisi que va fer sorgir el vincle entre Joan Carles i Hassan II del Marroc, segons que subratlla Powell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada