dilluns, 24 d’abril de 2017

Remedios Varo, nascuda a Anglès, pintora surrealista i llibertària, torna a Gràcia

Remedios Varo 
S’engega la campanya per donar el seu nom a l’institut gracienc que ara porta el nom del primer inquisidor  



 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/04/2017 
Anglès (La Selva).- 

Imatge relacionada
Gracienca, surrealista i llibertària. Així presenta l’Ateneu Llibertari de Gràcia la sessió que es va celebrar en la seva memòria i com a vindicació de Remedios Varo (Anglès, la Selva, 1908-Ciutat de Mèxic, 1962), una de les pintores de l’ampla tradició surrealista i molt més: escriptora, artista gràfica, maga de les imatges. Maria José González, Dolors Marín i Mercè Ibarz, convocades per  Xavi Oller, van fer emergir, en la revetlla de la Diada del llibre i la rosa, el drac i la rosa d’aquesta artista formidable, massa desconeguda, ai, en el país on va nàixer i la ciutat, Barcelona l’oblidadissa, on va crear. La Varo és molta Varo. I se sap massa poc, fins entre estudiosos i curadors d’exposicions la mar de moderns, la seva petja catalana.
Gracienca, perquè la Varo tenia el pis i el taller a la plaça de Lesseps. No en queda ni rastre, allà. És el costum de la ciutat, que de tan cosmopolita que diu ser és provinciana fora mida, oblidant constantment on van viure i treballar els seus artistes, encara més les seves artistes. Cert que la Varo ha estat reconeguda amb uns jardins al barri de la Diagonal Mar: és un reconeixement secret, gairebé esotèric perquè només unes quantes persones a la ciutat saben qui va ser i què va fer. No li hauria desagradat: va ser una artista de l’alquímia, dedicada a fer reviure mons que, en la seva pintura, surten dels contes de fades de l’inconscient. Però molts trobem que ha de ser més present, més coneguda, menys secreta. Per cert, a veure si la Viquipèdia incorpora la seva activitat catalana, que va ser important.
Una altra bona notícia és que un dels seus quadres, pintats a Barcelona, ha entrat ben recentment al MNAC, cedit per una col·leccionista: Accidentalitat de la dona. Violència, un títol que expressa prou els motlles temàtics que la Varo va trencar des de ben jove.
Varo va nàixer a la vila d’Anglès --que sí que la té ben present--, on son pare, lliurepensador andalús, havia estat destinat com a enginyer hidràulic. De la mare sabem que era d’origen basc. El pensament avançat  del pare i el catolicisme de la mare van fer una mixtura en la filla, en l’empremta espiritual i fortament lliure que anirà prenent el seu art.  Seguint la vida nòmada de la professió del pare, va viure de petita al Marroc i després a Madrid. Es casa amb un altre artista i se’n va a París, on s’hi està un any.
El 1932 s’estableix a la Barcelona del temps republicans, fent de dibuixant publicitària. Viu intensament el clima polític –llibertari-- i creatiu. S’integra en el Grup Logicofobista, la versió surrealista més radical a Catalunya que la guerra i l’exili desfaran. El 1936 coneix el poeta revolucionari Benjamin Péret, arribat a Barcelona, un dels surrealistes més intensos. La parella anirà cap a l’hexàgon francès amb l’èxode republicà i després de moltes dificultats pròpies del moment farà cap a Mèxic, el 1941.
A Mèxic emergirà la Varo més personal, la de les hipnòtiques pintures que fan tornar al món primigeni dels misteris de la naturalesa i de l’art de l’alquímia, per reconstruir un món que havia estat fet miques. La seva amistat amb una altra surrealista exiliada, la britànica Leonora Carrington, hi serà cabdal, per a totes dues, en l’obra pintada i en l’obra escrita de totes dues.
Els joves i no tan joves que ara la recorden a Gràcia tenen un projecte: donar el nom de Remedios Varo a l’Institut Secretari Coloma, que ara es diu ni més ni menys  com el primer inquisidor. Que així sigui. Com es diu a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (carrer de l’Alzina núm. 5), que una bruixa faci fora l’inquisidor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada