Manifest de la Marxa anticapitalista i rupturista a Girona amb motiu de Primer
de Maig, dia de la classe treballadora, a les 18:30h a
la plaça del Barco del barri Santa Eugènia.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/04/2017
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/04/2017
Girona (Gironès).-
A continuació reproduïm el
manifest elaborat per la Coordinadora 1 de Maig que es llegirà al final
de la manifestació del Primer de Maig a Girona:
“CAPITALISME ÉS PRECARIETAT: ORGANITZAT I LLUITA!
Avui,
primer de maig, és el dia internacional de la classe treballadora.
Aquesta jornada es remunta a l’any 1886, quan l’1 de maig fou l’inici
d’una sèrie de protestes obreres per a la reivindicació de la jornada
laboral de 8 hores. Durant una manifestació pacífica, les forces
autoritàries van intentar dissoldre l’acte utilitzant la violència,
desencadenant en un judici, totalment il·legítim i malintencionat, a
vuit treballadores anarquistes; cinc d’elles van ser condemnades a mort i
tres van ser recloses. Aquestes companyes, foren les anomenades Màrtirs
de Chicago. I en homenatge a elles, cada primer de maig la classe
obrera sortim al carrer, a reclamar els nostres drets.
Perquè
a dia d’avui, davant d’un sistema capitalista patriarcal que ens
explota, ens escup i ens mata, la lluita de la classe obrera continua.
El capitalisme és l’únic responsable de que el terme precarietat estigui
a l’ordre del dia, i que cada cop més habitual en les nostres vides. La
precarietat no és només treballs inestables o salaris extremadament
baixos, també són els canvis de feina continus als que ens veiem
obligades, és una formació contínua obligada que ens impedeix
desenvolupar un projecte vital ocupant bona part del nostre temps
lliure. Precarietat és no tenir drets socials, o la inexistència de
protecció social. És el treball reproductiu no pagat (que
majoritàriament fem les dones), la doble explotació que patim de manera
quotidiana, o la feina no reconeguda com la de moltes migrants i altres
treballadores sense cap reglamentació ni drets. Són els canvis obligats
de residència continus, la mal anomenada flexibilitat que ens fan creure
com a bona. La precarietat, es tradueix en explotació i exclusió social
de la classe treballadora, i això acaba provocant diferents tipus de
morts. Des dels suïcidis, els accidents laborals, les morts prematures
per manca d’accés a recursos i serveis, o directament les de violència
directa. I no cal anar gaire lluny, tenim varis exemples del darrer any:
Dues
treballadores subcontractades moren en un accident laboral a Palma. Una
dona mor mentre es trobava en llista d’espera per una intervenció
d’urgència hospitalària a Manresa. Un home que havia de ser desnonat per
impagament de lloguer es suïcida a Alacant. Una dona mor en un incendi
provocat per unes espelmes al seu domicili de Reus després de que li
haguessin tallat el subministrament elèctric. Un sense sostre mor de
fred als carrers de València. Un manter de Salou mor al precipitar-se
per un balcó fugint de la policia. Un pres mor per sobredosis a la presó
de Picassent.
Totes
elles, companyes de classe treballadora. Perquè som nosaltres qui patim
la precarietat del sistema, som les que estem sent explotades, a qui el
capitalisme està matant. Perquè mentre nosaltres ens trobem amb aquesta
situació, els beneficis de les grans multinacionals i les grans
fortunes no paren de créixer. I tot això com a resultat d’una Unió
Europea de polítiques neoliberals que afecten arreu del territori, amb
col·laboradors imprescindibles com ho són la patronal i les cúpules dels
sindicats grocs. Aquells col·laboradors de la precarietat, que ens
intenten fer creure que la solució està en signar convenis que no ens
beneficien a nosaltres, facilitant la competitivitat empresarial,
buscant sortides en el plantejament de la dreta; quan la realitat és que
això és un reforçament de la precarietat i alhora un benefici del
capitalisme patriarcal.
I
cada cop va a més. Aquest sistema compta amb el que s’ha anomenat “la
dictadura de les multinacionals”, les estructures polítiques
tradicionals dels estats estan cada cop més subordinades a aquesta
dictadura, d’aquí és d’on surten els tractats internacionals com CETA,
TTIP i TISA. Això s’acaba traduint en impossibilitar actes de sobirania
encaminats a l’alliberament de classe i de gènere des de les
institucions o des dels espais de contrapoder, amb el mateix i únic
objectiu de sempre: beneficiar cada cop més a un sistema que ens està
explotant, escopint i matant, creant cada vegada més precarietat.
Però
la classe treballadora hem de combatre aquesta dictadura, a través de
l’organització, de les mobilitzacions i de la lluita. Perquè nosaltres
no ens deixem arrabassar els nostres drets sense més ni més, per això
ens recolzem les unes a les altres, donant el màxim suport a les lluites
que avui en dia estan duent a terme companyes com les de càrnies en
lluita, les estibadores, les treballadores d’hotels, les teleoperadores,
i totes aquelles que s’estan organitzant, a través de la lluita
sindical, per acabar amb la precarietat laboral. Perquè per enderrocar
el sistema que genera l’explotació, la desigualtat i la barbàrie, cal
que estiguem juntes, que ens organitzem, que aprofitem les lluites ja
existents i les experiències alternatives de treball i consum, que
recordem els límits de la sobirania de les institucions de l’Estat, i
que sortim al carrer. Perquè només organitzant-nos i lluitant
aconseguirem abolir el capitalisme patriarcal i la seva precarietat.”
La
Coordinadora 1 de Maig, que agrupa diverses organitzacions sindicals,
socials i polítiques gironines, ha fet pública la convocatòria de la
manifestació anticapitalista i rupturista a Girona amb motiu de Primer
de Maig, dia de la classe treballadora. Sota el lema ‘Capitalisme és
precarietat: organitza’t i lluita’, la marxa s’ha convocat a les 18:30h a
la plaça del Barco de Santa Eugènia, al municipi de Girona.
Amb
la decisió de començar la mobilització fora del centre de la ciutat la
Coordinadora 1 de Maig ha volgut descentralitzar la reivindicació del
Primer de Maig i fer arribar el seu missatge a les treballadores i
treballadors de diferents barris de la ciutat de Girona.
La
manifestació s’acabarà a la plaça Josep Pla, on se celebrarà un concert
del grup Ginestà que s’emmarca en els actes del 2n aniversari de
l’Ateneu Popular Salvadora Catà.
Durant
la mobilització es faran diferents aturades, en què intervindran
representants de les organitzacions convocants i de col·lectius de
treballadores i treballadors en lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada