diumenge, 30 d’abril de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 30 d'abril de 1865 neix a Neuwaldegg, a prop de Viena, l'anarquista, historiador i historiògraf del moviment anarquista internacional Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau, conegut com Max Nettlau

Max Nettlau fotografiat per Pellicer (1928)De les estades a Catalunya, connectat  amb la família Urales, està documentada per ell mateix,  entre altres, l’estada a l’Escala i la vista al jaciment arqueològic d’Empúries i a les illes Medes, també a Blanes i altres localitats de la Selva marítima la primavera de 1928  






Max Nettlau:  
El 30 d'abril de 1865 neix a Neuwaldegg, a prop de Viena (Àustria), l'anarquista, historiador i historiògraf del moviment anarquista internacional Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau (Max Nettlau). Partidari d’un anarquisme “sense adjectius”, com el seu amic Tárrida del Mármol, i el panarquisme [Panarquia. Una olvidada idea de 1860 (22 febrer de 1909)].  
De pares prussians, a partir de 1882 va estudiar a Berlín (Prússia, Alemanya) filosofia i lingüística i es va especialitzar en llengües cèltiques, especialment el gal·lès, i va rebre el doctorat en 1887 per la tesi Beiträge zur cymrischen Grammatik, així als vint-i-tres anys es doctorà en la Universitat de Leipzig (de Saxònia (Alemanya) amb aquesta tesis sobre la gramàtica de la llengua cimbrica (en època clàssica, la península de Jutlàndia s'anomenava Quersonès Címbric; comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya, l’Estat Federal de Slesvig-Holstein).
Va descobrir molt jove les idees llibertàries, vivint entre Viena i Londres (Anglaterra) i viatjant arreu d'Europa, com ara l’hexàgon francès i Suïssa, col·leccionant i estudiant documents relatius al moviment anarquista i socialista, però també manuscrits celtes, alhora que entrevistava els vells militants anarquistes.
En 1885 s’establí a Londres per a aprendre llengua i literatura gal·lesa i entre 1885 i 1900 va ser membre de la Lliga Socialista, fundada entre altres per William Morris, l'únic partit política al que pertanyerà durant la seva vida, on va fer propaganda antiparlamentària, i va col·laborar amb el cercle de Bloomsbury. El juliol de 1889 va assistir com a delegat de la Lliga Socialista de Norwich (Norfolk, Anglaterra) al Congrés Internacional Socialista de París (Illa de França), que donarà lloc a la Segona Internacional. A partir de 1895 es vinculà al Freedom Group.
Va escriure en 1890 el seu primer article --un estudi sobre Joseph Déjacque-- en Freiheit, el periòdic de Johann Most. Entre maig i setembre de 1890 va editar i finançar el periòdic The Anarchist Labour Leaf, que consistia en articles seus i de Henry Davis, un dels anarcocomunistes més actius de la Lliga Socialista.
En 1895, gràcies a l'impuls d'Élisée Reclus, redacta una Bibliographie de l'anarchie, obra d'erudició que fa una relació de tot el que s'havia escrit sobre el tema al món en aquell moment. Va acumular nombrosos arxius que li van permetre, gràcies a una gran mestria de llengües, escriure nombrosos articles a més d'una monumental biografia de M. A. Bakunin, pel qual tenia una gran admiració, en tres toms i de la qual va fer 50 còpies entre 1896 i 1900.
L'herència de son pare, mort en 1892, li va permetre, mentre vivia senzillament, continuar els seus treballs històrics als quals va consagrar sa vida. En aquests anys va col·laborar amb els grups anarquistes «Freedom» i «The Torch». Entre 1900 i 1907 va intimar sentimentalment amb Therese Bognar, l'única llarga relació de sa vida i que es va veure trencada amb la mort d'aquesta per un problema d'insuficiència renal.
Molt afectat per la Gran Guerra --la inflació sorgida del conflicte el va arruïnar fins al punt d'haver de viure dels paquets de caritat que li lliuraven els quàquers nord-americans--, la victòria del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya, va trobar esperances durant els anys trenta en el moviment anarquista de la Península Ibèrica, lloc on va passar nombroses temporades convidat per la família Urales, escrivint des del Guinardó de Barcelona a La Revista Blanca, per la que va traduir al castellà les seves biografies de Mikhail A. Bakunin, Elisée Reclus i Errico Malatesta, i investigant a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i altres arxius sobre el moviment obrer català del segle XIX i el primer terç del XX.
En la primavera de 1928, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va estar sis setmanes a Catalunya, consultant arxius i visitant monuments i gaudint de paisatges i la seva gent, orientat per Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Federica Montseny. En aquell moment, Max Nettlau es lamentava no poder parlar en català i no obstant considerava que a Catalunya no es sentia estrany, vivint aquelles setmanes de maig i juny d’aquell any el que considerà el millors dies de la seva vida fins aleshores, segons el seu testimoni, publicat al núm. 122 (any VII, 2a època) de La Revista Blanca (Barcelona, 15/06/1928), en l’escrit ‘Impresiones de Max Nettlau sobre Cataluña’, que data a Barcelona el 5 de juny de 1928. Va anar a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) i va visitar el jaciment arqueològic d’Empúries. Sobre aquesta estada, al cap de trenta anys encara Rafel Torres Bofill recordava la bona impressió que deixa entre molta gent escalenca i destacava el fet que coneixia moltes llengües. fossin vius o ja mortes. Segurament va ser acollit per Tonet Puig a casa seva i pescadors escalencs el van port a fer una petita ruta marítima per les penyes del massís de Montgrí, que ell anomena Costa Brava, fins a les illes Medes, que anomena illes solitàries. Ben segur que l’embarcació va passar per la Foradada de cap Castell. Del relat escrit per Max Nettlau es desprèn que visità diversos monuments de la demarcació de Girona. Hi esmenta una estada a Blanes i altres localitats de la Selva marítima.
Escriu que va visitar petites poblacions de muntanya i de costa a Catalunya, on va trobar homes i dones del país que el van impressionar agradablement i que per això mateix estava molt content d’haver conegut unes persones que van fer tots els possibles per fer agradable la seva estada, que ell en diu ”añadir un poco de alegría a mi vida”. Aquestes apreciacions demostren que van ser escrites per una persona sensible i observadora de gran rigor en la seva humanitat.
Va visitar el Camp de Tarragona. Monuments del Tarragonès; el Centre de Lectura de Reus (Baix Camp), on va consultar documents; el monestir cisternenc de Poblet (Vimbodí i Poblet), a les muntanyes de Prades, i l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà.
A Barcelona passà hores a la Biblioteca Pública Arús, on diu que va “disfrutar de los tesoros literarios de su biblioteca, que fueron puestos a mi disposición con una cortesia exquisita”, i diu va conversar amb antics militants de l’anarquisme, com Boix, i la companya Teresa Claramunt. Parla de la tràgica muntanya de Montjuïc –per la seva història--, l’estada al pla del Vallès i la seva visita a Montserrat  
Va defensar aferrissadament la revolució proletària sorgida arran de l'aixecament feixista de juliol de 1936. Max Nettlau el 19 de juliol de 1936 es trobava de nou a Barcelona i va viure els fets directament. Aleshores va escriure a totes les seves amistats europees i americanes per  divulgar el l’heroic passat del moviment obrer a la Catalunya i el conjunt peninsular, les causes i realitats de la Guerra Civil i la necessària ajuda internacional als combatents contra els franquistes.
En 1938 es va instal·lar a Amsterdam (Països Baixos) i va continuar les seves recerques a l'Institut Internacional d'Història Social (l'Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis,  IISG). Encara que tenia prohibit entrar a Àustria, no obstant això va aconseguir recuperar part dels seus importants arxius que hi tenia i que va vendre en 1935 a l’IISH d'Amsterdam.
Durant la seva vida va escriure per a infinitat de publicacions llibertàries, com ara Der Syndikalist (Berlín), La Protesta (Buenos Aires ), Freie Arbeiter Stimme (Nova York), La Revista Blanca (Barcelona) o Probuzhdenie (Detroit).
És autor de nombroses biografies de militants llibertaris (Bakunin, Kropotkin, Reclus, Malatesta, Buonarroti, etc.), d'una historia de l'anarquisme en set volums (Geschichte der Anarchie) i de nombrosos estudis sobre el moviment anarquista de diferents països, com ara Michael Bakunin. Eine biographie (1896-1900), Bibliographie de l'anarchie (1897), Errico Malatesta: Das leben eines anarchisten (1922), Anarchism in England (1924), Der Vorfrühling der Anarchie (1925), Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España (1868-73) (1925), Der Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin. Seine historische Entwicklung bis zum 1880 (1927), Élisée Reclus. Anarchist und Gelehrter (1928), Anarchisten und Sozialrevolutionäre der Jahre 1880-1886 (1931), Esbozo de historia de las utopías (1934), La anarquía a través de los tiempos (1935), La première internationale en Espagne (1868-88) (1969, pòstuma), etc.
Max Nettlau va morir el 23 de juliol de 1944 a Amsterdam, a resultes d'un càncer d'estómac. Amic de Rudolf Rocker, aquest li consagrarà una biografia que serà publicada en castellà en 1950 sota el títol Max Nettlau. El Herodoto de la anarquia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada