divendres, 28 d’abril de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 d'abril de 1913 neix a Botaya l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Prudencio Iguacel Piedrafita


El 10 de febrer de 1939, durant la Retirada, creuà la frontera de Cerdanya i el 27 de febrer, reclòs en un prat de la Guingueta d’Ix, junt amb altres companys sol·licità a l’ambaixada mexicana de París poder anar a Mèxic, cosa que no va poder fer a causa que s’havia de pagar el viatge. 
Formà part de la xarxa d’evasió Ponzán durant la Segona Guerra Mundial. 



Prudencio Iguacel Piedrafita: 
El 28 d'abril de 1913 neix a Botaya (Osca, Aragó) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Prudencio Iguacel Piedrafita.
Arran del cop feixista de juliol de 1936, participà en l'ofensiva cap a Saragossa enquadrat en la Columna «Roja i Negra».
Després de la militarització, fou membre del grup «Libertador» de la 127 Brigada Mixta (antiga Columna «Roja i Negra»), unitat guerrillera encarregada de missions especials rere les línies enemigues. A partir d'agost de 1937, el grup «Libertador», format per onze membres --vuit de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i tres de la Unió General de Treballadors (UGT)–, entrà a formar part del Servei d'Informació Especial Perifèric (SIEP), serveis secrets republicans comandats per Francisco Ponzán Vidal i dependents dels Serveis d'Informació Militar del X Cos de l'Exèrcit Popular de la República. En 1938 assolí el grau de tinent.
En el decurs de la Retirada es va exiliar per la frontera de la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) el 10 de febrer de 1939.  Francisco Ponzán havia demanar el 8 de febrer al comandant militar de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), on estava destinat aleshores el SIEP, un salconduit en comissió de serveis --vàlid per 24 hores-- per anar a l’altra banda de la frontera, a la Guingueta d’Ix. La missió oficialment era inspeccionar la situació en la frontera.
Quan el grup «Libertador» del SIEP --acompanyat per Joan Català Balañà i dos altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu d’Urgell (Alt Urgell), i alguns milicians i dones amb criatures-- el 10 de febrer va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat.
Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera de Perpinyà. El 27 de febrer van demanar anar a Mèxic però fou una demanda inútil. Un dels primers en rebre resposta des de París fou Prudencio Iguacel, quan ell i tot el grup ja patien reclusió en el camp de concentració de Vernet d’Arieja (Arieja, Occitània). En la resposta mexicana, dinada el 7 de març d’aquell any, via ambaixada de París, del ministre Narciso Bassols li deia que davant la seva sol·licitud havia d’emplenar uns impresos pel viatge, però el cost corria al seu càrrec, ja que el Govern mexicà no podia pagar-li el viatge, cosa que evidentment no podia satisfer.
Una vegada sortí del camp de concentració i esclatà la Segona Guerra Mundial interimpeialista s'integrà en la xarxa d'evasió del Grup Ponzán, encarregada de treure de l’hexàgon francès  notoris antifeixistes.
Més endavant entrà en la Federació Local de Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en l’Exili. En 1966, durant la darrera crisi interna de l’Exili confderal, fou expulsat juntament amb una trentena de cenetistes i aquest grup creà el Centre d'Estudis Socials (CES) de Bordeus. Durant els anys setanta milità en l'Agrupació Confederal de Bordeus, tendència que publicà el periòdic mensual Frente Libertario, i en 1973 fou delegat en la Conferència Nacional de Bordeus d'aquesta agrupació. Aquest mateix any, amb Martínez Alfonso, fou administrador de Tribuna Confederal y Libertaria.
Prudencio Iguacel Piedrafita va morir el 18 d'octubre de 1979 a Bordeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada