Es
van reunir amb la comissió de Territori per tal d'iniciar els tràmits
d'una proposta de resolució que insti a l'Ajuntament de Ripoll a aturar
el projecte.
L'alcalde del PDeCAT presenta un informe per intentar
desacreditar el discurs opositor.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/04/2017
Les Lloses (Ripollès).-
Llegim a DIRECTA que continua
la tasca opositora de la plataforma veïnal al projecte d'un nou polígon
a les planes de la carretera de les Llosses, al Ripollès. Membres del
col·lectiu es van reunir el passat dijous 20 d'abril amb la comissió de
Territori del Parlament, per tal d'iniciar els tràmits d'una proposta de
resolució que insti a l'Ajuntament de Ripoll a aturar el projecte. A la
petició presentada, la plataforma veïnal demana que "no s'autoritzi
definitivament la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
(POUM) que preveu la reconversió del sòl", que "es mantingui l'actual
qualificació com a sòl rústic d'ús agrícola, ramader i forestal" i que
també s'insti la corporació municipal a "naturalitzar les antigues
graveres i solars en estat d'abandonament o degradats per tal que
s'integrin paisatgísticament al conjunt de la plana".
A
la reunió hi van assistir representants dels diferents grups
parlamentaris. Aquesta comissió s'encarregarà ara d'elaborar una primera
proposta de resolució a la qual els grups polítics en podran fer
esmenes fins a arribar a una resolució final. Aquesta resolució, en cas
d'aprovació pel Parlament, no tindrà caràcter vinculant però instarà al
consistori ripollès a seguir un conjunt de consells, reculls i
recomanacions en relació al projecte del polígon.
EXCÉS DE POLÍGONS I ESCASSETAT DE PLANES
A
l'informe presentat al Parlament de Catalunya la plataforma al·lega les
raons per a no construir el nou polígon. L'orografia accidentada del
Ripollès és una d'elles, donat que implica disposar de "poques planes,
en regressió, i estratègiques en la perspectiva d'un món rural viu que
cal preservar i conservar mitjançant usos agrícoles sostenibles",
defensen.
Pel
que fa als polígons industrials, destaquen el gran nombre
d'instal·lacions d'aquest tipus que ja existeix tant a Ripoll com a la
resta de la comarca, i que es troben en desús o abandonats. "Només
Ripoll compta amb 51.111m² de naus construïdes en desús, 27.000m² de
parcel·les lliures i 61.815m² més qualificats de zona industrial",
afirmen.
També
ressalten el gran valor ambiental de la zona, que avalen amb un informe
tècnic d'un geòleg expert en sostenibilitat que expressa que la plana
de Can Villaura està reconeguda com a "hàbitat d'interès comunitari,
catalogada com a prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana,
representatius dels fons de vall i en regressió a causa dels canvis
d'usos del sòl de pastures a residencials o industrials".
L'alt
risc d'inundabilitat de la zona també desaconsellaria la construcció
del polígon, segons un altre informe tècnic presentat pel col·lectiu
veïnal. L'informe del Grup de recerca sobre riscos naturals de la
Universitat de Barcelona (Risknat) conclou que "la situació
hidrogeogràfica suggereix que una gran part la zona que es vol
urbanitzar és susceptible de ser inundada almenys una vegada cada 100
anys, pel que no seria urbanitzable segons la legislació catalana
actual".
POLÍGONS BUITS, UN PROBLEMA GLOBAL
Un
dels aspectes que també destaca la plataforma a l'informe és que el
problema dels polígons buits no només afecta el Ripollès sinó que té un
abast general. La bombolla va començar a créixer l'any 1998, quan el
Partit Popular va alliberar el sòl amb l'argument que posar més sòl en
circulació al mercat faria abaixar el seu preu. Molts alcaldes es van
afanyar llavors a modificar el POUM per requalificar terrenys a sòl
industrial, amb la idea que la construcció de polígons atrauria
empreses, que crearien llocs de treball i ingressos als consistoris a
través dels impostos municipals com l'IBI. Però molts d'aquests
polígons, mal planificats, es van quedar a mitges o ni tan sols es van
arribar a construir. En són exemples flagrants el polígon de la Masia a
Sant Cugat de Sesgarrigues (Alt Penedès) que fa onze anys que es buit,
el polígon de Molló a Tivissa (Ribera d'Ebre), que en porta deu o el
polígon de la carretera de Vilajuïga a Roses (Alt Empordà), en
tramitació des de fa quinze anys.
El
mateix conseller de Territori, el convergent Josep Rull, ho reconeixia
en una intervenció al Parlament al gener passat. "Hi ha una dada que és
una dada molt frapant: avui aproximadament el 70% de sòl classificat
industrial a Catalunya, resta per ocupar o desenvolupar com a
conseqüència d'un urbanisme al llarg dels anys, fonamentat en una visió
molt municipal, molt parcial: que cada municipi havia de tenir una
reserva per fer el seu polígon" va dir. Les declaracions de Rull semblen
gairebé extretes del manifest de la plataforma opositora. "El que hem
de fer és aprofitar allò que tenim [...] ja no treballem l'oferta, de
dir: preparem el polígon industrial i ja veurem si ve algú! Nosaltres
ara el que estem treballant, és a demanda" va concloure el conseller,
contradient, sense saber-ho, al mateix Jordi Munell, company de partit i
alcalde de Ripoll.
NERVIOSISME A LES FILES CONVERGENTS
El
passat 10 d'abril l'oficina parlamentària del PDeCAT va convocar als
mitjans de comunicació a Can Franquesa, el lloc més gris de la plana de
la carretera de les Llosses i que representa un 20% de la superfície del
nou projecte industrial. El missatge va ser clar, en paraules –i to
irònic– del president del Consell Comarcal, Joan Mansó: "es parla molt
del valor ambiental d'aquestes planes, però el que tinc aquí darrere
demostra que hi ha poc a preservar i molt a guanyar''. La fotografia de
grup, enmig de la gravera abandonada, va aixecar polseguera. "Que
l'alcalde Jordi Munell hagi sentit la necessitat d'escenificar aquest
suport és una bona notícia, vol dir que finalment s'ha adonat que el
projecte té més gent en contra que a favor", va escriure una veïna en
una carta a un diari local.
Uns
dies més tard, en Jordi Munell, també diputat al Parlament per Junts
pel Sí, va entregar als grups parlamentaris un "contra-informe" fet a
corre-cuita per rebatre els arguments que la plataforma opositora vol
recollir a la proposta de resolució. El document, al que ha tingut accés
la Directa, reitera que l'espai està en "desús i molt degradat",
utilitza fotografies amb instal·lacions que ja no existeixen, no precisa
cap informació de les empreses interessades a establir-se a la comarca
per raó de "confidencialitat" i, tot i que detalla els inconvenients de
les antigues colònies industrials, no aclareix perquè no es poden fer
servir la majoria de naus buides dels polígons existents. Uns moviments,
els dels darrers dies, que denoten un cert nerviosisme entre les files
del PDeCAT. El fantasma de Salvem Ordina, que es va oposar a la
construcció d'un polígon a una altra de les poques planes agrícoles del
municipi i que provocar, en gran mesura, la pèrdua de l'alcaldia
convergent l'any 2003, sobrevola el consistori ripollès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada