dilluns, 24 d’abril de 2017

Jutjat un banyolí acusat per defensar el dret a l’avortament


De perfil, l'activista proavortament acusat d'interrompre una missa a Banyoles. ACN
El banyolí acusat d'interrompre una missa.
L'acusat s'enfronta a 2 anys de presó. 
Aquest dilluns pel matí s’ha celebrat el judici contra el banyolí acusat d’interrompre una missa per protestar contra la participació de l’Església catòlica, com a part de la classe dirigent espanyola, a la contrareforma que va impulsar el PP i que restringia el dret a l’avortament. 
La denúncia del clergat catòlic que s'ha jutjat es remunta al febrer del 2014. 
La vista judicial ha estat precedida aquest matí per una concentració de solidaritat amb el processat. 

 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/04/2017 
Girona (Gironès).- 

Concentració de suport aquest matí davant l'Audiència Provincial de Girona.
Llegim a ARIET.CAT que ha quedat vist per sentència el judici que ha afrontat un banyolí acusat d’interrompre una missa el febrer de 2014. La vista, que s’ha celebrat a l’Audiència Provincial de Girona, ha estat precedida per una concentració solidària convocada per Arran Pla de l’Estany, Endavant, Malapècora i el Grup Antirepressiu de Girona. L’acte de suport, amb el lema ‘Solidaritat amb la lluita feminista. Absolució encausat judici #St. Pere’, ha aplegat una quarantena de persones que exigien l’absolució de l’acusat.  

OPUS DEI I PP CONTRA EL DRET A L’AVORTAMENT
Els fets de què se l’acusa es remunten al febrer de 2014, quan els col·lectius Arran Pla de l’Estany i les Heretges van interrompre la missa de l’església de Sant Pere de Banyoles. L'acció s'emmarcava en una campanya més àmplia de col·lectius feministes d'arreu del Regne d’Espanya, per assenyalar la implicació de l’Església catòlica en l’avantprojecte de llei presentat per l'aleshores ministre de Justícia pel PP i membre de la secta ultracatòlica Opus Dei, Alberto-Ruiz Gallardón, que hagués suposat imposar greus restriccions al dret a l’avortament. 

“NO ES PRETENIA OFENDRE A NINGÚ”
Durant el judici, l’acusat s’ha reafirmat en la seva posició i ha reivindicat l’acció com un mitjà necessari “per fer-se escoltar i per assenyalar la complicitat de l’Església catòlica amb la contrareforma” del govern del PP. Ha deixat clar que es tractava d'una acció política amb la qual no pretenien ofendre els sentiments religiosos de les feligreses catòlics que en aquell moment eren a missa, sinó protestar pel paper de l’Església catòlica en l'avantprojecte de llei.
El capellà, que estava oficiant missa al temple de Sant Pere de Banyoles quan es va portar a terme l’acció feminista, ha explicat al tribunal que quan va entrar va veure les manifestants assegudes amb una pancarta als peus. El lletrat de la defensa, Benet Salellas, li ha preguntat si aquest fet li va provocar temor i si es va plantejar no començar la missa, i el capellà ha respost negativament. També ha contestat --quan l’advocat li ha preguntat per què va trigar 14 dies a denunciar els fets-- que es va decidir a fer-ho quan va veure el vídeo que reivindicava l’acció. Lacònicament ha afegit que va denunciar “per ajudar-los a difondre”.  

DRET PENAL CONTRA DRETS DEMOCRÀTICS FONAMENTALS  
En l’informe de conclusions definitives, Benet Salellas s’ha referit a la interlocutòria del jutge d’instrucció número 2 que va arxivar la causa a l’octubre del 2014, estimant que la protesta es trobava emparada per la llibertat d’expressió, ja que no s’havia intimidat ningú, no s’havien produït danys i l’acció tan sols havia durat dos minuts. Salellas ha destacat el context en què es va produir l’acció, és a dir, en un moment de forta mobilització feminista en oposició a la contrareforma de la llei i ha situat l’actuació de les feministes en l’exercici del dret fonamental de manifestació i de llibertat d’expressió. L’advocat troba inadmissible que es pugui fer servir el dret penal per limitar drets fonamentals quan l’exercici d’aquests no han causat cap dany. 

EL MINISTERI FISCAL DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ
Al seu torn, el ministeri fiscal s’ha reafirmat en l’escrit de conclusions provisionals que va presentar, que demana una condemna de dos anys de presó per l'acusat, adduint que va interrompre l’ofici religiós. 

QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT
L’advocat Benet Salellas, abans de començar el judici, ha demanat al tribunal que presenti una qüestió d’inconstitucionalitat a l’article 523 del Codi Penal, utilitzat per acusar l’imputat. Segons el lletrat, aquest article és una transposició quasi literal del Codi Penal franquista i esdevé un greuge comparatiu amb la protecció de les reunions i manifestacions civils, regulat a l’article 514.4. Mentre que el delicte per interrompre manifestacions o reunions civils té un màxim de pena fins als tres anys de presó, quan es protegeix l’ofici religiós la pena arriba fins als 6 anys. També ha posat de manifest que les conductes prohibides que es recullen a l’article 523 inclouen la interrupció, mentre que el 514.4 no preveu que interrompre una manifestació sigui delicte. Salellas ha afirmat davant del tribunal que “la no creença hauria de trobar-se protegida en els mateixos termes que la creença”. 

LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES DE MANIFESTACIÓ i D’EXPRESSIÓ  
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'Audiència Provincial de Girona ha jutjat aquest dilluns un activista pro avortament acusat d'interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles el 9 de febrer del 2014. La Fiscalia demana 2 anys de presó per un delicte contra la llibertat religiosa. L'acusat ha assegurat que no volien "ofendre el sentiment religiós de ningú" i que la protesta s'emmarcava en una campanya "política" contra la llei de reforma de l'avortament impulsada pel govern del PP. Segons ha relatat l'acusat, va ser una acció ràpida, d'uns dos minuts, i després la missa va poder continuar amb normalitat. Segons l’agència una quinzena d’activistes van desplegar una pancarta on s'hi podia llegir ‘Fora rosaris dels nostres ovaris’ i van llançar fulls volants a favor de l'avortament "lliure i gratuït".
La defensa demana l'absolució i argumenta que la protesta està avalada per les llibertats democràtiques de manifestació i d'expressió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada