diumenge, 30 d’abril de 2017

El ple de Blanes evita tancar dos càmpings en sòl agrícola

Les caravanes del càmping Bella Terra, a Blanes, un dels amenaçats per la nova ordenació urbanística. / CÈLIA ATSET
Caravanes en el càmping Bella Terra, a Blanes.

EN el ple municipal PSC i CiU van posposar regularitzar les ampliacions il·legals del Blanc d’Eivissa i el Bella Terra 




 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/04/2017 
Blanes (La Selva marítima).-  

Llegim en la premsa convencional que el ple municipal de Blanes (la Selva marítima) va posposar aquesta setmana la proposta feta pel PSC i CiU de modificar la nova ordenació urbanística (POUM) per regularitzar l’activitat de dos càmpings que han anat ampliant les instal·lacions en terrenys que no tenen aquests usos. Segons aquests partits el rebuig a la revisió del POUM suposa la pèrdua anual de 47.000 visitants, 270.000 pernoctacions i desenes de llocs de treball. La majoria de partits van secundar ahir la petició que va fer in extremis el grup municipal de Ciutadans d’obrir una taula de negociació, tot i que la CUP i EUiA-ICV no van exercir el dret a vot en desacord amb la proposta, que consideren que suposa aprovar  de facto la legalització. A Blanes governa el PSC, amb CiU i ERC. En comptes de fer una aposta pel decreixement l’aprovació de canviar l’ús agrícola per càmpings és una política de creixement capitalista insostenible, sense posar-hi límits.

En cas de no legalització, segons el PSC i CiU, ambdós càmpings --el Blanc d’Eivissa i el Bella Terra-- haurien de desmuntar els bungalous i les piscines que han habilitat il·legalment en sòl agrícola abans de l’estiu perquè al març es va aprovar per unanimitat restituir l’espai físic com estava i imposar multes de més d’un milió als dos espais per haver dut a terme una activitat no permesa tots aquests anys. L’activitat s’ha pogut realitzar perquè els diferents governs municipals han fet els ulls grossos, segons l’alcalde Miquel Lupiáñez, del PSC: “Els càmpings volien créixer per satisfer la demanda dels usuaris. Les necessitats canviaven i han anat incrementant la superfície i han acabat ocupant 90.000 metres quadrats en sòl no urbanitzable”. 


UN PLA DIRECTOR D’USOS DEL SISTEMA COSTANER QUE NO S’APLICA

La Generalitat va aprovar el 2005 el Pla Director d’Usos del Sistema Costaner per evitar aquestes pràctiques il·legals, però la pressió dels càmpings i dels ajuntaments va provocar que el 2015 deixés en mans dels municipis legalitzar les ampliacions d’abans del 2005. El cas de Blanes no és excepcional, perquè pobles com Malgrat de Mar (Maresme) o Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà) també tenen càmpings sense llicència en alguns trams.

Blanes sí que és un municipi únic en el fet que triplica el nombre de places de càmping (10.872) que d’hotel (3.162), arran d’una aposta per aquest tipus d’establiment turístic que prohibia la construcció d’hotels sota el lema  ‘Delta sense totxo’.

L’alcalde va afirmar que el tancament parcial d’aquests dos càmpings implicaria un canvi de model: “Ara obren d’abril a octubre, però si els prenen els bungalous, la seva activitat quedarà restringida a l’estiu, i cal allargar la temporada”. Lupiáñez va criticar: “Ens acusen d’amnistiar i de blanquejar les irregularitats dels empresaris, però dels càmpings en viu tot el poble i els nostres fills han de trobar feina”. 


LA CUP VA REBATRE QUE L’AJUNTAMENT AVALI UNES IL·LEGALITATS

Jaume Pujades, portaveu de la CUP Blanes, va rebatre aquest argument: “Des d’una institució pública no es pot avalar una il·legalitat flagrant acceptada durant anys que ha permès que l’empresariat es lucri, perquè obriríem les portes a la barra lliure”.

Àngel Canosa, d’ERC, va remarcar: “Aquí no hi hauria d’haver càmpings i fa vint anys que mirem cap a una altra banda”.

Miquel Pla, responsable del càmping Blanc d’Eivissa, va recordar: “Fer càmpings en zones agrícoles ha sigut una pràctica habitual pel declivi de la pagesia. Dels 300 pagesos que hi havia, ara en queden cinc”. Ell mateix ve de pagès: “Blanes viu del càmpings i si no fos per nosaltres tindríem tota la ribera del riu Tordera plena d’hotels”.

Vicenç Fernández, director del Bella Terra, que perdria un 70% de l’espai, va subratllar les incongruències d’aquesta irregularitat: “Des del 2005 l’Ajuntament ens cobra com a sòl urbanitzable i no agrícola, i això aprova l’activitat de càmping que realitzem”.

El president de la Federació de Càmpings de Catalunya, Miquel Gotanegra, va apuntar que el problema és que “els càmpings han crescut abans que la normativa”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada