Artur Mas rep el president del Govern del Marroc, Abdelilah Benkirane, el 2011 |
La
federació d'Associacions Catalanes d'Amistat amb el Poble Sahrauí
(ACAPS) va patir durant el mandat de l'expresident convergent una
campanya d'ofec econòmic dirigida per l'exdirector de l'Agència Catalana
de Cooperació, el garrotxí Carles Llorens.
Segons Núria Salamé, de l'ACAPS, Carles Llorens els "deia .que els sahrauís podien integrar-se al Marroc sense problema".
Salamé
no dubta que Llorens "era un pro marroquí que no podia estar al
capdavant de cooperació, no ens agradava a cap ONG, però en el cas del
Sàhara es va aferrissar contra el nostre moviment".
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/04/2017
Olot (La Garrotxa).-
Carta de l'any 2011 amb la qual el cònsol del Marroc a Barcelona demana al Govern de la Generalitat que aborti els contactes i els ajuts amb el Front Polisario. |
Llegim a EL TRIANGLE una
informació relacionada amb el quadre convergent garrotxí, concretament
d’Olot, Carles Llorens, que entre altres càrrecs de CiU va ser el
delegat de la Generalitat a Girona, en temps de Jordi Pujol. Llorenç
durant la denominada Transició en la formació a Olot de Nacionalistes
d’Esquerra. Va formar part de l’escissió garrotxina que finalment
desembocà en el sector econacionalista de l’organització política
ecologista Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya, de la
qual va presentar a la ciutat d’Olot el cap de llista d’AV-MEC per la
circumscripció de Girona en les eleccions legislatives de 1986, que
aplegà més de tres mil vots i sense representació, coincidint aquesta
campanya electoral ecologista amb l’accident nuclear de Txernòbil.
Posteriorment, de la mà del dirigent garrotxí de CDC Arcadi Calzada
ingressà al partit pujolista.
BONES RELACIONS ENTRE CONVERGENTS I LA MONARQUIA ALAUITA
Segons
DIRECTA de les bones relacions entre el règim alauita marroquí i
l'entorn convergent n'hi ha diversos exemples. Sense anar gaire lluny,
el mateix Jordi Pujol i Soley va enviar una carta al ministre
d'Exteriors del Marroc, Fassi Fihri Täib, dos mesos abans de les
eleccions espanyoles i marroquines de l'any 2011. En la missiva li
assegurava que "si la influència catalana augmenta a Espanya, afavorirà
la col·laboració amb el Marroc" i el "reconeixement de l'esforç de
democratització i progrés social" d'aquest país. Un esforç de
democratització que, aquell mateix any, havia portat a reprimir durament
les manifestacions del Moviment 20 de Febrer, que demanava més
democràcia i millors condicions socials, a les principals ciutats
marroquines. De la mateixa manera, l'any anterior, el règim marroquí
havia reprimit el campament Gdeim Izik, anomenat Campament de la
Dignitat, amb el qual desenes de milers de sahrauís reclamaven a
Al-Aaiun, la capital del Sàhara ocupat, millors condicions de vida,
socials i laborals.
A
Catalunya sempre hi havia hagut una especial sensibilitat amb la causa
del poble sahrauí --ja en 1973 hi havia relacions amb el Front Polisario
amb sectors maoistes i anarquistes de Barcelona-- per la seva
autodeterminació, però les bones relacions entre el Marroc i els
dirigents convergents es van fer obvies ja l'any 2003, amb Jordi Pujol
com a president, quan Catalunya va obrir una representació governamental
a Casablanca liderada per Àngel Colom.
EL PAPER DE CARLES LLORENÇ I ARTUR MAS
DIRECTA
ha tingut accés a un altre document que deixa en evidència les bones
relacions entre el règim marroquí i importants responsables de la dreta
catalana. Es tracta d'un escrit de juliol del 2011 que el cònsol general
del Marroc a Catalunya adreça al Ministeri d'Afers Exteriors i en qual
informa de les gestions que ha estat fent amb l'Agència Catalana de
Cooperació, en aquell moment comandada pel convergent garrotxí Carles
Llorens, per demanar a aquest organisme que avortés una reunió oficial
amb una delegació del Front Polisario (l'organització que aglutina el
moviment independentista sahrauí) en la qual s'anava a tractar la
renovació d'un conveni de col·laboració de 500.000 euros. A la carta es
pot comprovar també com, citant Llorens, el cònsol informa que el Govern
de la Generalitat que ja presidia Artur Mas havia pres la decisió de no
signar cap més conveni d'ajut amb el Front Polisario. La pressió
marroquina a Catalunya donava els seus fruits.
Carles
Llorens va ser director de l'Agència Catalana de Cooperació fins al
febrer del 2014, càrrec al qual havia arribat tres anys abans.
L'aleshores Federació Catalana d'Organitzacions No Governamentals
(actualment la Fede.cat) havia demanat la seva dimissió al Govern,
perquè "no té el perfil adequat i perquè no està compromès amb la
cooperació". Des de les organitzacions també es va assenyalar que la
gestió de Llorens s'havia caracteritzat per la "falta de sensibilitat
cap als països empobrits, considerats solament com a mercats" i que
"feia la tasca de les mateixes ONG", i van recordar que el sector havia
acumulat una retallada del 80% en tres anys.
NI UN EURO
Si
el gruix de les ONG catalanes es va felicitar per la marxa de Llorens,
molta més satisfacció va suposar per a la federació d'Associacions
Catalanes d'Amistat amb el Poble Sahrauí (ACAPS). La seva presidenta,
Núria Salamé, assegura: "Va haver-hi un pla orquestrat des del lobby
marroquí a Catalunya, secundat per determinats dirigents del Govern de
llavors, principalment per Llorens, per desarticular el moviment
solidari català amb el poble sahrauí". "Durant el seu mandat, no ens va
arribar ni un euro de l'Agència Catalana de Cooperació", denuncia
Salamé, que recorda aquells anys difícils: "Ens van boicotejar i, si
unim això a la mala situació econòmica en general, l'ACAPS va passar
moments molt durs, vam haver d'acomiadar a una tècnica que treballava
dissenyant projectes".
Salamé
no dubta que Llorens "era un pro marroquí que no podia estar al
capdavant de cooperació, no ens agradava a cap ONG, però en el cas del
Sàhara es va aferrissar contra el nostre moviment". "Recordo assistir a
alguna reunió amb ell i ens deia que els sahrauís estaven tan malament
perquè ells volien", fa memòria, Salamé, contenint la indignació. "Deia
que ell havia viatjat al Marroc i als Territoris Ocupats del Sàhara i
que els sahrauís podien integrar-se al Marroc sense problema, quan la
realitat és que les forces i colons marroquins violen sistemàticament
els seus drets més elementals, tal com demostren molts informes
d'organitzacions internacionals independents", prossegueix Salamé, que
afegeix: "La seva adjunta era marroquina, i, amb molta fatxenderia, ens
feia anar a despatxar amb ella els projectes que teníem per als
sahrauís, mai se'ns va donar ajuda per a cap projecte".
Van
ser anys difícils per al moviment pro sahrauí català. A la crisi
econòmica que va escombrar bona part de la cooperació internacional
catalana i de la resta de l'Estat, es sumava una política oficiosa pro
marroquí que intentava silenciar les reclamacions en favor del poble
sahrauí. Però ara, segons explica la presidenta d'ACAPS, el moviment
està rebrotant. "Per sort, sempre hi ha responsables públics amb
consciència històrica i amb voluntat d'ajudar a aquest poble", relata,
assegurant que actualment les institucions són més obertes a escoltar i
satisfer les seves reclamacions. L'ACAPS va aguantar el temporal i torna
a recompondre's amb nous projectes, xarxes i aliances amb altres
col·lectius, asseguren els seus responsables. "Estem treballant als
nostres programes de sempre, l'acolliment de nens sahrauís a l'estiu,
les caravanes, però també en nous projectes de caràcter més polític i de
sensibilització", descriu Salamé. "Aviat estarem més forts que mai",
vaticina.
L'últim
projecte que està impulsant l'entitat és Sàhara Dempeus, una iniciativa
comunicativa que pretén trencar el bloqueig del conflicte sahrauí als
mitjans de comunicació i donar impuls al moviment solidari amb el Sàhara
Occidental captant al jovent. "Durant els darrers anys els moviments
socials i la societat catalana en general han tingut molt poc present al
poble sahrauí, i cal recordar que el conflicte en què es troben és
responsabilitat directa de l'Estat espanyol i d'un procés de
descolonització que mai ha culminat", explica Sílvia Abadia, membre del
projecte. "Actualment es parla molt dels refugiats de l'est d'Europa,
però al desert del Sàhara hi ha persones que fa més de 40 anys que estan
refugiades, i aconseguir que ressoni la seva lluita als nostres mitjans
de comunicació és una mesura de pressió cap a l'Estat espanyol que pot
aconseguir capgirar la situació del poble sahrauí", conclou.
CASTRO I TRUMP DEIXEN PLANTAT MOHAMET VI
Catalunya,
però, no és un cas aïllat. Són prou coneguts els esforços diplomàtics a
tots els nivells que desplega el Marroc per intentar influir en
l'opinió pública a favor de la causa unionista del Sàhara. La diplomàcia
marroquina, que en els més de 40 anys de conflicte no ha aconseguit que
cap país del món reconegui la "marroquinitat" del Sàhara Occidental,
treballa discretament perquè persones influents de diferents àmbits
s'adhereixin a la seva causa i boicotegin el procés d'autodeterminació
sahrauí, tot convèncent-los del fet que el Sàhara Occidental és una
província del sud integrada al Regne del Marroc, en contra de la
legalitat internacional, ja que les Nacions Unides la consideren un
territori no autònom.
L'exemple
més proper el trobem en el gest del president nord-americà amb el
monarca alauita, Mohamed VI, a qui va deixar plantat fa uns dies.
Després d'unes vacances a Cuba, durant les quals el cap d'estat marroquí
ja no va ser rebut per Raúl Castro, es va desplaçar a Florida per
reunir-se amb Trump, que tampoc li va fer un forat a la seva agenda. Una
de les principals causes de la plantada és el suport que a l'octubre de
l'any passat, en plena disputa electoral del magnat novaiorquès amb
Hillary Clinton per aconseguir la presidència nord-americana, Mohamed VI
donés suport, amb diversos milions de dòlars, a la Fundació Clinton,
pensant que l'exsecretària d'Estat, una vegada a la Casa Blanca, seria
una bona aliada internacional en el contenciós del Sàhara.
Exemples
n'hi ha a cabassos. N'hi ha prou amb donar un cop d'ull als cables
confidencials que el perfil de Twitter de Chris Coleman (actualment
suspès) ha anat traient a la llum durant els últims anys. És coneguda la
relació del Grup Moffett, lobbista professional de Washington, amb el
Makzen marroquí (l'oligarquia vinculada a la casa reial). Però més enllà
de congressistes nord-americanes, els tentacles del regne alauita
arriben a grups de pressió a Brussel·les, el gran empresariat de França i
de l'Estat espanyol... L'any 2015, l'expresident del Govern espanyol
José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), va participar en un fòrum de debat a
la ciutat sahrauí de Dajla, en un territori no autònom, sota l'ocupació
militar marroquina. Aquest fòrum l'organitzava el Fòrum Crans Montana,
un dels grans instruments del lobbisme pro marroquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada