Carlos Slepoy |
Mor l'advocat incansable de les víctimes de la dictadura franquista.
L'argentí Carlos Slepoy va exiliar-se a l'Estat espanyol fugint de les tortures de Jorge Rafael Videla.
Apologia del feixisme durant una processó al País Valencià.
El capataç d'una de les confraries arenga els portadors dedicant l'alçament de la imatge "als caiguts per Espanya".
“No vaig cridar res d'allò que m'acusen, només vaig cantar l'himne d'Els Segadors”.
Marc Ferré, aficionat del Nàstic que s'enfronta a una multa de 3.000 euros per cantar l'himne nacional de Catalunya.
L'Espanya Negra no es pot salvar.
[Barcelona (República Catalana) 20/04/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Ha
mort, als 68 anys, Carlos Slepoy, l'advocat que va impulsar la querella
argentina contra els crims del franquisme. Un lletrat valent i
incansable que també va ser l'advocat de l'acusació popular al judici
contra Pinochet i Videla, entre d'altres dictadors llatinoamericans. Ell
mateix va patir la dictadura argentina i va passar per diverses presons
abans de marxar a l'exili. Ja a l'Estat espanyol, com a advocat,
arrossegava problemes de salut quan un policia begut fa tirar-li un tret
a l'esquena a Madrid. Ell només mirava d'ajudar uns joves que estaven
sent agredits per l'agent. L'incident el va deixar en cadira de rodes,
però això no el va impedir seguir perseguint aquells que van torturar i
assassinar.
Uns
anys més tard, l'any 2010, va començar la seva batalla pel
reconeixement de la víctimes del franquisme. Va tornar a Buenos Aires
per interposar la querella contra els crims del franquisme que, tot i
que encara no s'ha resolt, ha tornat l'esperança a molts familiars de
les víctimes. D'ençà, Slepoy va recollir testimonis, llegir documentació
i treballar infatigablement de la mà dels familiars de les persones
represaliades.
UNA AMNISTIA EL 1977 “QUE NOMÉS BENEFICIA ELS FRANQUISTES”
Ell
sempre ho va tenir clar. Deia que els impediments per jutjar el
franquisme a l'Estat espanyola no eren judicials, sinó polítics. Tal i
com recordava el diari digital arabalears: "Són 140.000 desapareguts a
les cunetes, 30.000 nens que van ser arrencats de les mares republicanes
i donats a famílies franquistes i 150.000 persones que van treballar en
règim d’esclavitud. No és raonable que aquests crims siguin impunes i
que, a més, ho siguin en nom de la democràcia. El 1977 es va aprovar una
llei d’amnistia, però no aquesta que només beneficia els franquistes".
APOLOGIA DEL FEIXISME DURANT UNA PROCESSÓ DE SETMANA SANTA
Apologia del feixisme en la processó del Sant Soterrar a Castelló de la Plana. |
Segons
LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el capataç d'una de les confraries que van
participar el divendres sant en la processó del Sant Soterrar a Castelló
de la Plana va utilitzar frases d'ideologia feixista per arengar els
portadors de la imatge que transportaven pels carrers de la ciutat de la
Plana Alta. L'home va exclamar que l'alçada que tot just farien la
dedicarien "als caiguts per Espanya".
COP D’ESTAT EL 36 “PER DÉU i PER ESPANYA”
No
va ser aquesta l'única frase que va cridar al mig del carrer, sinó que
va acompanyar el moment d'un discurs feixista, enumerant tots aquells
als qui dedicaven l'acte. L'alçament es feia "per Déu i per Espanya" i
"pel Valle de los Caidos, que ens volen llevar", va blasmar.
També
va tindre paraules per als qui "divideixen" que, al seu parer,
"trenquen". "Nosaltres no volem això", va afegir. Tot un record subtil
al procés català. "Senyors, pels nostres millors, pels qui donaren la
vida per la nostra pàtria", va exclamar el capataç tot just abans de fer
la indicació adient perquè els portadors alçaren la imatge.
MULTA A VALÈNCIA PER CANTAR ELS SEGADORS
Antagonisme polític al futbol a València |
El
19 de desembre de 2013, a València, abans d'un partit de futbol entre
el Nàstic i el València, un agent de la Policia Nacional espanyola va
identificar dos aficionats del Nàstic per, suposadament, cridar "puta
Espanya" i "puta València" quan es trobaven fent cua a les portes de
l'estadi. "Va ser molt surrealista", avisa Marc Ferré, un dels dos joves
denunciats. Els dos aficionats van baixar de l'autocar i es van posar a
la cua, que estava a escassos 10 metres del vehicle. "Hi havia unes
1.000 persones esperant per entrar a l'estadi, i, de sobte, un agent ens
va identificar". Segons explica el jove, els va acusar d'incitar a
l'odi. "L'agent no estava davant! No podia saber què havíem o no havíem
cridat!", explica. Aquest agent va avisar dos policies més, que van
encarregar-se de portar els dos joves a una de les furgonetes que hi
havia a pocs metres. Van recollir les des de personals dels joves, i
després d'això van poder marxar.
DENÚNCIA I MULTA DE 3.000 EUROS
El
4 de febrer del 2014, dos mesos després, els va arribar la denúncia.
Els acusaven d'incitar a l'odi. La denúncia s'emparava en una llei del
2007, que considera que proferir crits violents, racistes o xenòfobs és
un acte greu d'intolerància sancionat amb multes va van des de 3.000 i a
60.000 euros. Tenien dues opcions: o pagar-la abans de 15 dies o
presentar al·legacions.
Després
de presentar alguns recursos, el segon denunciat va decidir pagar. Va
demanar de fer-ho fraccionadament i està abonant prop de 100 euros cada
mes. Ferré explica que ell va decidir continuar i lluitar fins al final.
"No vaig cridar res de tot el que m'acusen, només vaig cantar l'himne
d'Els Segadors", assegura. Tot i que en un principi tenia un advocat
privat, va decidir agafar un d'ofici, ja que, "si perdia el cas, hauria
de pagar la multa més els seus honoraris", explica Ferré.
UN JUDICI AMB POQUES PREGUNTES
El
dimarts, 18 de març, es va celebrar el judici. Ferré explica que va
durar poc més de 30 minuts. "Ni el jutge ni l'advocat de l'Estat, que
representa els agents, m'han preguntat res". Tots els testimonis
presentats durant el judici han estat els seus. "Me'n van deixar portar
dos, i amb prou feines els hi van fer una pregunta", alerta Ferré. "De
fet, segons la meva advocada, hem tingut sort que en poguéssim portar
algun. Em denegaven qualsevol prova que hem volgut aportar".
El
jove de Catllar explica que ni tan sols han vingut els agents que el
van denunciar. "Sembla que la seva paraula val més que la meva. Només
amb el seu testimoni per escrit ja valia", explica. El cas va quedar
vist per sentència, que suposadament es publicarà en unes setmanes o
mesos. "Crec que hem fet tot el que hem pogut", explica Ferré.
UNA MULTA QUE NO PODRIA PAGAR
Ferré
ha rebut el suport de diferents col·lectius. L'ANC, per exemple, es va
interessar pel cas i li va assegurar que l'intentaria ajudar amb tot el
que pogués. Si la sentència finalment el condemna a pagar la multa de
3.000 euros, Ferré no sap com la pagarà. "Ara torno a estar a l'atur. En
cas que aconsegueixi trobar una feina, suposo que m'ho anirien treien
de la nòmina".
Ferré
s'ha plantejat, fins i tot, crear un crowdfunding per poder pagar la
possible multa. El que té clar és que si ha de pagar 3.000 euros, haurà
de demanar ajuda. I és que cantar l'himne d'Els Segadors haurà resultat
molt car.
L’ESPANYA NEGRA NO ES POT SALVAR
Això
és l’Espanya negra, i per això la gent dels Països Catalans haurien de
dir “adéu, adéu Espanya”, estructura política i econòmica corrupta i
desgraciada on regna la Casa de Borbó. Per això mateix, de moment, el
País Valencià i les Illes no es poden separar, però en el Principat de
Catalunya hi ha les condicions objectives i també les subjectives per
una ruptura republicana --des de 1975 la única república possible a
l’Estat capitalista espanyol és la catalana-- i davant la prohibició
d’un referèndum d’autodeterminació cal imposar unilateralment la
independència nacional catalana des de cada ajuntament --els que estan
en mans unionistes o claudicants s’hauran de substituir per consells
municipals provisionals a fi de proclamar la independència--, consell
comarcal, diputació i Parlament de Catalunya, tot defensant la República
Catalana amb comitès cívics i voluntariat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada