dijous, 20 d’abril del 2017

392) CRÒNICA TRES-CENTES NORANTA DUES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Carlos Slepoy 
Mor l'advocat incansable de les víctimes de la dictadura franquista. 
L'argentí Carlos Slepoy va exiliar-se a l'Estat espanyol fugint de les tortures de Jorge Rafael Videla. 
Apologia del feixisme durant una processó al País Valencià. 
El capataç d'una de les confraries arenga els portadors dedicant l'alçament de la imatge "als caiguts per Espanya". 
“No vaig cridar res d'allò que m'acusen, només vaig cantar l'himne d'Els Segadors”. 
Marc Ferré, aficionat del Nàstic que s'enfronta a una multa de 3.000 euros per cantar l'himne nacional de Catalunya. 
L'Espanya Negra no es pot salvar. 

  
[Barcelona (República Catalana) 20/04/2017] 
L’AMIC DEL POBLE  

Ha mort, als 68 anys, Carlos Slepoy, l'advocat que va impulsar la querella argentina contra els crims del franquisme. Un lletrat valent i incansable que també va ser l'advocat de l'acusació popular al judici contra Pinochet i Videla, entre d'altres dictadors llatinoamericans. Ell mateix va patir la dictadura argentina i va passar per diverses presons abans de marxar a l'exili. Ja a l'Estat espanyol, com a advocat, arrossegava problemes de salut quan un policia begut fa tirar-li un tret a l'esquena a Madrid. Ell només mirava d'ajudar uns joves que estaven sent agredits per l'agent. L'incident el va deixar en cadira de rodes, però això no el va impedir seguir perseguint aquells que van torturar i assassinar.
Uns anys més tard, l'any 2010, va començar la seva batalla pel reconeixement de la víctimes del franquisme. Va tornar a Buenos Aires per interposar la querella contra els crims del franquisme que, tot i que encara no s'ha resolt, ha tornat l'esperança a molts familiars de les víctimes. D'ençà, Slepoy va recollir testimonis, llegir documentació i treballar infatigablement de la mà dels familiars de les persones represaliades. 

UNA AMNISTIA EL 1977 “QUE NOMÉS BENEFICIA ELS FRANQUISTES”
Ell sempre ho va tenir clar. Deia que els impediments per jutjar el franquisme a l'Estat espanyola no eren judicials, sinó polítics. Tal i com recordava el diari digital arabalears: "Són 140.000 desapareguts a les cunetes, 30.000 nens que van ser arrencats de les mares republicanes i donats a famílies franquistes i 150.000 persones que van treballar en règim d’esclavitud. No és raonable que aquests crims siguin impunes i que, a més, ho siguin en nom de la democràcia. El 1977 es va aprovar una llei d’amnistia, però no aquesta que només beneficia els franquistes". 

APOLOGIA DEL FEIXISME DURANT UNA PROCESSÓ DE SETMANA SANTA
Apologia del feixisme en la processó del Sant Soterrar a Castelló de la Plana.
Segons LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ el capataç d'una de les confraries que van participar el divendres sant en la processó del Sant Soterrar a Castelló de la Plana va utilitzar frases d'ideologia feixista per arengar els portadors de la imatge que transportaven pels carrers de la ciutat de la Plana Alta. L'home va exclamar que l'alçada que tot just farien la dedicarien "als caiguts per Espanya". 

COP D’ESTAT EL 36 “PER DÉU i PER ESPANYA”
No va ser aquesta l'única frase que va cridar al mig del carrer, sinó que va acompanyar el moment d'un discurs feixista, enumerant tots aquells als qui dedicaven l'acte. L'alçament es feia "per Déu i per Espanya" i "pel Valle de los Caidos, que ens volen llevar", va blasmar.
També va tindre paraules per als qui "divideixen" que, al seu parer, "trenquen". "Nosaltres no volem això", va afegir. Tot un record subtil al procés català. "Senyors, pels nostres millors, pels qui donaren la vida per la nostra pàtria", va exclamar el capataç tot just abans de fer la indicació adient perquè els portadors alçaren la imatge. 

MULTA A VALÈNCIA PER CANTAR ELS SEGADORS 
Antagonisme polític al futbol a València 
El 19 de desembre de 2013, a València, abans d'un partit de futbol entre el Nàstic i el València, un agent de la Policia Nacional espanyola va identificar dos aficionats del Nàstic per, suposadament, cridar "puta Espanya" i "puta València" quan es trobaven fent cua a les portes de l'estadi. "Va ser molt surrealista", avisa Marc Ferré, un dels dos joves denunciats. Els dos aficionats van baixar de l'autocar i es van posar a la cua, que estava a escassos 10 metres del vehicle. "Hi havia unes 1.000 persones esperant per entrar a l'estadi, i, de sobte, un agent ens va identificar". Segons explica el jove, els va acusar d'incitar a l'odi. "L'agent no estava davant! No podia saber què havíem o no havíem cridat!", explica. Aquest agent va avisar dos policies més, que van encarregar-se de portar els dos joves a una de les furgonetes que hi havia a pocs metres. Van recollir les des de personals dels joves, i després d'això van poder marxar. 

DENÚNCIA I MULTA DE 3.000 EUROS
El 4 de febrer del 2014, dos mesos després, els va arribar la denúncia. Els acusaven d'incitar a l'odi. La denúncia s'emparava en una llei del 2007, que considera que proferir crits violents, racistes o xenòfobs és un acte greu d'intolerància sancionat amb multes va van des de 3.000 i a 60.000 euros. Tenien dues opcions: o pagar-la abans de 15 dies o presentar al·legacions.
Després de presentar alguns recursos, el segon denunciat va decidir pagar. Va demanar de fer-ho fraccionadament i està abonant prop de 100 euros cada mes. Ferré explica que ell va decidir continuar i lluitar fins al final. "No vaig cridar res de tot el que m'acusen, només vaig cantar l'himne d'Els Segadors", assegura. Tot i que en un principi tenia un advocat privat, va decidir agafar un d'ofici, ja que, "si perdia el cas, hauria de pagar la multa més els seus honoraris", explica Ferré. 

UN JUDICI AMB POQUES PREGUNTES
El dimarts, 18 de març, es va celebrar el judici. Ferré explica que va durar poc més de 30 minuts. "Ni el jutge ni l'advocat de l'Estat, que representa els agents, m'han preguntat res". Tots els testimonis presentats durant el judici han estat els seus. "Me'n van deixar portar dos, i amb prou feines els hi van fer una pregunta", alerta Ferré. "De fet, segons la meva advocada, hem tingut sort que en poguéssim portar algun. Em denegaven qualsevol prova que hem volgut aportar".
El jove de Catllar explica que ni tan sols han vingut els agents que el van denunciar. "Sembla que la seva paraula val més que la meva. Només amb el seu testimoni per escrit ja valia", explica. El cas va quedar vist per sentència, que suposadament es publicarà en unes setmanes o mesos. "Crec que hem fet tot el que hem pogut", explica Ferré. 

UNA MULTA QUE NO PODRIA PAGAR
Ferré ha rebut el suport de diferents col·lectius. L'ANC, per exemple, es va interessar pel cas i li va assegurar que l'intentaria ajudar amb tot el que pogués. Si la sentència finalment el condemna a pagar la multa de 3.000 euros, Ferré no sap com la pagarà. "Ara torno a estar a l'atur. En cas que aconsegueixi trobar una feina, suposo que m'ho anirien treien de la nòmina".
Ferré s'ha plantejat, fins i tot, crear un crowdfunding per poder pagar la possible multa. El que té clar és que si ha de pagar 3.000 euros, haurà de demanar ajuda. I és que cantar l'himne d'Els Segadors haurà resultat molt car. 

L’ESPANYA NEGRA NO ES POT SALVAR
Això és l’Espanya negra, i per això la gent dels Països Catalans haurien de dir “adéu, adéu Espanya”, estructura política i econòmica corrupta i desgraciada on regna la Casa de Borbó. Per això mateix, de moment, el País Valencià i les Illes no es poden separar, però en el Principat de Catalunya hi ha les condicions objectives i també les subjectives per una ruptura republicana --des de 1975 la única república possible a l’Estat capitalista espanyol és la catalana-- i davant la prohibició d’un referèndum d’autodeterminació cal imposar unilateralment la independència nacional catalana des de cada ajuntament --els que estan en mans unionistes o claudicants s’hauran de substituir per consells municipals provisionals a fi de proclamar la independència--, consell comarcal, diputació i Parlament de Catalunya, tot defensant la República Catalana amb comitès cívics i voluntariat.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada